Com s'alimenten les plantes: fotosíntesi i més
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,61 KB
La nutrició de les plantes
La nutrició és el conjunt de processos pels quals els éssers vius transformen les substàncies i l'energia de l'exterior en les seves pròpies biomolècules. Tots els éssers vius necessiten nodrir-se.
Tipus de nutrició
- Nutrició autòtrofa: aprofita l'energia solar per transformar la matèria inorgànica en biomolècules. Aquest procés s'anomena fotosíntesi. Les plantes són organismes autòtrofs.
- Nutrició heteròtrofa: aprofita la matèria orgànica produïda per uns altres éssers vius per convertir-la en biomolècules pròpies.
Obtenció de nutrients a les plantes
Les plantes obtenen els bioelements, amb els quals fabriquen les seves molècules orgàniques, de l'aigua, de les sals minerals i del diòxid de carboni. L'oxigen no utilitzat es desprèn a l'aire a través dels estomes.
L'absorció de l'aigua i de les sals minerals es fa a través dels pèls absorbents de les arrels.
Transport de la saba
Les plantes posseeixen dos sistemes de transport segons el tipus de saba que transporten:
- La saba bruta (aigua i sals minerals) circula a través del xilema des de les arrels fins a les parts de la planta on es fa la fotosíntesi.
- La saba elaborada (líquid amb biomolècules) fabricada a les fulles es distribueix, a través del floema, a totes les cèl·lules de la planta. Circula tant en sentit ascendent com en sentit descendent.
L'aigua i les sals minerals ascendeixen des de l'arrel cap a les fulles per mitjà de dos mecanismes: transpiració i capil·laritat. La força de cohesió de les molècules de l'aigua provoca l'ascens per capil·laritat.
Els estomes
Els estomes són petits orificis de l'epidermis a través dels quals es produeix l'intercanvi de gasos i la pèrdua d'aigua per transpiració. Els estomes tenen unes cèl·lules, anomenades oclusives, que controlen el grau d'obertura de l'estoma.
Estructura de les fulles
La majoria de les fulles són verdes i tenen una zona laminar, el limbe, i la connexió amb la tija, el pecíol. Els vasos que condueixen la saba a través del limbe constitueixen els nervis.
Gairebé totes les fulles presenten una coberta fina i impermeable anomenada cutícula, que protegeix la fulla de la pèrdua d'aigua i de les picades d'alguns insectes. Per sota d'aquesta capa, a totes dues cares de la fulla hi ha una sola capa de cèl·lules, l'epidermis.
A l'epidermis de la cara inferior s'hi troben la major part dels estomes.
A les capes interiors de la fulla les cèl·lules tenen uns orgànuls anomenats cloroplasts; en ells s'hi troba un pigment verd, la clorofil·la.
La fotosíntesi
La clorofil·la és una substància química capaç de captar l'energia de la llum solar i permet així que les substàncies inorgàniques es transformin en biomolècules per mitjà del procés de fotosíntesi.
Procés de la fotosíntesi
La fotosíntesi és un procés pel qual l'energia solar, captada per la clorofil·la, es converteix en energia química que s'utilitza per formar compostos orgànics (glucosa). A partir de la glucosa es formen les altres biomolècules. Durant el procés es desprèn oxigen a l'atmosfera, a través dels estomes.
Respiració i fotosíntesi
La respiració es produeix als mitocondris i consisteix en l'oxidació de nutrients orgànics (glucosa) per extreure'n l'energia que contenen. Aquest procés necessita oxigen, que entra pels estomes.
La fotosíntesi es fa exclusivament durant el dia; la respiració es fa en tot moment, durant el dia i la nit.
En la fotosíntesi es produeix molt més oxigen que el que es consumeix en la respiració, de manera que les plantes alliberen a l'atmosfera més oxigen del que consumeixen.
Utilització de la glucosa
La molècula de glucosa és necessària per a la realització dels processos següents: respiració (se n'obté energia), transport, emmagatzemament i biosíntesi d'altres molècules.