Acte reflex

L’aprenentatge és un dels components bàsics de la naturalesa humana. Gran part del nostre comportament és après. Aprendre origina canvis en la nostra manera de percebre, actuar, sentir i pensar. Els psicòlegs consideren que l’aprenentatge és un canvi de la conducta produït per l’experiència.

Ensenyar i aprendre són dues cares de las mateixa moneda. L’autèntic mestre és també un aprenent i és transformat per la relació. Un mestre tancat pot omplir d’informació els seus alumnes, però aquests són privats de participar i de manifestar la seva disposició per al canvi per part de qui ha de facilitar el seu creixement personal. Pel contrari, un mestre obert anima l’aprenent perquè escolti i obeeixi la seva veu interior, respecta la seva autonomia, l’ajuda a descobrir relacions entre els fets i actua de “llevadora de les seves idees”, com feia Sòcrates en l’antiguitat.
El risc i l’aventura d’aprendre tenen les seves pròpies recompenses: l’alegria de travessar els límits, l’alleujament en resoldre un conflicte interpersonal o solucionar un problema matemàtic. L’altre cara de la moneda de la por és sempre la llibertat i hem de ser responsables del nostre viatge per la vida.
-L’aprenentatge consisteix en un canvi en la conducta, però no n’implica la realització.
-Els canvis que produeix l’aprenentatge no sempre són permanents.

-Associem l’aprenentatge amb l’adquisició d’una conducta nova, però també pot suposar una disminució o pèrdua d’una conducta, com no fer soroll quan visitem un museu.
La maduració consisteix en l’aparició de conductes que depenen del desenvolupament de l’organisme i del sistema nerviós, es presenta en certes etapes evolutives i no està determinada per l’experiència.
L’estat fisiològic de l’organisme és una altra font de canvis temporals en la conducta que no es considera aprenentatge.
Un reflex consisteix en una resposta innata, automàtica i involuntària que es produeix com a reacció a estímuls específics.

L’estructura fisiològica de l’arc reflex està composta per:
-

Receptor sensorial

Té com a funció captar els estímuls ambientals.
-

Neurona aferent

Aquesta neurona condueix els impulsos nerviosos fins als centres situats a la medul·la espinal o el cervell.

-Neurona eferent

També anomenada neurona motora, transporta els impulsos des del centre nerviós fins a l’òrgan encarregat de la resposta.
-

Efector

És el múscul o glàndula que executa la resposta.
Els reflexos són comportaments o  respostes davant dels estímuls ambientals que proporcionen un ajustament ràpid de la conducta i faciliten el benestar de l’organisme. Un exemple d’estímul incondicionat (EI) és el raig de llum que provoca la contracció de la pupil·la, que és un comportament reflex (RI).
Els éssers humans tenen diferents tipus de reflexos:
-

Salivar

En apropar la llengua a un tros de pastís.
-

Flexionar la cama

Quan et colpegen certa zona del genoll.
-

Sobresaltar-se

Davant d’un soroll estrany.
L’etologia anomena pautes fixes d’acció a aquestes accions vitals complexes, que van aparèixer en el curs de la filogènia, durant la formació o gènesi de les espècies.