L'agricultura la ramaderia i la pesca

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,98 KB

 

ESTAT:


unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Formada per un conjunt de ciutadans, unes lleis, una constitució, una policia, un exèrcit, un cos diplomàtic, uns funcionaris i uns trets d'identitats. Les seves funcions són: estableix relacions internacionals, garanteix la seguretat nacional, regula l'economia i les relacions laborals, proporciona serveis. NACIÓ: es un conjunt de ciutadans que no té un govern independent. ESTATS FRÀGILS: estructures estatals que no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques. ESTATS DE BENESTAR: intervenen en l'economia i proporciona serveis bàsics a la població. ESTATS DEMOCRÀTICS: el poder està repartit per evitar que una sola persona o un grup controli tot l'estat: parlament té el poder legislatiu (aprova les lleis), govern té els poder executiu (aplica les lleis), jutges té el poder judicial (vigilen que els ciutadans i les institucions compleixin les lleis). La constitució es la màxima llei.
DICTADURES: tots els poders de l'estat estan en mans d'una persona o d'un grup. El govern utilitza la repressió. MONARQUIES: estats en els quals el cap de l'estat és un rei. La monarquia pot ser totalitària o democràtica. Les monarquies democràtiques poden ser: Monarquia constitucional, si el monarca participa en les tasques del govern. Monarquia parlamentària, si el monarca es el cap de l'estat, però no exerceix cap acció de govern. REPÚBLIQUES: estats en els quals el cap de l'estat es un president. Poden ser: República parlamentària, quan el cap de l'estat es triat pel parlament. República presidencialista, quan el cap de 'estat coincideix amb el cap del govern i es triat directament pels ciutadans. ESTATS LAICS: presenten una separació total entre la religió i l'estat. ESTATS CONFESSIONALS: hi ha una religió oficial que gaudeix d'amplis privilegis. ESTATS TEOCRÀTICS: professen una religió oficial, els llibres sagrats de la qual esdevenen lleis. ESTAT CENTRALITZAT: l'administració central governa tot el territori de l'estat. ESTAT DESCENTRALITZAT: es divideix en autonomies, hi ha eleccions estatals, regionals i locals i cada regió té competències en la mesura que dicti la constitució. ÀMBITS GEOPOLÍTICS: els estats es relacionen amb altres països. Normalment, questes relacions són pacífiques. Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d'interès comú, adoptar decisions i solucionar conflictes. L'OTAN és una organització militar en un sistema de defensa comuna. FACTOR EXTERN: els estats han hagut de transferir algunes decisions cap a institucions supranacionals. FACTOR INTERN: reivindicacions de minories o pobles que no se senten representats en la identitat nacional comuna. GLOBALITZACIÓ: on els fluxos de mercaderies i de capitals no es veuen limitats per les fronteres. El repte de la globalització requereix de més cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals. ONU, organitzacions de les nacions unides: es va fundar en 1945, es va crear per resoldre els conflictes de manera pacífica. Objectius principals: defensar els drets humans, mantenir la Pau i treballar en la cooperació internacional. UNICEF: promou la protecció UNESCO: contribueix a la Pau i la seguretat FAO: promou programes per millorar la nutrició OMS: promou accions per aconseguir el màxim nivell de salut ACNUR: ofereix protecció internacional als refugiats OIT: s'encarrega de millorar les condicions de la feina. Quan hi ha un conflicte greu entre estats intervé l'ONU. El dret d'ingerència suposa la intervenció en un estat mitjançant la força i sense el seu consentiment per protegir la població civil. Les forces armades de Pau de l'ONU, conegudes com a cascs blaus (pel color del casc) estan integrades per militars se exèrcits. UE, uníó europea: després de la segona Guerra Mundial es va reprendre la idea de crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus. Té dos objectius: consolidar la Pau i competir units. 1951- es va fundar la UE. També es va crear la comunitat europea del carbó i l'acer (CECA).  1957- van signar el tractat de Roma, a través del qual es van constituir la comunitat econòmica europea (CEE) i la comunitat europea de l'energia atòmica (EURATOM). 1986- Espanya entra a la UE conjuntament amb Portugal. 1993- es firmam els tractats de Maastricht, la CEE passa a dir-se UE i s'acorda la creació d'una moneda única. 2002- l'euro entra en circulació. 2009- es firma el tractat de Lisboa i reconeixen els drets humans. 2010- es pacten una sèrie de fictes a fer pel 2020. ESTAT SOCIAL: l'estat intervé amb la voluntat d'aconseguir una societat justa. ESTAT DEMOCRÀTIC: els ciutadans participen al govern. ESTAT DE DRET: les lleis manen a tots els espanyols i les institucions, i perquè es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans.  





ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI: el sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos bàsics, és a dir, que s'obtenen directament de la natura. Aquestes activitats són l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal. LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTOR PRIMARI: la població mundial dedicada al sector primari és d'un 40% del total de la població activa, un percentatge que disminueix progressivament. Poden ser: Països desenvolupats, molta producció, però tot i això representa el 4% del PIB. Països en desenvolupament, baixa producció i representa el 10% del PIB, en alguns casos arriba al 80%. (PIB, producte interior brut, és la suma de tots els bens i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat , normalment un any). L'AGRICULTURA DE MERCAT: està orientada a la venda. Per obtenir un benefici més gran, té les característiques següents: especialització de la producció, la mecanització de les feines de camp, l'ús de tècniques de conreu avançadés i els sistemes d'emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala. Requereix grans inversions a causa de l'ús de conreu modernes. TÈCNIQUES DE CONREU AVANÇAdés: Cultius hidropònics: permet conrear sobre un substrat artificial.  Regatge gota a gota: porta l'aigua fins a la planta per uns conductes tancats. L'arenament: consisteix a posar varies capes de sorra, perquè les plantes absorbeixin més bé els adols. AGRICULTURA TRADICIONAL: s'organitza en petites explotacions familiars. La producció es destina a l'autoconsum o al comerç interior de petita escala. N'hi ha de diferents tipus: l'agricultura de subsistència (obtenció d'aliments per a la família pagesa, s'hi practica la policultura /molts productes/ i té una productivitat baixa), l'agricultura d'artiga (gama més arcaica /antiga/, consisteix a cremar la zona que vols conrear) i l'agricultura irrigada monsònica (aprofiten la inundació períòdica dels camps per al cultiu de l'arròs, es fa a la Xina). AGRICULTURA DE PLANTACIÓ: consisteix en grans extensions de terra dedicada al monocultiu de gran escala. Requereix importants inversions de capital i el producte està destinat al mercat internacional. PAISATGES AGRÍCOLES: és el que resulta que la pràctica de les activitats del sector primari. Els principals són el relleu, el sòl i el clima. EL RELLEU: condiciona els tipus de paisatge agrari, perquè influeixen en les activitats agràries que s'hi practiquen, l'altitud o en el pendent. ELS TIPUS DE SÒL: les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viure. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques determinades. Sòl argilós, és ric en nutrients , però s'embassa fàcilment. Sòl sorrenc, no té mi aigua, ni nutrients. Humus, conté matèria orgànica en descomposició. EL CLIMA: cada planta necessita unes condicions determinades de temperatura, insolació i humitat per créixer. Hi ha quatre factors que limiten l'activitat agrícola: el fred extern (les plantes no poden créixer en temperatures per sota zero), la calo excessiva (les temperatures són molt altes, no són favorables a l'agricultura), la humitat elevada (les pulgues abundants afavoreixen el creixement de les males herbes) i l'aridesa (necessiten una certa quantitat d'aigua distribuïda al llarg del seu cicle vegetatiu). LES PARCEL·LES: és l'espai físic on es desenvolupen les activitats. Segons la grandària, les explotacions són grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). Latifundi, com Andalusia o minifundi,   com Galícia. Està formada per una o diversos porcions de terreny. Les parcel·les poden ser petites (- d'una hectàrea), mitjanes (entre una i Déu hectàrees) i grans (+ de Déu hectàrees). També poden ser: camps oberts, parcel·les independents sense separació entre si o camps closos, parcel·les que estan envoltades de tanques, murs... I es comuniquen per una xarxa de camins. SISTEMES DE CONREU: la manera com s'obté la producció es reflecteix en el paisatge. Poden ser: agricultura intensiva (es vol treure el màxim profit de la terra i el seu rendiment és baix), agricultura extensiva (es pràctica en grans parcel·les que s'exploten íntegrament, sinó que se'n deixa una part en guaret, és a dir, sense sembrar). Segons la manera d'obtenir aigua, poden ser: conreus de regadiu (l'aigua s'obté de sistemes artificials, com canals, inundacions...) o conreus de secà (l'aigua que reben de la pluja). VARIETAT DE CONREUS: monocultura (només conrea un producte, es practica en grans explotacions) o policultura (quan conreen diferents vegetals en una mateixa explotació agrícola). GRANS ESPAIS AGRÍCOLES DEL MÓN: clima temperat presenten les àrees més externes i més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva. Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació. A les zones càlides es veuen afectades, com la desertització. ELS FACTORS DEMOGRÀFICS, ECONÒMICS I TECNOLÒGICS: grans concentracions de població, disponibilitat de capitals i l'accés a recursos tecnològics. ELS FACTORS MEDIAMBIENTALS: tenen una incidència cada vegada més decisiva en la configuració dels espais agrícoles actuals. La distribució de sòls. La contaminació ambiental. Els recursos hídrics. El canvi climàtic. LA RAMADERIA: consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous...) o la força de treball, o simplement destinar-los a la reproducció.
La ramaderia es una activitat en creixement. El 30% està ocupada per pastures i el 33% es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. oví=vaques, oví=ovelles, porcí=porcs, aviari=aus, cabrú=cabres, equí=cavalls, cunicultura=cria de conills, apicultura=cria d'abelles.  RAMADERIA SEDENTÀRIA: el bestiar no es desplaça per buscar aliments, perquè disposa de pastures o s'alimenten amb pinsos. RAMADERIA NÒMADA: el bestiar es desplaça permanentment per buscar aliments.RAMADERIA TRANSHUMANT: el desplaçament del bestiar és estacional, a l'hivern cap a les valls i a l'estiu cap a les muntanyes. RAMADERIA EXTENSIVA: grans explotacions a las que el bestiar vaga pel camp i s'alimenta de pastures naturals. RAMADERIA INTENSIVA: explotacions petites, on el bestiar està estabulat, és a dir, es cria en estables on se'n controla l'alimentació, la salut i l'engreix. LA PESCA: és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques a mars, rius o llacs. Segons el lloc, es distingeixen tres tipus de pesca: la pesca d'autoconsum (es practica a la vora de la costa, en petites embarcacions i fent servir mètodes artesanals), la pesca litoral i costanera (es du a terme a prop de la costa, en períodes no superiors a un dia) o la pesca d'altura (es fa a alta mar amb vaixells factories, les captures es destinen al mercat i té una duració de setmanes o mesos). En ells llocs on la pesa es més abundant, els caladors, en concentren en zones de les plataformes continentals riques en plàncton.  Les captures en aquestes zones s'estableixen en acords pesquers. L'aqüicultura és la cria controlada de peixos en captivitat en piscifactories, en aigües dolces o bé espais acotats al mar. L'EXPLOTACIÓ FORESTAL: és l'aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica. D'aquesta pràctica s'obté suro, resines, cautxú i matèries primeres per a al industria farmacèutica. Principal recurs forestal la futa. La gran demanada ha provocat sobreexplotació. Reforestació: és una operació amb el ambit de silvicultura o replantació. ELS REPTES MEDIAMBIENTALS DE L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: l'agricultura ha modificat el medi natural, de manera poc agressiva amb el medi, recursos biotecnològics per augmentar la producció agrícola de manera significativa. Els sòls: recurs no renovable. L'aigua: reg incontrolat que consumeix bona part de l'aigua potable disponible. La biodiversitat: amenaçada per l'ampliació de la urbanització en àrees rurals i semirurals. 

Entradas relacionadas: