2. Els anys del creixement econòmic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 28,85 KB

 

¡Escribe tu texto aquí!TEMA 1: ECONOMIA, Població I Política (1000-2010)

MIRACLE EUROPEU: de l’any 1000-1500.
Europa: 0,12
Àsia: 0,04  la taxa del creixement del PIB per càpita.
De l’any 1500 – 1820  el creixement del PIB per càpita a Europa és de un 0,14, en canvi, a Àsia d’un 0,01. És decreixent a Àsia.
Miracle europeu: Eriç Jones  a partir del Segle XV es produeix un fenomen inesperat. Tota Europa era poc poblada. Hi ha uns factors:
- El fet que a Europa no hi ha la possibilitat de dedicar-se a l’agricultura (sense fonts hidràuliques), es dediquen a la indústria comerç internacionallegislació, necessitat de banca, noves tècniques, processos productius. L’agricultura no hidràulica (amb dificultat) obliga a un comerç internacional amb uns coneixements tècnics importants.
- A partir de l’any 1000 van fracassant els grans Imperis com Xina. La competència entre Estats és bona. A Europa hi ha una competència entre els estats i van fracassant els imperis.
- La progressiva (lenta creació) creació de mercat interiorconseqüència, un cert mercat feudal que provoca a una classe mitjana..
- Els successius importants avenços tecnològics. El que no es produeix a Àsia és la connexió entre els avenços tecnològics i el pensament abstracte. En canvi, a Europa hi ha llibertat política..
Avenços tecnològics a Europaresultat de l’absorció de la tecnologia i la connexió entre el progrés tecnològic sovint importat via àrabs (islam).
- Centres urbans amb institucions o amb infraestructures (fàbriques de vaixells) competent dinàmicament entre ells existència de centres culturals.
- Una lenta transició demogràfica (el cristianisme opta per una família relativament petita comparat amb altres àrees geogràfiques religioses). Disminució d’una unitat de producciócristianisme tendeix a generar famílies petites.
1820-1870 (Revolució TECNOLÒGICA): a Europa la taxa de creixement del PIB per càpita és de 0,98, en canvi, a Àsia hi ha un descens de -0,09. Per tant, a Europa comença a pujar l’Esperança de vida. Així Europa comença a omplir-se de població. La gent comença a emigrar de l’Europa. Això és gràcies als canvis de legislació que faciliten la emigració. Així es creen les
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
noves europees. Gràcies a la Revolució Tecnològica però sobretot gràcies a unes noves idees. Idea del Liberalisme: Laissez-faire.
30/09/2011
Evolució DE L’ECONOMIA AL MÓN:
1870-1913la taxa de creixement a Europa és de 1,53 del PIB per càpita. Aquest període correspon a la primera Globalització que té els seus límits, és a dir, no només hi ha emigració de les persones, sinó que de capitals també, correspon a les noves europees, i els resultats per l’economia a Europa són espectaculars. Correspon a un creixement de 1,53del PIB per càpita. Aquest creixement es produeix en el mar del liberalisme.
En el període anterior apareixen empreses col·lectives (mútues, caixes d’estalvi...), no són empreses públiques  intermediaris (gestionar l’estalvi, invertir aquest estalvi). La primera globalització inclou a part de les empreses privades, empreses públiques.
1913-1945 (GRAN Depressió, crisi 29) hi ha una important caiguda dels ritmes del creixement del PIB per càpita anual a Europa (0,7).
En aquest període comença l’electricitat com a font d’energia, l’ inici del motor d’explosió, inici de la televisió, la ràdio, el cinema, etc. Hi ha una grans avenços tecnològics, en canvi, hi ha una gran caiguda de creixement (s’ha de tenir en compte que altres països d’Europa que sí que creixen per sobra d’aquest 0,7 com seria el cas de Dinamarca, ja que el 0,7 es una mitjana. En canvi França, Alemanya, Itàlia creixen per sota). En aquest període reflexionant sobre la mala marxa de l’economia apareixen uns economistes que trenquen el liberalisme (laissez-faire). Principal autor J. M. Keynes. Altres autors: M. Malek, G. Myrdaz, T. R. Malthus.
El Laissez-faire: no és un cas general, sinó un fet excepcional. No hi ha equilibris automàtics, mecànics i la única forma d’equilibrar l’economia és amb la despesa pública. Amb què s’ha de gastar?  segons Keynes no s’ha de finançar en impostos, sinó en deutes.
I finalment, en aquest període hi ha gran aportació  l’esforç per tots els béns i serveis que circulen pels mercats  transformar-los. Autor: Konl Polany
Mercats que mai poden ser competitius:
- Mercats del sòl, dels terres.
- Mercats del subsòl (minerals, aigua). Es pot moure, però no es pot destruir. És un mercat imperfecte  no competitiu.
- Mercats financers: mercat del diner  el diner es pot fabricar infinitament. És una convenció, absolutament elàstica i variable (allò en que la gent creu). Mercat del diner és imperfecte per definició no competitiu.
- Mercat del treball: un servei, un producte molt especial.
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
1945-1975  30 anys espectaculars  fenòmens extraordinaris, hi ha un 4,1 de la taxa de creixement en el PIB per càpita a Europa. Perquè es produeix aquest fet? Com s’ha produït?  Tenim unes respostes NO satisfactòries:
- Molts canvis tècnics (però podem dir que el període abans n’hi ha més canvis tècnics).
- Destrucció de la Segona Guerra Mundial  recuperació.
- Baix cost de les matèries primes, especialment del petroli.
- Baixos salaris  a partir de l’any 45 a Europa hi ha uns baixos salaris.
05/10/2011
Aquestes explicacions són molt insuficients. Explicacions més acceptables per explicar aquest gran auge:
1) L’any 45 es crea el fons monetari internacional, un banc al conjunt del món que apareix com a secció mogut per la ONU. Banc Central públic emissor d’una moneda mundial.
John Maynard Keynes, autor principal: Proposa la creació a l’equivalent d’una moneda nacional. De 45-75 funciona: la moneda de referència, el Dòlar i el fons monetari establirà quina és l’equivalència al Dòlar. I aquests canvis seran acceptats pel fons monetari. (Mercat monetari  mercat especial  autoritat monetari  sector públic monetari).
Any 70 es produeix un problema a Estats Units el Dòlar té doble caràcter (moneda nacional i Internacional).
 Integració racial
 Guerra Vietnam
El Dòlar té doble vida  complicat. El Dòlar deixa de ser una moneda moguda. Fluctuació, desaparició de referència. Una explicació del llarg Auge és l’ordre introduït per la política, el sector públic en el mercat monetari. Intervenció i regulació sobre el mercat monetari.
Abans de l’any 45 el sector públic es mou el 3% del PIB, en canvi, a partir del 45 el sector públic comença a passar al 30%, 40% del PIB.  el gran creixement de la propietat del sector elèctric.
Bàsicament hi ha urbanisme, infraestructura, sanitat, electricitat, ferrocarrils, recerca, investigació, per tant, aquests 30 anys de creixement de l’economia són també del creixement del sector públic a tot Europa. Hi ha una relació de paral·lelisme, el sector públic a més a més dona idees, suggeriments.
Conclusió: Quan es crea FMI es crea el Banca Mundial. BM = BIRF = RIRD  Patrocina, recomana inversions als Estats.
2) Segona explicació: Forta inversió pública  intervenció del mercat del sòl (xarxes d’infraestructures, xarxes de salut...), institucions lligades al territori.
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
3) Tercera explicació: Hi ha una conflictivitat en el treball al món: nombre de conflictes, volum d’aquests conflictes, duració de conflictes. Al llarg del Segle XX a Europa la conflictivitat denota el conjunt. Els quals disminueixen a partir de l’any 1945 per que les noves constitucions són unes institucions on hi ha un suport en l’àmbit de negociació dels sindicats (fa que la conflictivitat laboral en aquests 30 anys sigui baixa).
Michal Kalecki  augment de l’ocupació  pugen els salaris  caiguda de beneficis (les empreses pressionen l’Estat). Això es produeix quan parlem dels treballs qualificats
M. Kalecki diu “ sabem controlar el cicle polític amb inversió pública”.Es passa del cicle econòmic al cicle polític durant les eleccions.
06/10/2011
1820-1870
1870-1913
Revolució Industrial
1era Globalització
Europa: 0,98
1,53
Estats Units: 1,41 (immigrants --> creixement més fort)
1,81
Amèrica Llatina: -0,03 (creixement negatiu))
1,86
Àsia: -0,09 (creixement del PIB negatiu)
0,52
Rússia: 0,63 (va creixent però lentament)
0,6
Àfrica: 0,35 hi ha un cert ritme de creixement superior al de la primera globalització, però s’ha de tenir en compte que hi ha diferències entre el països
0,59
F. Delaisi (1929) parla de diferents europees:
 Europa A:
 Industrialitzada i urbanitzada (centre Londres)  ferrocarrils
 Economia: Estats molt potents (França). Molt federalitzats (Irlanda).
 Europa Malthusiana. El sector públic ha de moure polítiques de reducció del nombre de pobres (Poor Laws). Polítiques que impulsaven (donar menjar als pobres).
 Política de mercat: lliurecanvisme amb el proteccionisme.
David Ricardo 
 Indústria anglesa depén del salaris  variable residual, variable decessiva (els salaris es determinen pel nivell de subsistència. El salari ha de ser capaç de finançar allò que es necessita per sobreviure). En aquest època, el més important era el menjar (el pa), el seu preu. El pa anglès era car, ja que el blat era escàs. “Si volem el benefici de l’empresa augmenti, hem de baixar els salaris, per tant si volem el pa, l’hem d’importar, llavors, hem de ser lliurecanvistes”. D. Ricardo.
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
 Política de formació de capital humà: escolarització obligatòria i gratuïta.
 Europa B:
 PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia, Espanya).
 Economia agrària, ramadera, rural, amb burgesia comercial. Poca densitat, dispersió, tecnologia amb la mateixa que fa 100 anys.
 Política: amb imperis, menys pes dels Estats i per tant, del sector públic.
 Política econòmica: liberal, amb burgesia comercial en general.
 No és malthusiana, amb molta població.
 Lliurecanvista: no hi ha interès de protegir l’empresa existent, hi ha un interès d’exportar productes agràries.
 No hi ha polítiques escolars.
 Les terceres europees (europees de ultramar):
F. Delaisi 
Europa A: pob. 230 M
Europa B: pob. 240 M
Europa C: pob. 140 M  Amèrica del sud, Amèrica del nord, sud d’Àfrica  són països buits de població on va la gent especialment d’Europa A amb una tecnologia i amb les seves idees (sector públic), però també hi van de ka Europa B.
 Economia de l’Europa C: industrial (Europa A), però també agroindústria.
 Política: Estats dependents, règims parlamentaris en principi, Estats federals.
 Política econòmica: en alguns casos es domina la variant industrialista/proteccionista, a vegades el lliurecanvisme
07/10/2011
F. Delaisi (1929)
Hi ha tres altres regions:
1- Grans agricultures hidràuliques: des de Tokio fins al Japó. Aquesta regió es convertirà avui en una de les grans regions econòmiques actual.
- Característiques:
- Aquest regió és molt poblada 895 milions d’habitants.
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
- Políticament: en aquell moment Índia colònia anglesa, Indonèsiafrancesa, Xinarepública amb una gran intervenció estrangera. Amb un gran domini dels senyors de la guerra. Es un país molt dependent, molt dividit entre formes estatals. Conclusió política: no és fantàstica colònies amb ferrocarrils, amb una llengua que circula: angles.
- Polítiques econòmiques: amb els rius no es poden ordenar els conreus. Les oposicions de funcionaris comencen molt abans que a Europa mandarins.
- Política demogràfica: no hi ha malthus. Singapur es una petita illa, ciutat, estat, en aquesta ciutat el segon fill no té no té subvenció ni ajudes.
- Hi ha política escolar, escolarització primària, secundaria i terciària és molt alta.
- Política del comerç exterior: hi ha casos tancats, Xina, Japó, o Opi. Però hi ha un intercanvi intern i extern actualment.
-
2- Des del Sàhara fins Iberia Xina: una zona deserta, semi-nomadisme.
- Es molt menys poblada que l’anterior 150 milions.
- No hi ha agricultura, no hi ha indústria, hi ha ramaderia. No hi ha estats en el sentit europeu. Economia semi- nòmade, amb productes que tenen mobilitateconomies obertes, amb un comerç internacional existent.
- Política demogràfica: amb molta població
- Política educativa: hi ha una llengua mes o menys comú i molt poques traduccions. Gran espai, i un cert aïllament per que no hi ha traduccions
- Hi ha una minoria jueva, cristiana, armènia que tenen un gran dinamisme comercial , no són musulmanes, i no constitueixen un estat si no que viuen dintre dels estats musulmans. Això explicaria el lent creixent d’aquesta àrea. El nord d’Àfrica hi van a treball molts europeus que son pagesos que introdueixen la vinya, etc. Aquests europeus son expulsats i aquesta agricultura queda penjada.
-
3- Tercera gran àrea: nord Austràlia
- Es una àrea intertropical. El cotó que de Egipte va las Estat Units, que el cautxú que era de Brasil va a Aràbia o a Xina. Això vol dir que es una agricultura molt potent molt intensiva amb un treball duríssim, sovint un treball esclau, d’economies de plantació, és a dir, que el cafè d’Aràbia o de Brasil o la canya de sucre que era de Xina arriba a Cuba que el coto que . Amb una població de 260 milions d’habitants.
- Una zona Colonitzada, aquest sistema des del punt de vista liberal unes colònies que no son bones, per que el que es bo per l’economia és la competència. I amb les colònies hi ha un monopoli, Per tant Adam Smith diu que el sistema colonial es un sistema que te uns límits, i que el treball esclau es un treball molt autolimitat per que té un interès escàs. Per tant esclavisme no seria una solució, no seria gens efectiu.
- Alta natalitat.
-
Europa B: Danone, Mango i Pronovies tres empreses que provenen de la Europa B.
13/10/2011
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
L’OPEP
 Crisi petroli del 72 (crisi energètica)  fort augment al 79. E l que sorprèn es un cop sortint de la crisi no ha una caiguda, des de l’any 72 fins al 2008 el preu del petroli continuava pujant en canvi si que han sortit de la crisi per que:
- Han hagut molts avenços tecnològics en les fonts energètiques  es produeix diversificació de les fonts. Estalvi energètic.
- Sostenibilitat  pensar en el caràcter limitat en les fonts d‘energia.
 Hi ha una segona crisi als anys 70 (crisi monetària)  crisi monetària financera : el Dòlar deixa de ser una moneda de referència, fluctuacions, moviments, el Dòlar es devalua, el Dòlar tenia una doble vida, moneda mundial i nacional, llavors es devalua i la resta de monedes del món perden confiança. Es flexible, es mòbil. A quest augment de la flexibilitat permet una major fluïdesa en l’economia mundial  Desregulació dels mercats financers. A part de la crisi energètica hi ha aquesta crisi monetària i financera  es resol els canvis fixes de la moneda desapareixen. Es disminueix la rigidesa del sistema de l’ intercanvi monetari.
 La tercera crisi dels anys 70 es la crisi fiscal, també es un terme de l’actualitat. J. O’Connor  The fiscal crisi of the State.
Aquest economista diu: hi ha tres sectors (primari, secundari i terciari) . Parla d’un sector de petites i mitjanes empreses que poden ser agràries, industrials,..
1) el sector competitiu: es caracteritza per moltes empreses que absorbeixen molta mà d’obra, un sector on els salaris preus fàcils, on els preus es formen pel mercat.
2) Sector oligopoli o diferenciat: (bancàries, energètiques, ...) poques unitats molt concentrades. Es un sector que es mou en un mercat molt poc competitiu, treball intensiu  poca mà d’obra. Augments salarials passen al preu final del producte.
3) Sector públic: (universitats, sanitat...) gran diversitat pel volum, pel tipus de producte, etc. Demanda de mà d’obra molt variada. Els salaris fixats administrativament i els preus també, preus fixats pels polítics.
 Per una banda els que opines que el sector públic dificulta el bon funcionament tant del sector competitiu com el oligopoli.
 Hi ha altres que pensen que es el sector públic que permet que el sector competitiu i l’oligopoli avencin.
 Hi ha una tercera versió que pensen que entre el sector de l’oligopoli i el sector públic hi ha una bona relació, es que es necessiten mútuament. El sector 2 necessitaria forçosament l’ajut del l’estat.
La crisi fiscal de l’estat apareix quan per un costat augmenta la demanda de l’actuació del sector pública que prové del sector 2 i també del sector 1 (es demana al sector més vigilància,
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
mes infraestructures) i per l’altre costat es demana que el sector públic, finançar amb impostos. En tot cas, durant aquests 30 anys augmenta el paper del sector públic lentament, el percentatge del sector públic en el PIB, com l’actuació d’aquest sector, actuacions molt diverses. 74 Reg-Leg regions que volen lleis, regulacions pel funcionament del sector privat en el seu àmbit. Més regions fortes, estats lleugers. Per tant la sortida augmentant el nombre d’estats, també hi ha regions amb capacitats legislativa, interventora molt fortes.
Crisi fiscal de l’estat però amb una sortida amb més dinamisme, amb més capacitat legislativa del sector públic i amb un creixement del nacionalisme.
 Crisi de consens: augment de les conflictivitats laboral (a partir de l’any 45). Sortida  en molts sector hi ha dispersió, fragmentació de la producció en tots els béns. Hi ah un retorn en la forma, societat sense fàbriques, la ruptura del consens en alguns països es manté. Això afavoreix que els salaris no pugin (però hi ha països on hi ha uns pactes). Per tant de alguna forma sortint d’aquesta conflictivitat. També hi ha un altre factor que hi intervé que es els canvis en la forma el treball. Tres tipus de treball:
1) El treball rutinari: el treball a les fàbriques. Aquest treball o hi havia a vegades possibilitat de conflictes se’n va a la baixa.
2) El treball de atenció a les persones: “el treball del somriure els llavis” aquest treball va creixent en mesura que va augmenta l’Esperança de vida, en que el comportament de els malalties mentals es pensa que s’han de tractar , en que la població escolaritzada creix molt.
3) Treball creatiu o dels símbols(científics, artistes, tècnics): Molt important. Ha anat creixent molt. Això vol dir que els treballs dels conflictes i el consens eren sobretot en el treball taylorista on treballava la immensa majoria de la població. El sector del treball personal i el sector creatiu, de recerca.
14/10/2011
Es firmen uns pactes socials que tindran un gran pacte positiu en el creixement de l’economia
 Crisi educativa: anys 77 a París va haver-hi una crisi educativa, una revolució d’estudiants. (Fins a aquell moment els estudiants a Europa eren pocs i sabien que sense fer res podien tenir una feina bona fins al anys 60-70 això deixa de ser veritat). Sortida d’aquest crisi educativa creant més universitats.
1870-1913
1913-1950
1950-1973
1973-1990
1990-2000
Xina
0,1
-0,6
-2,8
4,7
6,3
Índia
0,5
-0,2
1,4
2,6
3,8
"Dracs" o" Tigres" asiàtics
0,7
0,3
6
6,1
4,8
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
1) Canvi tecnològic: a Àsia arriba la tecnologia de la Revolució Industrial. Hi ha un canvi tecnològic europeu i americà arriba i influeix molt (tercera Revolució Industrial). Aquest canvi arriba a una societat amb un procés de escolarització impressionant.
2) Revolució oberta: una revolució dirigida pel govern (règim liberal - planificació governamental).
19/10/2011
Relació entre política i economia en el temps i en l’espai
Ni Índia ni Indonèsia ni Xina tenen petroli ni gas, comencen a créixer quan comença la crisi del petroli. Quan als Occidentals ens perjudica molt, a ells als Orientals ni s’interen.
Hi ha una inversió pública molt forta feta a partir de l’estalvi empresarial i familiar que es un estalvi que analitzat per uns bancs públics.
Per altre banda hi diferents tipus d’empreses que això ni vol dir que desapareixen els plans quinquennals (l’Estat decideix on invertir i com). Aquest pla es fa a partir de una anàlisi, es un pla al marge absolutament del mercat  Estat . A Rússia desapareix en canvi a Xina continua.
Les empreses:
1) Empreses públiques
2) Empreses col·lectives, cooperatives o autogestionades (petites o mitjanes)
3) Empreses familiars (abans no existia)
4) Empreses mixtes amb capital estranger (salaris més baixos, mà d’obra hàbil i dedicades a l’exportació).
Problemes actuals:
1) Els costos salarials s’estan modificant a l’alça.
2) El cost energètic augmenta.
3) L’ inflació (poc controlada)
4) Els bancs públics estan fallant, i per tant, estan començant a frenat la donar crèdits
Índia  Causes del seu creixement
- Fort creixement econòmic (del PIB): La reducció de natalitat  lleis molt més fluixes respecte Xina.
- Inversió pública
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
- Finançament de les infraestructures i de les empres (el paper del sector públic complicat perquè podem dir que 1 de cada 10 actius té contracte).
- Però en resultat podem dir que per primera vegada trobem un fort creixement.
- El pensament religiós.
20/10/2011
La visió aquesta de llarga distància, el que fa créixer és la política (el sector públic), la tecnologia.
Rússia:
1000-1500 0,04
1500-1820 0,10
1820-1870 0,63
1870-1913 1,18
1813-1950 1,40  període amb un gran creixement molt destacable.
1950-1973 3,50  flexibilitat sense privatització
1973-2003 -0,02  hi ha una caiguda del creixement del PIB. Desaparició del sistema de la comunitat pública, privatitzacions massives. Una causa d’aquest salt seria el canvi polític.
Tant Xina, com Rússia com Índia es basen en unes economies reformades per l’autor Karl Marx i F. Engels.
10 punts  el que es necessita per que hi hagi creixement econòmic és controlar les rendes agràries, centralitzar el crèdit, centralitzar el transport públic, instaurar l’educació pública, unes mesures:
1) Expropiació de la propietat rústica i aplicació de la renda territorial a les despeses de l’Estat.
2) Forts impostos progressius
3) Abolició del dret de l’herència
4) Confiscació de tots el béns dels immigrants i rebels.
5) Centralització del crèdit en mans de l’Estat, a través d’una Banca Nacional, amb capital de l’estat i monopoli exclusiu.
6) Centralització dels mitjans de transport en mans de l’Estat.
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
7)
 Augment de les fàbriques nacionals i dels instruments de producció (l’Estat ha d’augmentar fàbriques públiques per competir amb les privades).
 Rompuda dels erms, millora dels cultius, noves terres de conreus incorporades.
8) Treball obligatori per tothom. Creació d’exèrcits industrials, especialment en l’agricultura.
9) Explotació combinada de l’agricultura i la indústria. Desaparició de la diferència entre ciutat-camp.
10)
 Instrucció pública i gratuïta de tots el infants.
 Supressió amb la seva forma actual dels treball del menors a les fàbriques.
 Combinació de la instrucció amb la producció material.
Problema: la planificació central soviètica arriba a estar molt controlada administrativament, els sectors d’activitat no hi ha connexió entre ells, els intercanvis entre empreses són difícils. Això als anys 70-80 genera una important activitat econòmica submergida  sobreexplotació, aparició de milionaris (màfia).
Durant el període 50-73 amb un creixement, degut a la seva rigidesa sorgeix l’economia submergida.
21/10/2011
 Karl Marx de manifest 1848: estatalista i centralista.
 Manifest Comuna de París 1870: artesanats, petita empresa, autoorganització, autogestió.
 Partit Socialista 1880: model de l’economia mixta (sector públic més o menys gran i un sector privat ).
Percentatge del PIB per càpita per habitant: Àfrica
1.000-1.500 -0,01 
1.500-1.820 0 
1.820-1.870 0,35  A Europa té Revolució Industrial a Àfrica del Nord i sud Àfrica hi ha colònies europeus amb un cert creixement.
1.870-1.913 0,57 Això continua.
1.913-1.950 0,91  període a Europa el creixement és molt baix, a Àfrica continua el creixement
1.950-1.973 2,02  hi ha un creixement important tant com a Europa com Rússia (efectes positius del).
ECONOMIA SECTOR APUNTS CLASSE
1.973-2.003 0,32  hi ha una important caiguda de les taxes de creixement, el model de colonització, urbanització s’ha exhaurit. Hi ha un model d’intervenció de l’economia, una forma d’actuar del sector públic que no funciona. La independència a Àsia serveix, a Àfrica no serveix.
2.000-2010 5,1  un gran creixement sorprenent inesperat, imprevist. Causes:
 Disminució de la conflictivitat, dels enfrontaments.
 Certa millora de les infraestructures físiques, permet que només un terç té accés a la carretera i només un quart accés a l’electricitat.
 Augment de la taxa d’urbanització
 Augment de l’ inversió estrangera (Xina té 1000 empreses a Àfrica).
 La diversificació de l’economia, els governs intenten sortir del monocultiu i entrar en altres sectors.
 Turisme, opció de foment del turisme, lligat amb la diversificació de l’economia (transport).
Àfrica és molt diversa (el nord és molt diferent de la resta Àfrica).
Amèrica Llatina  creixement:
1.000-1.500 0,01 
1.500-1.820 0’16  fins l’any 1.800 hi ha un lleuger creixement.
1.820-1.870 -0,13  a partir de les independències 1830, passem de a un creixement lleugerament negatiu.
1.870-1.913 1,86 en canvi, en aquest, gran migració d’Europa (primera globalització).
 Els Estats posen l’accent en l’exportació, lliurecanvisme. Pes de la burgesia comercia i sector públic donar suport a gran comerç internacional basat en productes agraris.
 Opció industrialista, cal protegir la indústria nacional, encara que sigui de mala qualitat. Model proteccionista, industrialista. Més ferrocarrils, més escolarització. Es van tornant a l’exercici del poder.
1.913-1.950 1,40  Europa té problemes de creixement, en canvi, A .L creix molt.
1.950-1.973 2,60  Gran auge a tot al món.
1.973-2.003 0,8  En canvi, en aquest període, hi ha un retrocés. No hi ha res semblant a l’auge asiàtic. Per tant, les dos opcions, els dos models no sumen sinó que resten. El que es decisiu les opcions polítiques, quin es el paper del sector públic en el funcionament de l’economia.

Entradas relacionadas: