Per aconseguir que xina no estigues submesa el colonialisme va avari l'alçament dels cent dies i la revolta dels boxers que va fracassa. L'organització dels ...

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,44 KB

 

1.2.- Les noves fonts d’energia (1884-1914): El petroli i l’electricitat van destronar al carbó. La electricitat era neta, flexible, fàcil d’utilitzar i eficient. L’electricitat va canviar a les empreses (estructura i ubicació), donant-les un gran augment de productivitat. Va tenir grans aplicacions: comunicacions, transport, il·luminació, oci...

L’explotació industrial del petroli va començar el 1859 a EUA. Primer va ser utilitzat per il·luminació, però després es va portar a la seva aplicació més important: combustible per als transports.

1.5. Nova organització del capital i del treball (nous models empresarials): comencen a sorgir grans gegants empresarials per fer front a la guerra de preus, amb fusions, absorcions o acords. Això va adquirir diferents formes:

- Concentració horitzontal: empreses que treballen en el mateix sector productiu, com per exemple, el siderúrgic.

- Concentració vertical: agrupament d’empreses complementaries. Trobem diferents exemples com el càrtel (associació de empreses per restringir o eliminar la competència), trust (fusió d’empreses en una nova), i el hòlding (societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents per controlar-ne les activitats).

- Monopoli: possessió d’un producte en exclusiva per una única empresa que n’imposa els preus sense cap control.


Taylorisme: mètode d’organització que millora la productivitat eliminant els temps morts, optimització del temps emprat (reduir costos). La producció s’organitza per mitjà d’una cadena de muntatge. El moviment d’aquesta cadena marca el ritme de producció, evita la pèrdua de temps i així els obrers optimitzen el procés.

2.4. Les causes ideològiques: Els científics van organitzar expedicions geogràfiques i antropològiques per endinsar-se a Àfrica i Àsia, com les d’Stanley i Livingston. Aquestes expedicions més endavant van obrir noves rutes utilitzades pels colonitzadors amb finalitats militars o econòmiques. En aquesta època també hi havia profundes idees racistes que defensaven la superioritat de la raça blanca, acompanyada d’una exaltació nacionalista (xovi i jingo).

Així, el colonialisme es va disfressar d’un paternalisme que sostenia que l’home blanc tenia la responsabilitat de civilitzar els ‘’pobles inferiors’’, instruint-los, educant-los i evangelitzant-los, sovint fent servir aquesta ultima com excusa per convertir els pobles considerats com a primitius.

3.3. L’ocupació d’Àsia: No només van intervenir els europeus, EUA, Rússia i Japó també van entrar en joc

La colonització britànica va ésser sobretot a l’Índia, on després de les revoltes sipais (soldats indígenes britànics), el govern britànic va assolir el control de l’Índia, establint-hi un virregnat. La reina Victòria va esser proclamada emperadriu de l’Índia (1877). Per garantir la seguretat d’Índia, els UK’s van rivalitzar amb França x adquirir Birmània.

L’expansió francesa va tenir de centre Indoxina, on ja estava present des dels 1850-60 i va anar adquirint tota la península, Mekong i el protectorat de Cambodja. Al 1887 va crear la Uníó Indoxina, i al 1893 s’hi va afegir Laos.

UK també va conquerir els estats malais i Singapur. Els francesos i els britànics es van posar d’acord per mantenir el Estat de Siam lliure i neutral, que servia de frontera entre els dos imperis (1895-96).

Al S. XIX, l’Imperi Rus va continuar expandint-se cap a Sibèria i cap al sud. Va arribar fins als límits de l’Imperi Britànic a Índia, on es va mantenir un litigi important pel control de Pèrsia i Afganistan (1880) i Tibet (1904). També van sorgir rivalitats amb Xina, i també es va produir la guerra russojaponesa. Al S. XIX 5M de russos van emigrar a Sibèria.

Cap país va conquerir la Xina, on només els anglesos van establir-hi enclavaments comercials. Els anglesos equilibraven les compres de te i seda xinesos amb l’opi que els hi venien que els hi portaven de l’Índia. Al 1839 el govern xinès va prohibir l’entrada d’opi però els UK’s van seguir venent-ne, el que va esdevenir les guerres de l’opi (1839-42, 1856-60), amb el que UK va aconseguir l’enclavament de Hong Kong i d’altres ports. Del 1885 al 1911 Xina va ésser assetjada per potencies europees i asiàtiques, perdent territoris perifèrics...

Els ingressos de l’economia britànica van augmentar, sobretot gràcies a les mines, ferrocarrils, i comerç. Això va crear reaccions nacionalistes (revolta dels cent dies, 1889, i revolta popular dels bòxers 1900-01) que van fracassar. Al 1911, una revolució va posar fi a l’Imperi i va establir república a Xina, que va aconseguir la reconstrucció nacional.

Els europeus també van controlar Oceanía (Austràlia i New Zeland), i els holandesos havien establert una important colònia important aIndonèsia.

4.1. L’imperialisme dels Estats Units: Estats Units es va convertir en una potència, i per assegurar el futur dels seus mercats, havia de establir relacions privilegiades per trencar les creixents dificultats aranzelàries.

El darwinisme social (les nacions més fortes sobreviuen) justificava l’imperialisme d’EUA. Els EUA’s consideraven que América era el seu espai natural d’expansió, i que ells podien i havien d’intervenir a qualsevol lloc per defensar els seus interessos (Doctrina Monroe). Així, Estats Units va aconseguir territoris al Carib, bases navals estratègiques al Pacífic, i per assegurar-se el control de l’estret de Bering van comprar Alaska a Rússia el 1867.

4.2. L’expansionisme japonès: A conseqüència de la revolta Meiji, Japó va posar fi al feudalisme i va iniciar un procés de modernització econòmica associat a la proximitat a Occident. Volia convertir-se en una potència industrial semblant a les europees, i això va fer que esdevingués també una potència imperialista a l’Àsia. Per defensar-se de Rússia i Xina va adquirir Corea i Manxúria.

El 1876, Japó va intervenir a la península de Corea, amb una guerra contra Xina (Corea = vassall de la Xina). Van guanyar. Posteriorment també s’enfrontaren amb els russos a Manxúria el 1905, derrotant l’exèrcit rus. També gràcies a EUA va poder guanyar. El Japó va esdevenir una potència imperialista, en igualtat a les occidentals, a la zona asiàtica del Pacífic.

- Protectorats: en teoria es respectava el govern indígena, però la metròpolí imposava un govern paral·lel que dominava les funcions de defensa i representació exterior. Això s’aplicava a les colònies que abans havien estat estats estructurals amb relacions internacionals, com el cas d’Egipte.

- Dominis: territoris amb població indígena escassa, on els blancs van imposar un sistema parlamentari i govern propi, com Nova Zelanda (ind. 1854), Canadà (1867), Austràlia (1890), anys en que van aconseguir l’autogovern.

- Mandats: van néixer després de la Primera Guerra Mundial, per administrar els territoris de les potències perdedores. Una potència de les guanyadores exercia de tutela sobre la nació en representació de la Societat de Nacions.

5.2. Dominació dels pobles colonitzats: Van sofrir un impacte profund. Econòmicament, majoritàriament les condicions indígenes van empitjorar, se’ls hi van treure els conreus tradicionals i s’hi van potenciar plantacions, mono conreus molts extensius, que responien a les necessitats de les metròpolis.

Demogràficament, en alguns llocs va reduir la mortalitat i augmentar la població gràcies a introducció de vacunes, mesures higièniques i hospitals, però a altres llocs les males condicions de treball van produir la disminució de població, i per exemple alguns monoconreus van causar situacions de subalimentació crònica.

Socialment, els ritmes de treball indígenes van canviar, i el sistema de jerarquia social, i es van trencar ètnies i es van ajuntar indígenes enfrontats, que no assegurava una bona vivència. També van reclutar indígenes per l’exèrcit i tal.

Culturalment, van patir un procés d’aculturització, no van oferir resistència a l’impacte de la cultura occidental. S’hi va implantar la cultura Europea i també s’hi va difondre el cristianisme, sobretot a Àfrica. Altres llocs com Índia van resistir i van conservar la seva cultura.


Entradas relacionadas: