Alternança de poder

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB

 
h)La descomposició del sistema Isabelí (1856-1868): La preferència de la reina pels sectors més moderats del liberalisme va marginar del poder a progressistes i demòcrates, portant a la descomposició dels sistema isabelí. La prioritat del govern d’O’Donnell va ser l’economia: es van multiplicar les inversions i el crèdit; es va liberalitzar la propietat i el subsòl; i es va expandir la industria i el ferrocarril. En l’aspecte polític, es va confirmar la Constitució de 1845 i es va intentar revitalitzar el parlamentarisme, però les eleccions sempre estaven arranjades. O’Donnell va acabar presentant la seua dimissió en 1863. Els governs moderats van suposar la tornada del general Narváez a la vida política i es va imposar l’autoritarisme i es van reprimir als grups opositors. La crisi de subsistències va provocar un augment dels preus i el descontentament popular. La gravetat de la situació va fer que unionistes, progressistes i demòcrates pactaren enderrocar a Isabel II. El règim moderat va caure en 1868 per les formes autoritaries del govern i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya i refugiar-se a França
5.3.3. El procés constitucional.
Quan el liberal moderat Francisco Martínez de la Rosa va accedir al poder va proposar l’Estatut Reial i va suposar el començament dels canvis institucionals cap al règim liberal,a pesar de que era un text constitucional incomplet. El text parteix de l’autolimitació de la sobirania del monarca per mitjà de dos cambres de representants. La primera era l’Estament dels Pròcers i la segona l’Estament dels Procuradors. A les Corts sols se’ls reconeixia una funció consultiva. Els progressistes van encetar un procés de reformes que va culminar amb la Constitució de 1837 que reflecteix la sobirania nacional, àmplia declaració dels drets dels ciutadans, divisió de poders i limitar els poders de l’Església, estableix un sistema parlamentari bicameral , concedeix amplis poders a la Corona i arreplega el compromís de l’Estat de finançar el culte catòlic. La Llei d’Imprenta de 1836 i la Llei Electoral de 1837 completen l’entramat constitucional liberal. Aquesta última ampliava els cens electoral al 2,4% de la població (tenien dret a votar els majors de 25 que pagaren mínim 200 rals de contribució directa). El general Narváez va promoure la Constitució de 1845 que arreplegava la sobirania conjunta del rei i de les Corts, amplis poders de l’executiu i escassos del legislatiu. Va mantindre gran part dels drets individuals de l’anterior Constitució i els ajuntaments quedaren sotmesos a l’administració central. Es declara l’exclusivitat de la religió catòlica i es fixa un sufragi censatari (menys d’un 1% de la població podia votar). Durant el Bienni Progressista es va redactar una nova constitució, la non nata perquè no va entrar en vigor, que seguia les línies de la de 1837.
5.4. La legislació econòmica de signe liberal.
Una de les principals actuacions dels governs progressistes va ser la reforma agrària liberal, que va implantar els principis de la propietat privada i la lliure disponibilitat de la terra. La liberalització del mercat de la terra es va dur a terme a partir de 1837 basant-se en tres mesures: a) La dissolució del règim senyorial va implicar la pèrdua del poder jurisdiccional dels senyors, els quals van esdevinir propietaris i els llauradors arrendataris o jornalers. En convertir.Se en arrendataris o jornalers van empijorar les seues condicions de vida. B)La desvinculació suposà la supressió de les primogenitures i dels patrimonis. Això permetia la venda lliure de les terres. C)Les desamortitzacions. Venda per mitjà de subhasta pública de béns fins aleshores amortitzats. El principal objectiu era aconseguir recursos per a l’Estat amb la venda de propietats de l’Església i els Ajuntaments.

Entradas relacionadas: