1a Guerra Mundial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,21 KB

 
Causes de la guerra:

1.Entre el 1900 i 1914, l’augment de les tensions i de les rivalitats internacionals van afavorir una política de rearmament de les potències. Al començament del Segle XX la majoria dels paisos europeus formaven part d’un sistema d’aliances entre estats. La Triple

Aliança (1882)


entre Alemanya, l’Imperi austrohongarès i Itàlia. Al 1907, França, Rússia i Gran Bretanya van formar la Triple Entesa per tal de contenir Alemanya.
2.Alemanya rivalitzava amb França i la Gran bretanya per el domini de les colònies extraeuropees i aspirava a esdevenir una potència colonial a Àfrica. Volia introduir-se al Marroc i va provocar dos grans moments de tensió:

Primera crisi marroquina (1905)

el kaiser alemany Guillem II va oferir suport militar al Marroc perque resistís les pressions franceses. Per resoldre el problema, al 1906 es va establir un protectorat entre España i França al Marroci va frustar les aspiracions alemanyes.

La Segona crisi marroquina (1911)

Alemanya no es va resignar a ser exclosa de la zona i, per tal de controlar el sud del Marroc, van enviar vaixells de guerra al port d’Agadir. La pressió Alemanya va aconseguir ampliar la seva colònia al Camerún a canvi d’abandonar El Marroc.

3.Les aspiracions nacionalistes als Balcans

Als Balcans van esclatar tres crisis succesives. L’annexió de Bòsnia i hercegovina 1908 . Aquest fet va provocar la indignació de Rússia i va ser l’rigen de: -la primera guerra balcànica (1912) l’Imperi rus va donar suport a la creació d’una lliga Balcànica per enfrontar-se a l’Imperi turc. Com a conseqüència els turcs van abandonar els territoris europeus, van reconèixer la independencia d’Albània i van cedir a Bulgària una sortida al mar Egeu. -La segona guerra balcànica al 1913: va enfrontar als serbis (amb el suport de Grècia, Montenegro i Rumania) contra els búlgars. Conseqüentment Bulgària va cedir territoris a diversos paisos i a sèrbia va otorgar grans territoris.

4.L’esclat del conflicte:

el detonant de la guerra va ser l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc Francesc Ferran el 28 de juny del 1914. Encoratjada per Alemanya, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, acusada d’organitzar l’atemptat. A partir d’aquest moment en una setmana va entrar tota Europa en Guerra. Rússia va fer costat a Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. La invasió de Bèlgica per part de l’exèrcit alemany va fer que el Regne Unit declarés la guerra a Àustria i Alemanya. Només Itàlia es va mantenir neutral.

Fases de la Guerra. 1


La guerra de moviments (1914). L’inici de la guerra va estar marcat pel moviment de les tropes a tots dos fronts amb l’objectiu d’obtenir una victòria ràpida. Els alemanys pretenien atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg. En 6 setmanes França hauria recapitulat i concentrarien tot l’esforç contra l’Imperi Rus. Al principi tot anava perfectament, els francesosvan atacar Alemanya per Alsàcia però en pocs dies van recular vençuts. Mentrestant, els imperis germànics van envair França. No obstant, en pocs mesos l’exèrcit francès va aconseguir aturar l’avanç dels alemanys a la batalla del Marne. A l’est, els russos van sorprendre als alemanys, però van ser frenats ràpidament. L’estiu del 1915, una ofensiva austroalemanya va reconquerir els territoris de Galitzia i va conquerir la Polònia russa i Lituània.

2.La guerra de trinxeres (1915-1916)

A l’oest es va iniciar la guerra de trinxeres, en la qual els exèrcits es protegien per mitjà de trinxeres per impedir el progrés de l’enemic. Apartir d’aquest moment els participants de la guerra van anar augmentant: l’entrada de l’Imperi turc (Novembre 1914) i de Bulgària (oct.1915), al costat dels imperis centrals, va traslladar el conflicte als Balcans, i l’intervenció d’Itàlia al costat dels aliats va obrir un front nou per els austrohungaresos. La guerra va assolir un abast mundial per la participació de tropes colonials i l’extensió de la guerra a Àfrica, i el Pròxim Orient i l’Extrem Orient. Al febrer de 1916 s’inicia la batalla de Verdun, va durar més de 4 mesos, els francesos van resistir a les trinxeres i no va tenir èxit. La guerra es va estendre també als mars i en la batalla de Jutlàndia va ser destruida una part de les flotes alemanyes i britaniques. Més tard, els alemanys van iniciar la guerra submarina per destruir els vaixells i impedir subministraments a paisos aliats.

3.L’any 1917:

la duresa dels combats a la trinxera va fer que les desercions augmentessin i es van produir molts motins al front. A més, el triomf de la revolució russa va fer que al març de 1918 signès el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya. També es va incorporar els EEUU ja aaue els alemanys van enforsar un vaixell americà. Aquesta incorporació va decantar la guerra a favor dels aliats.

4. L’any 1918:

aquest any es va produir el final del conflicte. -Al front balcànic: els britànics, francesos i italians van derrotar als turcs, els búlgars i els austríacs. El 3 de Novembre. L’Imperi austrohongarès es va rendir i el seu emperador va abdicar. -Al front occidental: els aliats van anar forçant la retirada de l’exèrcit alemany. A partir de septembre, el Reich va començar a enforsar-se. El 9 de Novembre, el kaiser va abdicar i es va proclamer una república i es va signar l’armistici.

Les dones:

les dones no van ser incorporades al exèrcit, no obstant, van ser mobilitzades i van substituir els llocs de treball dels homes. Això va tenir conseqüències al acabar la guerra, ja que després de l’experiència bèl·lica, les dones demanaven igualtat amb els homes. A partir del 1918, molts paisos van otorgar el vot a les dones, i lis van obrir accès a l’educació secundària, universitària i l’accès a algunes profesions que abans no podien realitzar.

Les conseqüències immediates del conflicte

-Demogràfiques:van morir quasi 10 milions de persones, sobretot alemanys, francesos i rusos. Va disminuir la natalitat conseqüentment. -Econòmiques: la guerra va empobrir els països bel·ligerants. Moltes ciutats, camps, indústries i vies de comunicació van ser destruides. Els estats tenien deutes per prèstecs en la guerra(sobretot als EEUU). La guerra va comportar una pèrdua de l’hegemonia europea en l’economia mundial en benefici dels EEUU, es van convertir en els líders de les finances. La flota d’aquests va substituir la britànica com a distribuidora del comerç mundial i el dòlar es va convertir en la moneda base de les transaccions internacionals. El conflicte també va beneficiar al Japó, que va augmentar moltisim la seva producció. -

Socials

Els anys següents les persones van veure com la pujada de preus reduia la seva capacitat adquisitiva. En canvi, hi havia nous rics que es beneficiaven dels negocis de la guerra, i això va provocar malestar social i van haver vagues i manifestacions per Europa. Al 1919, van esclatar revoltes comunistes a Alemanya i Hongria. Totes dues van ser sufocades violentament.

Els cinc Tractats de Pau:

-Versalles (Alemanya)28-6-19: perdua del 15% del territori i 10%de població, repartiment de les colonies entre vencedors, pagament de reparacions de guerra als vencedors, lliurament de mines de carbó a frança, prohibició d’unirse amb àustria en el futur, abolició del servei militar i restricció de l’exèrcit a 100.00 homes. -Saint-Germain (àustria)10-10-19: desaparició de l’Imperi austrohongarès i proclamació d’una república democràtica. Aparició de nous estats en detriment del seu Imperi, com Polònia i Hongria.

Consequències del conflicte al 1919:

-Els grans imperis(austrohongarès, rus, alemany i turc vam desaparèixer. -Es van crear nous estats: Polònia, Finlàndia, Estònia… -Algunes regions en litigi van ser cedides als estats vencedors. -Les dinasties dels grans imperis van ser destronades, i a Turquia va ser abolit el sultanat. -Alemanya i Àustria i alguns dels Estats nous van proclamar repúbliques democràtiques. Sufragi universal masuli a tota Europa i femení a alguns paisos. -El 1919 es va crear la Societat de Nacions (SDN), una organització internacional que havia de garantir la Pau en el futur i fomentar la cooperació entre estats. -El nou ordre es va mostrar molt fràgil: molts estats estaven insatisfets amb les seves fronteres i els alemanys consideraven el tractat de versalles molt injust.
La guerra de trinxeres o guerra de posició és una forma de fer la guerra, en la qual els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions cavades a terra, denominades trinxeres. La guerra de trinxeres va sorgir a partir d'una revolució en les armes de foc. Però va arribar al seu punt màxim de brutalitat i mortalitat en el Front Occidental de la Primera Guerra Mundial.
Guerra de moviments és una fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, duta a terme per Alemanya, que volia derrotar França per posteriorment centrar-se en Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes.
Les reparacions de guerra són pagaments monetaris o en espècie impostos pel vencedor al vençut per cobrir els danys i prejudicis causats durant una guerra.
Una cursa armamentista és una competició entre dos o més països per la supremacia d'armament. Cada un prova de superar l'altre pel que fa a capacitat de les armes o el seu nombre. A més, l'augment dels efectius de l'exèrcit així com la seva efectivitat o capacitat de mobilització en són també característiques. La idea que guia aquesta cursa és que si un país disposa d'una capacitat militar molt superior a la del seu rival, aquest mai l’atacarà perquè això suposaria perdre l'eventual guerra que seguiria.

Entradas relacionadas: