Al principi fou un mite

Filosofía: Manera de comprendre el món que s'oposa a la fantasía, a les emocions i al principi d'autoritat perquè cap d'elles dona un saber sobre el món, son com a molt forqmes personals de veure el món ---) opinió, la comprensió racional és un saber

Saber autònom: Significa que "la llei me la dono jo mateix", la filosofia va en contra d'una acceptació seva de l'autoritat "allò que digui un altre només ho acceptaré si puc arribar a la mateixa conclusió per mi mateix" fent ús de la meva raó. "Atreveix-te a pensar per a tu mateix ---) màxima filosofia segons el filòsof de la il·lustració Alemany Immanuel Kant

Saber heterònom: En que la norma me la dona un altre. La gent abans d'actuar necessita el consell d'un altre o fins i tot que decideixi per ell

Saber intersubjectiu: "La raó ---) element comú que ens ha de permetre posar-nos d'acord" "la fantasía no segueix cap mena de lleis, és absolutament lliure en el que fa la raó, però, té les seves pròpies que tots compartim i hem de respectar quan ens comuniquem als uns amb els altres (per posar-se d’acord amb els altres tots hem d’acceptar una serie de lleis que la nostra raó a d’acceptar, si no es una opinió personal, individual e intransferible, com li sembla que son les coses a algú, no com son les coses realment, que es lo que vol esbrinar la filosofia)

Saber crític: Les teories filósòfiques no es construeixen sobre el buit si no que reflexionen sobre sobre el món i l'ésser humà.

El filòsof parteix desde el mateix punt que tots els altres d'idees preconcebudes provinents de la nostra cultura, arribades per tradició.
Però ha de saber posar entre parèntesis tot el que ha rebut, per intentar pensar per si mateix i llavors poder rebutjar o acceptar aquelles idees segons el criteri de la raó

Cultura: És allò necessari perquè l’individu creixi en societat i que li be donat per la cultura, és el conjunt de modes de pensar i actuar propis d’una societat

Cultura: És allò necessari perquè l’individu creixi en societat i que li be donat per la cultura, és el conjunt de modes de pensar i actuar propis d’una societat

Tradició: Els modes de pensar i actuar que anomenem cultura, es transmeten de generació en generació, Lo que una generació porta a una altre és el que s'anomena tradició . Avui dia encara passa, et diuen com has de vestir o com has de ser desde sempre

D’una actitud autònoma a una a una actitud crítica: Hem d’acceptar aquests element com a vàlids? Potser responem “´Es que man dit que és aixì” Som capaços de pensar per nosaltres mateixos i no ens pot servir repetir el que elss altes ens diuen, si volem ser autonoms el primer pas és dubtar de tot el que no veiem clar. Acceptar només la nostra raó és l’actitud crítica 

Saber radical: Si només és dubta de les normes conducta transmeses siguin correctes, potser no actuaré, el que proposa la filo.
És que trobem raons que ens convencin per acceptar alguna cosa com a valida fins arribar a lo que creiem

MÈTODES DE TREBALL DE LA FILO

1 Fer-se preguntes

2 Respondre per mitjà del raonament i de la discussió, informar-nos de les coses, clarificar conceptes donar definicions, no acceptar idees confuses o carents

3 Diàleg: Intercambiar amb altres els  nostres resultats de la nostra reflexió per veure si ens equivoquem o ens semblen millor les seves idees

CONSEQÜÈNCIES

1 El saber de la filosofía no és acumulatiu. Progressió a partir de la confrontació d’idees i de vegades pots fallar

2 Posa al descobert prejudicis i errors

3 Assolim una visió cada cop més acurada del món

PAS DEL MITE A LA FILO

MITE: històries transmeses de generació en generació oralment que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, busquen donar una explicació a un fet o fenomen.

MITE: històries transmeses de generació en generació oralment que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, busquen donar una explicació a un fet o fenomen.

FILO: Pensament autònom usan la raó. Pensen que el que els envolta no es misteriós, sinó un enigma que s’ha d’aclarir

DiFERENCIEN ENTRE FILO I RELIGIÓ

RELIGIÓ: No planteja preguntes, totes les explicacions les dona l’autoritat, actes de fe

FILO: No busca respostes tranquilitzadores, ho posa tot en qüestió (tot amb raó), evita les creences infonamentades

DIFERÈNCIES ENTRE LA FILO I LA CIÈNCIA

CIÈNCIA: No accepta problemes sense solució que es pugui experimentar, camp d’actuació delimitat, abans la filo i la ciència anaven juntes

FILO: No busca respostes tranquilitzadores, ho posa tot en qüestió (tot amb raó), evita les creences infonamentades

DIFERÈNCIES ENTRE LA FILO I LA CIÈNCIA

CIÈNCIA: No accepta problemes sense solució que es pugui experimentar, camp d’actuació delimitat, abans la filo i la ciència anaven juntes

FILO: Saber integrador que tracta de dotar a la totalitat de l'experiència d’un sentit (que l’home pugui sentir, pensar, imaginar, el conjunt de lleis fis, bio, soc… Permet que el que se'ns presenta ho faci d’una manera determinada. L'anàlisi de cada exp. Una a una es impos.

pq son il·limitades, es planteja els fonaments de les ciències, religió

o Pitagòrics

Escola de Milet:

Escola de Milet:

Els primers filòsofs, que inauguren el pensament racional s’anomenen  físics perquè busquen un arjé de la natura. 

- Tales: l’aigua 

- Anaximandre: l’apeiron 

- AnaxíMenes: l’aire 

Heràclit i Parmènides:

L’arjé no està en la natura, sinó més enllà d’ella, en un principi  que no és físic sinó metafísic. 

- Heràclit (escriu en forma d’aforismes):  

el principi és l’equilibri que només es troba en la lluita de contraris, i  que permet el dinamisme de les coses.  

 per a ell, ésser = esdevenir (

deixar de ser una cosa per passar a ser-ne  una altra), i aquesta unitat que hi ha en la diversitat és el que anomenem Lógos (representat simbòlicament amb el foc). 

Parmènides (va escriure un poema filósòfic, amb tres parts: el proemi o  introducció, la “via de la veritat” i la “via de l’opinió”. Parmènides presenta el  seu discurs com si es tractés de la revelació d’una deessa i fa servir un  llenguatge argumentatiu en forma d’estructures disjuntives (o A o B) i  condicionals (si A, aleshores B): 

   Hi ha dues vies per intentar cercar la veritat i obtener el coneixement.  Una via porta a bon port, l’altra és un carreró sense sortida.  

  La via de la veritat és la que afirma que el ser és i

La vida de l’opinió seria la que segueix la majoria de la gent (inclòs Heràclit), que consisteix a creure que l’ésser és canvi, que les coses unes vegades són A i altres B. Segons Parmènides, això és impossible i converteix la gent en bicèfala (com si tinguessin dos caps perquè sempre estan oscil·lant entre una veritat i una altra). 

 Atomistes (Anaxàgores i Demòcrit):

L’atomisme de l’antiguitat era una hipòtesi  especulativa; l’atomisme de la física d’avui, en canvi, és una hipòtesi científica.

No és possible ni la creació ni l’aniquilació de les coses, perquè l’únic que hi ha  són combinacions i recombinacions d’elements immutables i eterns, els àtoms.  El naixement no seria més que la composició d’aquests elements (tenen una  forma que els

la mort només seria la descomposició d’aquests mateixos elements.  

Perquè ho entengueu, en certa manera passaria com en els jocs infantils de  construcción: en un Meccano o un Lego hi ha un seguit de peces de formes  diferents amb moltes possibilitats de combinació: ara es pot construir una  casa, després un arbre, més endavant un cotxe… Les peces són sempre les  mateixes, només en va variant la disposició per formar una cosa o una altra.

 Pitagòrics: 

Doctrina immortalitat de l’ànima i cos com a presó (influència en Plató) o Arjé: els nombres, que tenen valor qualitatiu més que quantitatiu.  Tota la natura és matemàtica i la matemàtica produeix harmonia (música).