.6.Manierisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,43 KB

 

→ Tintoretto; Lavatori

- Tintoretto va ser el millor representant del manierisme venecià. Ell va voler unir el dibuix de Miquel Àngel i els colors de Ticià. Aquesta pintura representa un tema del Nou Testament: Crist, en un gest d’humiltat, es disposa a rentar els peus dels apòstols abans del Sant sopar.  En aquesta pintura es tracta d’abandonar la perspectiva central per situar el punt de

fuga a l’arc de triomf de la part superior Esquerra del quadre. L’acció principal es troba desplaçada a l’extrem dret del quadre.

En l’escenari veim com els personatges estan dividits en grups independents i les fonts de llum són contradictòries i diverses.


EL MANIERISME -
-> El trobem dins el propi Cinqueccento i comença a partir del 1525.

Context històric: Al 1527 es va produí el “Saco de Roma”. Aquest va ser un fet que marca l’inici del manierisme.                            Molts artistes varen haver de fugir de Roma traslladant-se a Florència i a Venècia. A Florència els Mèdici tenien problemes per conservar el poder, mentre que Venècia es va convertir Enel lloc artístic i cultural predilecte. Això va ser així gràcies a la gran activitat editorial. Al 1542 Paulo III va reestablir la Inquisició i s’establí el Concili de Trento.

-          La ruptura amb la normativa clàssica, es a dir que s’altera la morfologia dels ordres arquitectònics preestablerts. Com a conseqüència d’això, es perd la claredat compositiva clàssica, que rebutja l’equilibri i harmonia clàssica.

-          Es multipliquen els elements arquitectònic  sense que complesquin cap funció constructiva.

-          Arquitectura experimental que trobem en plantetjaments escenogràfics i en la voluntat antifuncionalista.

-          Es reivindica la llibertat de creació en front de la norma

-          A nivell decoratiu apareix el grotesc. Pintures de representacions fantàstiques o irreals.

- Art aristocràtic lligat a les cors europees del moment.  Els edificis que destaquen són les Església, els palau i les vil·
Les suburbanes.

Andrea Palladio: Realment anomenat Andrea di Pietro fou un erudit arqueòleg fascinat per l’Antiguitat clàssica i la seva simetria. Sols va dedicar-se a l’arquitectura.
I va escriure I Quatro Libri dell’Architectura (1570) amb normes que van ser acceptades com a cànon clàssic de l’arquitectura civil. Els seus edificis mostren trets manieristes.


→  Vil·la Rotonda à Andrea Palladio (1508-1580)

És un palau campestre que es troba sobre un petit turó a prop dels murs de Vicenza a Itàlia de planta central dissenyada per Palladio i construida a partir del 1551. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions posteriorment.

Consta de quatre pòrtics on hi ha 6 columnes jòniques que coronen les escalinates i aquestes suporten l’arquitrau, el fris i la cornisa i els 4 frontons triangulars. Els murs que componen la vil·la són de pedra i suporten una Teulada amb cúpula al centre de l’edifici que fa posible una alçada de 25 m.

Des de l’exterior: es poden apreciar quatre escalinates orientades en els quatre punts cardinals. Les columnes sostenen frontons triangulars idèntics, es a dir, els quatre frontons són idèntics. L’edifici ofereix sensació de simetria i aspecto de creu grega.

A l’interior: és un edifici de planta quadrada completament simètric i podríem definir la seva estructura com a superposició d’un quadrat i una creu.                                                La  sala central és bastant fosca i només reb llum de quatre corredors i de l’òcul al mig de la cúpula. Aquesta té balcons interns que es desenvolupen fins la cúpula. Aquesta, semiesfèrica, està decorada amb frescos d’Alessandro Maganza. En ella hi trobem al·legories lligades a la vida religiosa i les virtuts que aquesta porta. S’hi representa la Bondat, la Temprança i la Castedat.               La part inferior de totes les parets de la sala, están decorades amb falses columnes i gegantines figures mitològiques gregues.

Interpretació: Els rics tot i tenir cases a la ciutat, es permetien el luxe de tenir també cases de camp no per tal de descansar, sinó per realitzar-hi activitats lucratives. Aquesta en especial va ser d’un clergue poderós que va encomenar construir-la quan es va retirar de la Cúria Romana i va decidir tornar a la seva terra natal.

Altres vil·les de Palladio: La Vil·la Badoer, Vil·la Pisani, Basílica di San Giorgio Maggiore…


Entradas relacionadas:

Etiquetas:
.6.Manierisme