16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Enviado por Carlos y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,61 KB

 

12i Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo


Manuel de Pedrolo (l'Aranyó 1918-Barcelona 1990) ha estat un dels nostres escriptors més llegits,
traduïts, i prolífics. Produí més de seixanta novel-les. setze peces teatrals, poesia, assaig i periodisme.
Treballà en el món editorial, traduí obres d'autors anglosaxons i francesos Va ser pioner tant en l'edició
com en la producció de novel-la negra i de ciència-ficció.

En la seua obra recrea una societat reprimida o n'imagina una de nova amb unes altres possibilitats,
sobretot d'alliberament, personal o col·lectiu. Explota temes com la solitud, la incomunicació o la vida
sense sentit, temes que són plantejats de forma especialment angoixant en el seu teatre.

PedrOló escriu les seues peces teatrals durant la segona meitat de la dècada dels anys 50 (Homes i no,
Cru
ma
). Molt influït per Kafka i per l'existencialisme, les seues obres han estat qualificades com teatre de
l'absurd, ja que connecten amb el corrent europeu seguit per lonesco o Beckett (representats durant
aquesta època per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona). En el seu teatre Pedrolo s'interroga sobre la
solidaritat humana, el conformisme davant la realitat i la mort. Escènicament, els conflictes suporten
unes situacions claustrofòbiques i els personatges, atrapats en el present i sense memòria del passat,
estan sotmesos a accions rutinàries i inútils, abocats al seu món interior que no saben entendre.

Pedrolo mai no es va considerar un dramaturg,es desencísà de les possibilitats comunicatives dels textos
que anava escrivint, molt sovint representats en un sessió única. Va deixar d'escriure teatre perquè era
un gènere minoritari i ell volia arribar a la gent. Durant els anys setanta i vuitanta es dedicà principalment
a l'assaig i a l'escriptura d'articles periodístics.


14. Explica l'obra teatral de Josep Maríaésenet i Jorn~i la seua relació amb el món audiovisual

Aquest autor( Barcelona 1940) és el primer representant d'una generació de dramaturgs que arrenca

amb la convocatòria del premi de teatre Josep María de Sagarra al 1963. Aquest mateix any, l'agrupació 

Dramàtica de Barcelona va muntar L'òpera de tres rals de Brecht, que va comportar el naixement del
Realisme històric a l
'àmbit teatral. EI teatre èpic de Brecht se centra en la denúncia social i obliga el públic
a prendre consciència històrica. L'obra pot incloure elements com mús
ica coreografia, cartells explicatius
o mim
, adreçats a fer que el públic no s'identifique amb els personatges ni amb les situacions, sinó que
s
'hi situe al davant i reflexione.

Entre els hereus d'aquest teatre, hi destaca Benet i Jornet, tant per la qualitat de les seues obres, com per
l'extensió i la varietat, ja que també ha realitzat guions per a sèries de televisió o teatre infantil. I tot amb
un g
ran èxit de públic, continuat durant més de cinquanta anys.

Les seues obres segueixen l'estètica realista amb diferents matisos. N'hi ha que estan més influïdes per
Brecht, com és el cas de Berénà
veu a les fosques,que, muntada a base de fets històrics i autobiogràfics,
és u
na reflexió sobre la falta de memòria històrica. D'altres són més símbolistes i poètiques, com La
 revo
lta de les bruixes,on sis netejadores treballen, sempre de nit, en una oficina on només hi ha un
vigilan
t. En l' escenari '¡;ih~~a complicada superposició de plànols que simbolitzen les relacions entre els
person
atges.

Per una altra banda, els guions per a serials televisius són realistes en el sentit més tradicional, més
propers
al quadre de costums, però creen sempre una intensitat dramàtica i uns retrats socials tan vius
que
els han convertits invariablement en grans èxits d'Audíència. Entre els últims que ha fet, podem
anomena
r EI Cor de la Ciutat, Ventdelplà o .En castellà, Amar en tiempos revueltos
.


16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho

Joan Francesc Mira (València 1939), antropòleg, traductor i professor universitari, ha desplegat una
àmplia produccliterària, que inclou novel-la i assaig, tant en la seua vessant periodística, com en la més
purament acadèmica. Els seus llibres d'assaig tracten temes com la construcció nacional, biografies de
valencians rellevants ( Sant Vicent Ferrer, els Borja, Blasco lbañez), o qüestions d'antropologia °
sociologia.

En la Crítica de la nació pura (1985)
,Mira analitza la qüestió del nacionalisme des de la perspectiva que li
dóna la seua formacíó com a antropòleg: la nació és una creació social, sempre en construcció i
indefectiblement dependent dels símbols. Tots els humans necessitem tenir una identitat de grup, i cap
"nació cultural" pot sobreviure sense arribar a ser també nació política

Sobre la nació dels valencians(1997) és una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels
valencians, a partir de l'assaig d~ Fuster Nosaltres els valencians,en el vint-i-cinquè aniversari de la seua
publicació. Mira, a diferència de Fuster, opta per una via valenciana, amb uns símbols allunyats tant de la
dependència espanyola com de l'abstracció intel·lectual que representa l'opció catalanista.

Mira escriu els seus assajos amb un estil molt treballat, molt literari, culte, fins i tot en els textos
periodístics. La sintaxi, rica i complexa fa servir tot tipus de figures retòriques per aconseguir expressivitat
i una màxima eficàcia comunicativa.

Entradas relacionadas: