Acció racional

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

 

Tema 1: l’acció racional1.1. Conductes i accions


Perquè una conducte humana sigui una acció ha de ser feta conscientment. Una conducta nostra és una acció quan la fem voluntàriament. Ens adonem dels nostres tics, dels nostres singlots o dels nostres actes reflexos, però els fem involuntàriament. Les accions són conductes humanes conscients i voluntàries o intencionades. Són coses com estudiar, anar de vacances, comprar o vendre, passejar o córrer, parlar o callar... De les quals ens podem considerar responsables com a conductes conscients i voluntàries que són. Els individus humans que porten a terme les accions, els que fan les accions són els agents.

Ganes i intencions

Les ganes són tendències conscients espontànies a fer alguna cosa. Les intencions també són inclinacions conscients, però acceptades i fetes meves.

Accions racionals

Una acció racional té com a causes unes creences i uns desigs, no és un moviment reflex provocat només per estats físics; per això puc preguntar per què s’ha fet aquesta acció, què volia aconseguir o fins a quin punt l’acció ha estat racional o eficaç. La característica de l’acció racional és l’ús de la intel·ligència. Pensar racionalment és creure només allò que tenim bones raons per creure.
Actuar racionalment és utilitzar la nostra raó per tal de realitzar l’acció més adient possible, amb els mitjans de què es disposi, per obtenir-ne els millors resultats.

1.2. L’ésser humà: animal racional?

L’ésser humà és, probablement, l’únic animal amb capacitat de raonar, d’argumentar. Que l’ésser humà sigui un animal racional no vol dir que totes les seves accions o totes les seves creences o tots els seus desigs siguin racionals. La racionalitat, a més d’una facultat o capacitat, és també un mètode, un procediment que requereix la utilització de la raó com a capacitat de reflexió, que l’ésser humà a vegades utilitza i altres vegades no.
Els diferents conceptes la racionalitat que s’aplica a les idees, creences, opinions, concepcions dels món, teories, etc., s’anomena racionalitat teòrica o cognoscitiva. Aquesta racionalitat té a veure amb un dels dos tipus d’estats mentals que produeixen les accions. L’altre tipus d’estats mentals que també és la causa de les nostres accions són els desigs, les intencions... La racionalitat dels nostres desigs, fins, valors o intencions s’anomena racionalitat valorativa o avaluativa. Si apliquem el mètode de la racionalitat a les nostres accions, conductes, programes d’acció, etc., direm que estem utilitzant la racionalitat pràctica.

1.3. La racionalitat teòrica o cognoscitiva

Creure racionalment és creure només en allò que tenim bones raons per creure, encara que no en tinguem la completa certesa. Hi ha almenys quatre tipus de raons que justifiquen una creença: la nostra creença és una proposició analítica. Les proposicions formals o analítiques són vertaderes en virtut de la seva estructura lògica: són veritats necessàries que només depenen de l’estructura del llenguatge en el qual estan formulades. La nostra creença pot ser comprovada directament: també tenim bones raons per creure’ns aquelles proposicions que hem observat directament. És una creença de la ciència actualment vigent: una de les fonts més importants de les creences racionals són les proposades de la ciència vigent en la nostra època. Creure’ns el que ens diu la ciència vigent als nostres dies, malgrat que la ciència s’hagi equivocat moltes vegades, és un punt de  És una creença d’autoritats o testimonis fiables: resulta racional creure’ns les proposicions afirmades per experts, per autoritats en la matèria que tracten.En resum, podem dir que per creure racionalment hem de creure i tenir bones raons per creure.

1.4. La racionalitat avaluativa

Les causes de les nostres accions són les nostres creences i els nostres desigs. Allò que dóna sentit a una acció humana és l’objectiu, la meta que l’agent té. Una acció el motiu de la qual no sigui obtenir uns determinats resultats és una acció sense sentit, una acció no racional. Una acció sense motivació racional pot tenir com a motiu una norma social o un sentiment o una passió. Aquesta concepció implica que les nostres preferències últimes, els nostres objectius finals, no són racionals ni irracionals. És racional estudiar si vols aprovar, perquè estudiar és un procediment eficaç per obtenir l’objectiu d’aprovar.Consistència de les nostres preferències: la primera condició és que no siguin contradictoris, és a dir, que siguin consistents i físicament possibles. En una acció racional triem entre diferents possibilitats aquella que considerem, amb bones raons, que és la millor, la més eficaç.Transivitat de les nostres preferències: una altra condició que demanem a les nostres preferències, desigs o metes és que siguin transitius, si prefereixo A a B i B a C. Jon Elster (Oslo,

Entradas relacionadas: