Agents geològics externs

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,3 KB

 
PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Els processos geològics externs tenen lloc a la superfície terrestre i, per tant, poden ser estudiats i mesurats. L’energia que fa moure l’engranatge dels processos externs és l’energia solar. Influència dels processos externs en el paisatge.METEORITZACIÓ Procés “in situ” de descomposició de les roques i els minerals a causa del seu contacte amb l’atmosfera. La meteorització pot ser mecànica o química.Meteorització mecànicaDescompressió Provoca la formació de diàclasis i eixamplament de les fractures preexistents. Gelivació o gelifracció És conseqüència de l’acció del gel. Es limita a zones d’alta muntanya i latituds altes on de nit pot gelar. Es formen tarteres. Canvis de Tª dia-nit: - en zones càlides del planeta (amplitud tèrmica de 50ºC) - els cicles escalfament-replegament es repeteixen - dilatacions desiguals = afebliment i disgregació. Arrels de les plantes: penetren en la fissura de les roques buscant humitat Meteorització química Alguns minerals inestables en les condicions superficials: 1) reaccionaran i es transformaran en altres més estables en aquestes condicions 2) es dissoldran i s’escolaran L’aigua n'és el principal responsable És típic de zones humides i clima càlid. Hidròlisi: Els ions de l’aigua OH- i H+, hidrolitzen i destrueixen xarxes cristal·lines dels silicats. Descarbonatació L’aigua de pluja combinada amb el CO2 atmosfèric té una certa acidesa que pot actuar sobre les roques descarbonatant-les. Això es produeix en: calcàries, dolomies Quan l’aigua és àcida el carbonat càlcic insoluble es converteix en bicarbonat de calci (soluble), formant-se paisatges càrstics. Hidratació Absorció d’aigua sense combinació química Augment de volum Les argiles que es comporten així són anomenades argiles expansives. Problemes en la construcció d’edificis i carreteres Oxidació Reacció amb l’O2 dissolt a l’aigua i ions de Fe 2+ i Mn 2+ Quan el Fe s’oxida és insoluble, no es transporta i queda retingut als minerals que queden tenyits de vermell. ELS AGENTS EXTERNSAgents de modelatge: – Rius – Glaceres – Moviments de massa (gravetat i alteració química i mecànica de les roques) – Vent S’han de tenir en compte les característiques estructurals i els trets litològics i alguns processos geològics interns Estan condicionats pel clima i pel paisatge. Els agents externs donen lloc a formes característiques Sistema morfoclimàtic Conjunt d’agents i processos que actuen en cadascuna de les zones climàtiques de la superfície de la Terra En cada sistema hi ha un agent geològic característic. INESTABILITATS GRAVITATÒRIES: Són conseqüència directa de l’acció de la gravetat sobre els materials del vessant. L’aigua hi té un paper fonamental. -incrementa la massa del sòl -element lubricant -acció meteoritzadora (disgrega la roca) Hi ha tres grans grups: les caigudes, els lliscaments i els moviments de massa. Caigudes Despreniment de blocs amb un recorregut parcial per l’aire. Es produeixen a llocs on - el pendent és molt fort - les roques són compactes. Lliscaments Són moviments de blocs o masses per superfícies de lliscament.
Superfícies: -
Estructurals: fractures, plans d’estratificació, d’esquistositat. - No estructurals: superfície topogràfica natural o nova. Tipus de lliscaments: - Rotacionals: superfície còncava (moviment giratori + cicatriu capçalera) - Translacionals: mov. A favor de superfícies més o menys planes. Moviments de massa o fluxos En els moviments fluïdals els materials es comporten plàsticament. Això pot passar a: - Materials poc consistents (margues, argiles, sediments recents...) - Materials amb un alt grau d’humitat. Diferents processos segons el material i el contingut d’aigua: A. Reptació Moviment lent del sòl i dels dipòsits de vessant pendent avall, degut a l’alternança entre hidratació i deshidratació. Els moviments oscil·len entre 1 i 6 cm/any. Solifluxió És una combinació de flux i reptació en sòls saturats d’aigua Típic de zones periglacials i de la primavera (desglaç = sòls xops) Són fluxos lents i viscosos que es produeixen pel cicle glaç-desglaç. Colades de fang L’aigua ha de saturar els materials argilosos o fins (cendres volcàniques). Amb poc pendent ja flueixen perquè són molt líquides.

Entradas relacionadas: