Anàlisi de la Guerra Civil Espanyola: Des del Cop d'Estat fins a l'Exili
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,55 KB
El Cop d'Estat i la Guerra
El cop d'estat va fracassar. Va tenir èxit a l'Espanya interior, Galícia i Andalusia, és a dir, a l'Espanya agrària amb domini de la gran propietat i de la mitjana i petita propietat. Monàrquics, catòlics i tradicionalistes donaren suport al cop amb el suport dels feixistes. Mola i els seus seguidors no tenien molt clar què fer. Obrers i treballadors, camperols sense terra i les classes mitges liberals donaren suport al govern. A nivell internacional, el conflicte es presentà com la lluita entre la democràcia i el feixisme. La realitat espanyola és que els vells grups dominants s'enfrontaren als grups emergents d'obrers i burgesos que volien establir un ordre democràtic i progressista.
La Guerra i la Comunitat Internacional
L'opinió democràtica internacional, els partits obrers i l'URSS defensaven la República. Els governants, per contra, varen ser molt prudents. Franco va obtenir molt prompte el recolzament de Hitler i Mussolini. El Comitè de No Intervenció va ser la justificació per a negar al govern legítim espanyol el dret a comprar armes per a defensar-se dels rebels. Largo Caballero va tindre que utilitzar les reserves d'or per a adquirir armament soviètic. Les Brigades Internacionals davant de la Legió Còndor i El Corpo di truppe Volontarie.
La Revolució i el Govern Republicà
El cop va quebrar la legalitat republicana. Si els militars pretenien evitar la revolució, més bé la provocaren. CNT-FAI i UGT iniciaren una revolució social que el govern no va poder aturar. El poder era als Comitès de Milícies Antifeixistes, que impulsaren la col·lectivització de l'agricultura i el sector industrial. La repressió dels sospitosos va ser així el resultat d'una revolució. Giral entrega armes als sindicats i va dissoldre l'exèrcit, el poder del govern es va afonar. El poder era a les mans dels Comitès i Juntes, com el Consell d'Aragó. Largo Caballero va ser l'encarregat de restablir el poder del govern republicà. Forma un govern de coalició amb UGT-CNT. El govern es va moure a València, i dins de la seua gran aliança antifeixista va crear l'exèrcit popular, amb les brigades mixtes. Els esdeveniments a Barcelona amb l'enfrontament CNT i POUM – comunistes varen afeblir a Largo que va quedar enfrontat amb un PCE cada volta més poderós.
Negrín, altre líder del PSOE amb suport del PCE, va substituir a Largo, formant un govern. La política de Negrín es va resumir en «resistir és vencer». Intenta trobar una eixida negociada amb el seu programa de 13 punts. Franco no accepta cap negociació i els acords de Munich feien evident que les democràcies occidentals no anirien a la guerra. Sense aliments ni armes la República pese als tres punts de Negrín.
L'Estat Totalitari Franquista
La mort de Sanjurjo deixa a la Junta de Defensa Nacional sense líder. Franco va ser nomenat nou cap el 30 de Setembre. A Octubre ja era cap del Govern i «Generalísimo». Es crea una Junta Tècnica a Valladolid i Burgos, i el quarter General a Salamanca. Per evitar les disensions internes, Franco va donar un cop de mà i amb el Decret d'Unificació al 1937 creava FET y de las JONS. Franco seria el cap del Partit i de l'Estat. La resistència de Hedilla o Fal Conde va ser superada amb facilitat. La Pastoral Col·lectiva dels Bisbes convertí la guerra en una Croada. A gener del 38 la Junta... El Fuero del Trabajo inspirat en la Carta del Lavoro, la doctrina social catòlica i la Falange, van ser l'origen de l'estat corporatiu i del sindicalisme vertical. Vagues i reivindicacions eren il·legalitzades. El control de la premsa i la impremta, s'acaba amb la secularització republicana, i la llei de responsabilitats polítiques, garantia una repressió brutal.
La Memòria de la Guerra Civil
La repressió a la República va ser indiscriminada i fruit del descontrol dels primers mesos, fins que el govern de Largo restablí l'autoritat del govern. En la zona nacional va ser coordinada i dirigida amb l'objectiu d'acabar amb «la antiespaña». Al llarg de la guerra molta gent es va refugiar al Llevant i Catalunya, uns 13.000 xiquets anaren a la URSS, Europa i Amèrica. La caiguda de Catalunya inicià l'exili. Milers d'espanyols fugiren de la bestialitat feixista creuant la frontera amb França o per mar. Una part d'ells acabaren a Mathausen, Treblinka o Dachau amb la complicitat de Franco, on moriren 16.000 de uns 20.000. Mèxic ajuda més que ningú als exiliats.