Els agents socials productors de la ciutat

Criteris per definir la ciutat Són comuns a la majoria de ciutats però no sempre es compleixen totes alhora. Nombre d'habitants: A Espanya es considera que el nombre mínim d'habitants que ha de tenir una ciutat és 10000, però no hi ha unanimitat mundial, cada país estableix el seu nombre. Concentració de l'hàbitat, la densitat i la continuïtat: Acostuma a haver una densitat de població alta; però també trobem zones residencials amb densitat de població baixa i són considerades una ciutat o zones rurals amb densitat de població alta i no són considerades una ciutat.Activitat econòmica: Gran diversitat d'activitats econòmiques sobretot relacionades amb la indústria, administració, transports, comerç i altres serveis.Influència territorial: Centre de poder, creativitat i oportunitats que fan que aglutini fluxos de persones, productes, capitals i idees i es creein nodes molt ben connectats a través de les vies de  comunicació i els transports. La ciutat exerceix una influència al territori del voltant Arquitectura i urbanisme: Edificis alts i avingudes amples i llargues amb expansió ràpida.Estil de vida: Tolerància i dinamisme, facilitat per establir relacions socials i personals gràcies a tenir més oportunitats creatives i innovadores. Concentració de funcions:
Funcions urbanes predominants que són determinades per les activitats i per les professions dels habitants.

AGENTS SOCIALS URBANS Són totes aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen en la creació i la producció d'espai urbà: Propietaris privats del sòl urbà: Intervenen en la creació i la producció d'espais urbans. Són persones o empreses molt influents que miren de fer grans negocis especulant amb la mpravenda de terrenys i edificis. Empresaris: Són qui creen els llocs de treball i qui demanen més insistentment la construcció d'infraestructures sobretot a les afores de les ciutats. Ciutadans: Pretenen satisfer les seves necessitats bàsiques (habitatge,transport, educació, sanitat...), procuren maximitzar el seu benestar i minimitzar els aspectes negatius de viure a la ciutat (contaminació, aglomeracions...). Depenen de la classe social a la qual pertanyen que va lligada amb el nivell econòmic i el barri on viuen. S'organitzen en associacions i en moviments socials urbans per tal de tenir més pes i representació en la vida pública de la ciutat. Poders públics: Ajuntaments, diputacions i governs autonòmics tenen un paper essencial per al desenvolupent urbà, ja que representen el conjunt d'habitants i els interessos dels diferents agents socials i han d'acomplir un paper arbitral.Mitjançant els plans d'urbanisme han de decidir quins usos se'ls atribueix a determinades zones i quina orientació s'ha de donar a l'expansió de la ciutat, etc. Tenen la capacitat de legislar i planificar i s'encarreguen de l'organització social de la ciutat assegurant el benestar col∙lectiu i dan d'àrbitre en els conflictes d'interessos entre els diversos agents socials. Conflictes entre agents urbans Hi ha conflictes entre els que intenten incrementar el valor de canvi de sòl i dels edificispropietaris i promotors immobiliaris) i els qui defensen el valor d'ús (ciutadans) que valoren la ciutat per la disponibilitat dels serveis. Aquest conflicte genera l'aparició de moviments socials com associacions de veïns que reclamen més escoles, parcs i millors transports i de grups de pressió (gremis d'empresaris i de promotors, lobbies de bancs). D'aquesta manera, la morfologia de la ciutat està directament relacionada amb els interessos dels agents socials urbans.