1931 govern Espanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,48 KB

 

LA POLÍTICA D’Alfons XII


El rei alternarà al govern els dos partits dinàstics que són: el Partit Liberal Conservador amb el president
Antonio Cánovas del
Castillo (antics moderats) i el Partit Liberal Fusionista amb el President Práxedes Mateo Sagasta (antics progressistes i Uníón Liberal).


Aquests dos partits són liberals i constitucionals però amb una sèrie de diferències conegudes ja dels antics moderats i progressistes.


El rei decidirà quin dels dos partits governa, quan algun d’aquests dos partits es desgasti per algun motiu o perquè el rei ho consideri farà governar a l’altre, els anirà tornant, per tant, hi haurà un Bipartidisme.


Quan es convoquen eleccions és el rei qui decideix quin partit guanyarà i ho fan a través del frau electoral (caciquisme) on entre altres coses, els cacics ho amanyaven: feien votar els cens dels difunts, comprar vots, amanes… Aquest dos partits, per tant, s’anaven tornant encara que va governar molt més anys el partit conservador que el partit lliberal. Quan governava el liberal intentaven fer una sèrie de reformes progressistes encara que els era complicat aplicar-les.


El 1885 el rei es mor i les bases de la Restauració continua amb la reina María Cristina, fins que el seu fill sigui major d’edat el 1902.


El Partit Carlista, PSOE i Uníó Republicana (fusió dels partits republicans) faran de oposició en aquesta etapa.


NACIONALISMES


Amb la Restauració sorgeixen amb força els moviments nacionalistes, sobre tot a Catalunya i el País Basc. A Catalunya ja havien començat un moviment cultural (la Renaixença) que reivindica el retorn dels seus signes d’identitat. Aquest moviment es transforma en polític quan el 1901 Enric Prat de la Riba, crea la Lliga Regionalista.


Per altra banda, el país Basc vol recuperar la seva cultura (Euskera) i el 1894 Sabino Atrana, crea el partit nacionalista Basc (PNB )



CRISI DEL 1917


  • CRISI MILITAR

Espanya ha passat en poc temps per dues guerres (Cuba i Marroc) i això ha provocat que molts oficials hagin ascendit per mèrits de guerra. Fins a descompensar el nombre d’oficials i soldats. Els militars que estaven a Espanya, en canvi, no ascendeixen i provoca aquest tema un gran molestar entre ells i creen la junta de defensa, explicant els motius pels quals també volen ascendir.


  • CRISI POLÍTICA

El president Dato per por a una revolta social suspèn les garanties constitucionals, on el govern passa a l’executiu, els partits de l’oposició i sobretot la Lliga Regionalista davant aquesta situació exigeixen que s’estableixi un govern posicional.


  • CRISI SOCIAL

La crisi econòmica on els preus dels productes han pujat molt però no els salaris i juntament amb la crisi política provoquen un clima de tensió social aprofitada per la CNT i la UGT per amenaçar en convocar una vaga general, que al final es va fer efectiva, davant aquesta situació el govern declara l’Estat Marcial, on el govern i militars governen conjuntament. Aquesta vaga va ser seguida depenent de la zona d’Espanya i els militars acabaran amb la posterior revolta que hi haurà on la vaga té més incidença, es detindran els principals dirigents d’aquesta revolta i la majoria seran condemnats a cadena perpetua.


  • CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DEL 1917

Els partits de l’oposició protesten ara ja directament contra el govern demanant que s’acabi amb aquesta crisi, davant aquesta situació el govern que per si tot sol li és difícil democratitzar-se convoca un govern de Concentració (1917 - 1918) tornant a aplicar les garanties constitucionals, convidant a tots els partits polítics que creguin voluntariament poden aportar una solució al govern. Les idees o solucions que aporten els partits no són excitades pel govern i abans de perdre la confiança del poble prefereixen sortir.


  • PISTELERISME (1919 - 1923)

A partir de l’any 19 s’acaba el govern de concentració, es tornen a suspendre les garanties constitucionals i torna a començar una certa tensió social, dirigida per la CNT i la UGT, acabant amb protestes importants cap als empresaris fins que aquests creen la federació patronal, ’organització que paga a sicaris perquè matin als principals dirigents d’aquestes protestes. A aquests anys maten a més de 200 persones i dins aquest context al president Dato, per un anarquista.


Entradas relacionadas: