Accions morals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,62 KB

 

Els éssers morals


2 tipus de visió de l’home. Negativa:


lo que ens diu, es que no hi ha diferencies entre l’home i els animals, i que si hi hagués alguna diferencia aquesta seria de grau i no d’essència. Hi ha diferents estudis que neguen que les característiques atribuïdes als homes siguin propietat exclusiva de l’home.

Positiva:

afirma que l’home per naturalesa és diferent de la resta d’animals. Ja que afirma que l’home és un ésser que coneix, ésser que racional, animal social, capaç de fabricar objectes etc.

Socialització

Som humans


L’hominització fa referència als canvis produïts en els homínids en el àmbits genètic i biològic. La humanització fa referència als canvis produïts en els homínids en els àmbits social i cultural.
Cultura è aprenentatge i societat, és la informació que aprenem, socialment, dels altres.
Aprenem a saber escollir i actuar.
Incorporar a la nostra vida interior les normes que segueixen la societat i saber entendre el significat d’una cosa, una acció, una paraula etc.
L’home a d’adaptar-se a l’ambient i està sotmès a lleis biològiques, com també ha adaptar-se a les normes i regles de la societat, com a ésser social.
La socialització és el procés pel qual els homes s’integren en una societat: l’home aprèn normes i valors.

Procés de moralització

La moralitat és la capacitat que té l’home per valorar escollir determinades maneres d’actuació que l’ajuda a humanitzar-se. El desenvolupament moral de l’ésser humà es produeix mitjançant les experiències que acumula un individu durant la vida.

Etapa heterònoma


Es aquella etapa en la que l’individu assimila principis, normes i valors morals. •Primer, el nen imita la conducta dels pares i a acceptar els fets. •Després, les opinions de les persones comença a agafar importància. •D’altra banda, els companys també tenen influencia sobre el nen.

Etapa autònoma


Etapa en que l’individu estableix els seus propis valors morals i normes. Es comença a replantejar aquells valors que de petits ens havien plantejat, i també aquelles normes.
La llibertat és la necessitat de prendre decisions. •Actuar en llibertat, fer el que vull fer. •Llibertat d’acció, que ningú m’impedeixi fer el que vull. •Llibertat per optar, poder escollir.
La responsabilitat es diu que es quan l’home està obligat a respondre de les seves accions i de les seves omissions. •Preveure les conseqüències de les nostres accions. •Poder jutjar les accions, considerant-les bones o dolentes. •Poder crear diferents alternatives.

La moral seria aquelles acceptacions que fem de les normes i els valors.

Fets morals


Conscient:
La persona ha de saber el que fa. •Voluntària:
La persona ha de voler fer el que fa i escollir-ho sense coacció o por alguna. •Lliure:
Requereix les dues condicions anteriors.

//

Aquests actes tenen conseqüències socials de forma directa o indirecta, i per tant, poder ser valorats positivament i negativament pels altres. 3tipus d’actes: •Actes Morals:
Aquells que s’ajusten a les normes de la moralitat.
Actes immorals:
Aquells que no s’ajusten a les normes de la moralitat. •Actes amorals:
Aquells que no tenen cap relació amb una normal moral.

Quan jutgem un fet, moralment, hem de tenir en compte tota una sèrie de circumstancies que poden canviar la moralitat de la fe:
El motiu:
La causa que mou a actuar (per què). •La finalitat:
Lo que es vol aconseguir (per a què). •Els mitjans:
Allò que s’utilitza per a aconseguir la finalitat del fet (amb què i com).    


Eutanàsia


És la mort d’una persona causada per una altra, en principi professional de la medicina, a petició lliure de la persona que va a morir. Una persona li posa fi, deliberadament a la vida d’una altra considerant que això li és un bé.
Activa:
aquella que una persona posa fi a la vida d’una altra considerant que això li és un bé. •Passiva:
la interrupció d’un tractament que manté en vida a un pacient. •Suïcidi assistit:
significa proporcionar en forma intencional i amb coneixement a una persona els mitjans necessaris per a suïcidar-se. És el pacient el que voluntàriament acaba amb la seva vida. •Cures pal·liatives:
consisteixen efectuar en forma procediments terapèutics que tenen com a efecte secundari la mort. La intenció no és abreujar la vida sinó alleugerir el sofriment. •Distanàsia:
consisteix en l’”acarniçament terapèutic” el qual es procura proposar el moment de la mort recurrent a qualsevol mitjà artificial, amb la finalita de perllongar la vida del malalt a qualsevol preu.

Avortament


És la interrupció de l’embaràs o l’expulsió del fetus quant aquest encara no és viable.

El debat es centra:

si la mare té el dret a decidir respecte a la continuïtat o no del seu embaràs. •determinar quan el fetus és una persona.
determinar el pes que ha de tenir, si ve el cas, la voluntat del pare.

Avortament terapèutic :


aquell que és justificat amb raons mèdiques. •Per salvar la vida de la mare, quan l’embaràs te un risc per a la vida d’aquesta. •Per salvar la salut física o mental de la mare, quan estan amenaçadés per l’embaràs. •Per evitar d’un nen amb una malaltia congènita o genètica greu que li provoqués patiments o discapacitats a la mare. •Per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.   

Avortament electiu:


•realitzat per altres motius, no amb raons mèdiques. Quan l’embaràs ve produït per un delicte, com la violació. •Altres raons com, la minoria d’edat de la mare, la incapacitat de mantenir al nen per raons econòmiques o socials.

Aspectes jurídics. •molt permissives (Espanya)


Il·legal amb excepcions: -malformació de fetus. –violació o inseminació no consentida. –perill per la mare –factors socioeconòmics. •Permissives (França):
Il·legal, amb les mateixes excepcions que Espanya menys la de per raons socioeconòmics.

•Restrictives (Andorra)

Il·legal sense excepcions.          

Entradas relacionadas: