Anàlisi Geogràfica: Turisme, Comerç i Multinacionals a Catalunya i Espanya

Mapa de l'Oferta Hotelera a Catalunya

Anàlisi del Mapa d'Oferta Hotelera

L'alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents: Es tracta d'un mapa temàtic d'escala regional que reflecteix la distribució de l'allotjament turístic a Catalunya. La font és l'Atles de la Nova Ruralitat i correspon a l'any 2009. La variable emprada és la quantitat de places hoteleres disponibles i està representada mitjançant cercles de diferent grandària corresponents a 25.000, 5.000 i 500 places. Es pot observar la desigual distribució de l'allotjament que es concentra majoritàriament a la zona litoral, destacant les comarques de l'Alt Empordà, la Selva, el Maresme, el Tarragonès i el Baix Camp. A la zona interior només destaca la comarca del Segrià i al nord-oest les comarques de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça.

Definicions Clau del Turisme

• Turisme: activitat d'oci que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents al seu entorn habitual, per un període de temps inferior a un any amb finalitats no relacionades amb l’exercici d’una activitat remunerada.
• Operador turístic: agència majorista que ofereix paquets turístics a un preu global que comprenen transport, allotjament i pensió alimentària.

Causes de la Concentració Turística

Pel que fa a les causes de la concentració de l’oferta hotelera a la costa, es podrien destacar els aspectes següents:

• Les costes catalanes presenten una gran diversitat de paisatges i un clima molt adequat per al desenvolupament d'activitats esportives i d'oci en general, constituint un fort atractiu per al turisme denominat de masses, com és el de sol i platja.
• Així mateix, també es localitzen al litoral o molt a prop, importants nuclis per al turisme cultural com les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona, on es localitza una part important del patrimoni cultural català tant històric (les restes romanes de Tarragona) com artístic (rutes modernistes i medievals, així com museus de rang internacional a Barcelona i Girona).

Zones Turístiques Interiors Rellevants

Pel que fa a la segona qüestió caldria comentar:

• Les zones diferents de la costa que presenten una ocupació turística rellevant són la ciutat de Lleida i les comarques de l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. El tipus predominant de turisme que s'hi practica és el turisme cultural (vinculat amb el patrimoni històric i artístic) i el turisme d'aventura i l'esportiu, centrat aquest darrer en els esports d'hivern (l'esquí principalment).

Impacte Econòmic i Desafiaments del Turisme

• El turisme és una de les activitats més importants en el conjunt de l’economia catalana, hi participa amb un pes superior al 10% del PIB. Per una banda, comporta uns beneficis econòmics per l’entrada de divises i, d’altra banda, per la creació d’ocupació en sectors com la construcció, la restauració i l’hostaleria.
• L’estacionalitat és un dels problemes del turisme català, ja que la màxima afluència de visitants es dóna entre juny i setembre, provocant importants oscil·lacions de la població ocupada en el sector. Darrerament, però, s'intenta compensar amb el desenvolupament del turisme rural i el turisme cultural.

Impacte Ambiental del Turisme

• L’impacte ambiental del turisme està en relació amb la massificació i la transformació urbanística i del paisatge que aquesta comporta. Es concreta en molts casos en l’augment dels residus i del consum d’energia i en la degradació del paisatge.

Mapa de Turistes Estrangers a Espanya

Anàlisi de la Distribució Turística

Es tracta d’un mapa temàtic que defineix quatre grans grups de comunitats autònomes en funció del percentatge de turistes estrangers de cada comunitat sobre el total espanyol l’any 2008. La font és l’INE i l’any 2008. L’alumne ha d’esmentar la gran concentració de visitants a les illes i la costa mediterrània, la importància de la ciutat de Madrid i l’escàs pes que tenen la resta de comunitats interiors i les del nord com a receptores de turisme estranger.

Conceptes Clau del Turisme

• Turisme interior: és aquell que realitzen els residents d’un país dins del propi territori. En referir-se a un estat també s’anomena turisme nacional, i exclou, lògicament, el turisme estranger.
• Estacionalitat turística: es refereix al fet que la gran majoria de viatges i estades turístiques es produeixen només en uns mesos determinats de l’any, els que concentren les vacances de la majoria de la gent.

Tipologies de Turisme i Origen dels Visitants

a) Tipus de Turisme Predominants a Espanya

L’alumne hauria d’esmentar almenys aquests grans conjunts:

• Turisme de sol i platja a les Illes i la costa Mediterrània com a localització i atractiu principal.
• Turisme urbà especialment a Barcelona i Madrid.
• Turisme de neu al Pirineu i en menor mesura en altres àrees muntanyoses.
• Turisme cultural en altres ciutats i punts de l’estat (es valorarà positivament que esmenti llocs com Granada, Sevilla, Toledo o Santiago de Compostela, per exemple).

b) Països d'Origen dels Turistes Estrangers

L’alumnat ha d’esmentar almenys França, Alemanya i Gran Bretanya com a països destacats en la procedència de turistes a Espanya, i en menor mesura altres països de la Unió Europea com ara Itàlia, Holanda o Portugal.

Impactes i Reptes del Turisme Espanyol

a) Diversificació del Turisme

L’estudiant hauria d’esmentar alguns dels següents tipus: el turisme cultural, el turisme rural, el turisme d’hivern o de neu, el turisme de salut, el turisme religiós, el turisme ecològic o de natura, el turisme esportiu...

b) Principals Impactes Econòmics del Turisme

Sobre els principals impactes econòmics del turisme a Espanya, es podrien esmentar els següents:

• La gran aportació al PIB (11% del total espanyol) i sobre la població ocupada (13%).
• El paper del turisme com a anivellador de la balança de pagaments espanyola.
• L’efecte multiplicador sobre altres sectors de l’economia espanyola, com ara la restauració, el comerç, la construcció o el transport.
• L’excessiva dependència d’algunes zones respecte l’activitat turística i al mateix temps la seva forta estacionalitat, que repercuteix en uns llocs de treball sovint eventuals, a més de l’escassa rendibilitat de part de l’oferta d’activitats i allotjament.

Localització de Grans Empreses Multinacionals

Anàlisi del Mapa de Multinacionals

L’alumnat hauria de comentar que es tracta d’un mapamundi temàtic on es representen el nombre de grans empreses multinacionals existents a cada país. S’utilitzen cinc categories i, a més, a cada país una xifra indica el nombre total de grans empreses multinacionals existents. La font és el World Investment Report i la data el 2009. S’aprecia com les grans empreses multinacionals es concentren a Europa, els EUA i el Japó.

Definicions Clau: Multinacionals i Globalització

• Empresa multinacional: una gran empresa que no limita la seva activitat dins les fronteres nacionals sinó que té filials a altres països.
• Globalització econòmica: procés de vinculació i integració dels mercats financers i de l’economia dels diferents països de manera que les fronteres nacionals perden importància per als moviments de capital i de mercaderies.

Concentració i Expansió de les Multinacionals

Les empreses multinacionals es concentren a la Unió Europea i als Estats Units, després hi ha la zona de l’Extrem Orient, amb el Japó i Corea del Sud. Les empreses multinacionals van sorgir com una evolució de les grans empreses industrials després de la Segona Guerra Mundial. La seva expansió es va basar en l’obertura de filials als països estrangers per tal d’evitar els aranzels duaners. Actualment, la liberalització del mercat de capitals a escala mundial i la progressiva disminució dels obstacles a les transaccions comercials han afavorit la seva expansió. Esmenteu el nom de cinc empreses multinacionals que coneixeu.

Impactes de la Globalització Econòmica

a) Característiques de l'Economia de Mercat

És un sistema econòmic basat en els intercanvis comercials segons les lleis de l’oferta i la demanda. La majoria de recursos pertanyen al sector privat. L’Estat només intervé per regular el mercat quan es produeixen desequilibris. La globalització ha comportat més facilitats per als moviments de capitals i mercaderies entre els països.

b) Homogeneïtzació de Gustos Artístics i Esportius

El fàcil accés a la informació a través dels mitjans de comunicació permet que uns mateixos esdeveniments artístics i esportius puguin ser seguits gairebé en temps real a tot el món, fet que provoca una uniformització en els gustos relatius al món de la música, el cinema, l’esport, etc.

c) Canvis en els Hàbits de Consum

La globalització comporta l’aparició d’un mercat global on els mateixos productes es posen a disposició del comprador a tot el món. Les campanyes de publicitat són també globals, de manera que el consum de productes tendeix a uniformitzar-se. Cada vegada més les marques de productes fabricats per les multinacionals es troben en tots els mercats del món, així com les mateixes cadenes de restaurants de menjar ràpid, mentre que els grans centres comercials substitueixen gradualment els mercats i comerços tradicionals.

El Comerç a Catalunya: Transformacions i Impactes

Evolució del Comerç Català

En el text s’exposen les idees següents: Els canvis en la societat han influït en les transformacions comercials del país. Aquests canvis s’han accelerat a causa de l’increment de la mobilitat, les noves necessitats i hàbits de consum. Activitats comercials tradicionals com ara fires i mercats setmanals han desaparegut o han reduït molt la seva importància, mentre que han sorgit noves formes comercials.

Definicions Clau del Comerç

• Comerç exterior: el comerç que s’estableix amb territoris fora d’un país.
• Comerç interior: comerç que s’estableix entre persones o empreses a l’interior d’un país.
• Comerç majorista: és el que treballa amb grans quantitats de material, els emmagatzema i distribueix entre altres establiments comercials.
• Comerç minorista: és el que se subministra al consumidor final dels productes.
• Exportació: ingressos procedents de la venda d’articles i serveis a d’altres països.
• Importació: pagaments resultants de la compra de productes o serveis d’altres països.

Formes de Comerç i Fluxos Comercials

Formes de Comerç Interior Tradicional

El comerç interior tradicional estava basat en les botigues de petites dimensions i en activitats periòdiques com ara mercats setmanals i fires.

Noves Formes de Comerç

Les botigues tradicionals han anat perdent pes en favor d’establiments com ara autoserveis, supermercats, grans magatzems, hipermercats o centres comercials.

Principals Productes d'Exportació i Importació

Catalunya exporta especialment productes industrials com ara maquinària, material de transport o productes químics, mentre que importa tot tipus de productes, amb un pes significatiu de matèries primeres per a les indústries i per a la producció d’energia.

Principals Països d'Exportació i Importació

L’exportació es dirigeix essencialment a la Unió Europea (70%) i en molta menor mesura a Amèrica i a la resta d’Europa. La importació prové també majoritàriament de la Unió Europea però en un percentatge creixent també d’Àsia.