Alternança de poder

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,61 KB

 
d)Els moderats en el poder (1837-1840): El 1837 els moderats van accedir al govern . La principal font de conflicte va ser la Llei d’Ajuntaments, ja que els progressistes eren partidaris de l’elecció directa. A més van limitar la llibertat d'impremta, van afavorir la devolució dels béns al clergat i van intentar reimplantar el delme. L’oposició progressista va impulsar un moviment insurreccional i María Cristina va preferir dimitir del seu càrrec.
e)La regnència d’Espartero (1840-1843): Espartero no va acceptar més assessorament que el d’una tancada camarilla personal. Va governar de forma autoritària i va ser incapaç de col·laborar amb les Corts estant cada vegada més aïllat i perdent popularitat. Un dels seus errors va ser la Llei d’Aranzels (1842), que obria el mercat espanyol a la indústria britànica, perjudicant els industrials catalans. A Barcelona es va produir un alçament i Espartero va ordenar bombardejar la ciutat, guanyant-se l'oposició de Catalunya. A juliol de 1843, els generals Narváez y O’Donnell van donar un colp d’estat militar.
f)La dècada moderada (1844-1854): El general Narváez va ser anomenat Cap de Govern en 1844, la seua gestió va ser autoritària i centralitzadora. Va imposar una política basada en el liberalisme moderat. Aquest règim moderat es recolzava en el predomini de la burgesia que consideraven necessari un nou ordre social liberal i moderat que els protegira. Narváez va reprimir als progressistes i va crear un cos legislatiu basat en el predomini de l’ordre i l’autoritat. S’aprova un Codi Penal i s’elabora un Codi Civil. Es fa una reforma fiscal per a augmentar els ingressos; es modernitza l’Administració Pública regulant l’accés dels funcionaris als càrrecs; s’estableix un sistema nacional d’instrucció pública que regula els nivells educatius i els plans d’estudi; i s’adopta el sistema mètric decimal. Es va crear en 1844 la guàrdia Civil, un cos armat que es farà càrrec del manteniment de l’ordre públic.
Narváez va saber guanyar-se la supervivència en els períodes progressistes gràcies a la protecció de la propietat privada i el manteniment de l’ordre públic. En 1851 els moderats van paralitzar la venda de béns del clergat i van signar un Concordat amb la Santa Seu. S’establia la supressió de la venda de béns eclesiàstics desamortitzats i la devolució dels no venuts; a més l’Estat es comprometia al sosteniment de l'església catòlica, al restabliment dels ordres regulars, a la concessió d’àmplies competències en matèria educativa a l'Església i al reconeixement del catolicisme com a religió oficial. Al 1852, Bravo Murillo va proposar transformar l’Estat en una dictadura.
g)El Bienni progressista (1854-1856): La Vicalvarada va ser una sublevació militar dirigida per O’Donnell i Dolç els quals van elaborar el Manifest de Manzanares, on es demanava l’aplicació de la Constitució de 1845, la reducció d’impostos, la disminució del centralisme i la reinstauració de la Milícia Nacional. La reina es va veure obligada a acceptar el govern progressista d’Espartero i O’Donnell va ser anomenat Ministre de la guerra. Les mesures reformistes de la guerra van afavorir a la burgesia però no van solucionar la crisi de subsistències. Tota conflictivitat va suposar la irrupció del moviment obrer en l’escena política que va retraure i atemorir les classes conservadores. El govern va acabar presentant la Llei de Treball, que introduïa algunes millores. Els progressistes més conservadors s’unirann a la Uníó Liberal d’O’Donnell mentre que els més radicals formaran part del Partit Demòcrata. Espartero va dimitir i O’Donnell va ser anomenat president del govern.

Entradas relacionadas: