8.Normalitzacio, el cat ramon llull y politica i planificacio

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Inglés

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,89 KB

 
Normalització lingüística
És el procés de reorganització social consistent en lextensió a través dels mitjans educatius, politics etc de lús de la llengua minoritzada en laugment de quantitat de parlants, ocupació de tots els àmbits dús, augment de la freqüència dús i la facilitació de normes dús lingüístic favorables a la presència hegemònica de la llengua dominada, especialment als àmbits on lús sigui regressiu.

El català escrit. Ramon Llull (si)
Laparició del català escrit és del segle IX, on es troben textos en llatí on apareixen mots amb una fonètica clarament catalana, també napareixen més amb topònims, antropònims i frases en català intercalades a textos llatins. A finals del segle XI comencen a aparèixer escrits complets en català (Homilies d Organyà, XII, Usatges de Barcelona XII, Llibre del Consolat de Mar XIV, codi de lleis marítimes). En aquest context favorable Ramon Llull pogué produir obres que li atorguen el qualificatiu del creador del català literari. Tengueren gran importància les quatre grans cròniques (segles XIII i XIV): el llibre dels feyts (Jaume I, prosa primitiva), Llibre del rei En Pere (Bernat Desclot, llengua de la Cancelleria), crònica de Ramon Muntaner (obra literària) i la crònica de Pere el cerimoniós (prosa cancelleresca).


Política i planificació lingüística
La política lingüística és el conjunt de mesures que els poders públics prenen per intervenir en les comunicacions lingüístiques duna comunitat, on, davant lexistència de dues llengües, sempre sol haver-hi un afavoriment cap a una delles. Es considera la llengua oficial del estat aquella que ha estat aprovada jurídicament com a instrument de relació entre els ciutadans. Laltra llengua no sempre és reconeguda com oficial als territoris on es parla.

La planificació lingüística és lactivitat organitzada i sancionada per lautoritat política duna comunitat per mitjà duna sèrie de programes i projectes que té per finalitat incidir sobre el procés de canvi lingüístic. Es considera un dels instrument de la normalització. La dimensió política inclou la difusió i aplicació de les normes lingüístiques en lensenyament i els mitjans de comunicació.
Davant el plurilingüisme un estat pot negar la diversitat lingüística, com França (si es nega sacaba perdent i tornant-se un estat monolingüe) o acceptar-la. Si saccepta parlarem de model desigualitari quan una llengua te un reconeixement superior que les altres (Espanya) o bé digualitari quan totes les llengües dun estat tenen la mateixa importància (Suïssa)

Entradas relacionadas: