Els 14 Punts de Wilson i l'Ordre Mundial Post-Guerra

Els 14 Punts del President Wilson

El president Wilson, demòcrata i defensor del multilateralisme, va proposar aquests punts com a base per a la pau mundial:

1. Wilson: Demòcrata i multilateralista.
2. Diplomàcia pública: Està en contra dels tractats secrets (aquests plans poden portar a una situació de dòmino que pot derivar en una guerra mundial).
3. Llibertat de navegació en les aigües internacionals (són de lliure circulació, començant més enllà de 200 milles del país). Es proposa per evitar que es repeteixin incidents com el del *Lusitania*.
4. Rebaixar barreres econòmiques (aranzels i impostos de duana) per evitar guerres econòmiques que puguin acabar en conflictes militars. Ex: Aranzels al formatge francès.
5. Conferències de desarmament (foment del pacifisme).
6. No expansionisme colonial (repartiment de països) per mantenir l'equilibri de potències.
7. Retorn d'annexions.
8. Autodeterminació dels pobles europeus.
9. Cal crear un estat polonès independent.
10. Societat de Nacions (SDN). La seu està a Ginebra.
11. Foment del dret internacional, del multilateralisme, de la pau i dels drets de guerra.
12. El genocidi i altres delictes contra la humanitat no prescriuen.

L'Expansió de les Grans Potències Mundials

L'expansió de les grans potències es va manifestar en diferents àmbits:

• Expansió Territorial

  • EUA: República (Costa Est, Oest, Mèxic, Costa Oest) cap a Cuba, Filipines, Alaska i Hawaii.
  • Rússia: Del Bàltic i el Mar Negre fins al Pacífic.

• Expansió d'Ultramar

  • Gran Bretanya (GB), França, etc., amb el repartiment d'Àfrica (Conferència de Berlín, 1885).
  • Japó: Occidentalització, Era *Meiji* (industrialització).

• Nous Països Independents

  • Grècia: Independència de l'Imperi Turc.
  • Bèlgica: Independència d'Holanda.
  • Noruega: Independència de Suècia.

El Corredor Polonès i la Qüestió de Danzig

Danzig (Gdansk): Ciutat lliure incorporada al corredor polonès. Tenia una gran població alemanya. Aquesta població reclamava la unió amb Alemanya a causa del maltracte de les milícies polaques. Això va servir d'excusa a Hitler per traspassar el corredor polonès i trencar el Tractat de Versalles.

El Desmembrament de l'Imperi Otomà

Els turcs són una ètnia provinent del Turquestan, regió entre el Mar Caspi i el Mar d'Aral. Estan organitzats en diferents tribus i ètnies provinents d'un tronc comú. A partir de l'any XIII, amenacen l'Imperi d'Orient, que demana ajuda davant l'amenaça turca a l'exèrcit professional més famós de l'època: els almogàvers.

Al segle XV, els turcs prenen Constantinoble, que es convertirà en Istanbul. Són musulmans. Molts savis cristians marxen d'Istanbul cap a Occident (Venècia, Roma) i porten les obres clàssiques. La caiguda de Constantinoble, per a molts europeus orientals, marca l'entrada a l'Edat Moderna i fomenta el Renaixement.

Els exèrcits turcs arriben fins a Viena, defensada per Carles I d'Espanya i Alemanya. El seu domini arriba fins a Hongria (pels Balcans) i pel Mediterrani fins a Tunísia i el protectorat d'Algèria.

L'avanç turc serà frenat per l'esquadra internacional: Venècia, els Estats Pontificis (el Papa) i el Rei d'Espanya, Felip II (el rei més poderós d'aquella època), a la batalla de Lepant. Del segle XV al XVII, el Mediterrani va estar en mans dels turcs.

Conceptes Clau Post-Conflicte i l'Imperi Otomà

• Califa

  Autoritat màxima política i religiosa dins de la religió islàmica (teocràcia: “Déu-govern”).

• Laica

  Les lleis civils no tenen res a veure amb les lleis religioses.

• Unicameral

  Parlament constituït per una sola cambra. (Exemple de contrast: a Espanya hi ha Congrés dels Diputats i Senat).

• Centralista

  El poder està centralitzat territorialment.

La Societat de Nacions (SDN): Objectius i Funcions

Objectius de la SDN segons Wilson

• Organisme internacional en concords particulars (Unió General de les Nacions).
• Seguretat territorial mútua per a la independència política.
• Integritat territorial de les nacions grans i petites.

Funcions de la SDN (Seu a Ginebra)

• Garantir la pau.
• Fomentar la col·laboració i cooperació internacional.
• Supervisar el compliment dels tractats.
• Garantir el desarmament general.
• Protegir les minories nacionals dels respectius estats.
• Administració dels territoris sostrets a Alemanya.

Política Exterior dels EUA: Multilateralisme vs. Aïllacionisme

• Demòcrates: Wilson, Roosevelt (defensen la política multilateral).
• Republicans: Bush (són aïllacionistes, s'impliquen poc en la solució de problemes mundials, i unilateralistes).