1º Meditació

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,42 KB

 

9.3.MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Les va publicar al 1641 en llatí. El primer que sorprèn és el títol perquè no és usual. La paraula meditació prové del llatí medeor que significa ‘tenir cura d’alguna cosa, de la pròpia salut’.

Quan algú passava per una crisi existencial, per ocupar-se de la seva salut espiritual hi havia un llibre que indicava com es duia a terme la meditació. Aquest llibre s’anomena “Exercicis espirituals” que l’autor és San Ignasi de Loiola, fundador de l’ordre dels jesuïtes.
Descartes coneixia aquest llibre perquè va estudiar a la Flêche.

S’inspira en aquest llibre per dur a terme la seva obra, aquesta té la mateixa estructura però no s’ocupa del mateixos problemes. L’obra porta una dedicatòria als doctors i teòlegs de la Surbona(universitat de París). Aquesta dedicatòria és una ironia de Descartes donat que els doctors i teòlegs havien criticat el “Discurs del mètode” perquè veien que defensava l’ateisme.

Meditació I
part negativa: el dubte.
L'escentiscime ho passa tot en dubte perquè hem de tenir en compte els arguments dels escenticismes i hi ha raons per posar-ho tot en dubte com: - els errors dels sentits ens enganyen sempre però no tenim un criteri general per distingir-ho, no podem fiar-nos dels sentits com a eines de coneixement. -
existència del món exterior a nosaltres, com els somnis que al despertar-nos tot a sigut un somi. - la intel·ligència com les matemàtiques. Per poder dubtar de les matemàtiques hem de dubtar de la raó, de la intel·ligència.
Podem dubtar de tot per tant el dubte és hiperbólica, la negació és el limit del dubte.

Meditació II
1a veritat:
Què sóc? és alguna "cosa que dubte o pensa" per tant existeix algú que pensa. El que sóc és la substància pensant.

Meditació III
l'existència del que sóc és una instuició que constitueix una veritat inductable (clara i diferent). La veritat del que sóc té la funció de ser el criteri d'evidència. A partir d'aquest mment seran vertaderes totes les coses que conformen de forma clara i diferent. El que soc pensa. En que Déu pensar? En idees i les podem dividir en 3 tipus: - Adventícies: venen de fora de nosaltres - Fictícies: creades per nosaltres mateixos -Innates: que eixen de nosaltres.
Per tant les úniques idees a partir de les quals podem seguir construint el nostre coneixement són les idees innates. Amb aquestes trobem la 2a veritat: l'existència de Déu, la idea de Déu es troba dintre de la nostra ment innata. Com passem de l'dea a l'existència real? Recorre l'argument de l'infinit, per tant ho a causat una substància infinita, Déu existeix com a causa d'infinit a la nostra ment.

Meditació IV:
L'origen de la raó. Déu es perfecte i si no ho és té que ser verç, que significa que no ens enganya quan fem ús de la raó. D'on prové l'error? No pot vindre de l'enteniment qu és limitat. - Voluntat que és ilimitada, infinita. Per tant l'error és la combinació de l'enteniment i la voluntat. Queda eliminada la hipòtesi del geni maligne, perque l'error el tenim nosaltres mateixos.

Meditació V:
L'altre argument per demostra l'existència de Déu: argument ontolòlig, basada en la idea de que Déu implica la seva inexistencia necessaria, ja que es mes perfecte existir que no existir

Meditació VI:
3a veritat: l'existencia del mon i de les coses materials, de les quals esta el cos i els sentits. El nostre cos es distint a la nostra ment que es caracteritza pel pensament.

Entradas relacionadas: