13 punts de Negrín

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,95 KB

 

Juan Negrín

Juan Negrín López Va néixer a Las Palmas de Gran Canaria el 3 de febrer de 1892 i va Morir a París el 12 de Novembre de 1956. Va ser metge fisiòleg i Polític espanyol, president de govern de la Segona República (1937 - 1945). Es va afiliar al PSOE l'any 1929, abandonant les seves Activitats investigadores. Juan Negrín va ser un dels personatges Més controvertits de la Guerra Civil espanyola. La figura de Negrín Va ser objecte de debat aferrissat en el seu temps, després en la Postguerra i, finalment, la controvèrsia va arribar a la Historiografia. Demonitzat o enaltit, Negrín ha estat considerat Tant un fidel servidor de la permanent conspiració comunista a sou De Moscou, i ha estat definit com una espècie de vident que va saber Predir la inexorabilitat de la segona guerra mundial. El PSOE, Controlat per Indalecio Prieto, decidí la seva expulsió del partit En 1946, acusant-lo de subordinació al Partit Comunista d'Espanya i A la Uníó Soviètica.

Negrín Va ser nomenat ministre d'Hisenda al primer govern de Largo Caballero En representació del PSOE.Al capdavant d'Hisenda, va supervisar el Trasllat secret, després de l'aprovació d'un decret pel govern de Largo Caballero. Aquesta va ser la forma com la República va Finançar la guerra, encara que no tot l'or va ser enviat a Moscou Sinó que prop d'una quarta part va ser venut a França. El 21 de Juliol de 1936, només quatre dies després de l'inici del cop D'estat, el ministre d'Hisenda del Govern de José Giral va ordenar L'enviament urgent a París. Dos mesos després el govern de Largo Caballero va decidir per unanimitat el 12 de Setembre treure de la Capital les reserves d'or del Banc d'Espanya perquè no caiguessin en Mans dels revoltats. Davant l'enduriment de la política de "no-intervenció" que afectava sobretot a la República i La decisió de la Uníó Soviètica d'acudir en ajuda de la República, L'únic país europeu que anava a fer-ho, el president Largo Caballero va comunicar el 15 d'Octubre de 1936 a l'ambaixador Soviètic Marcel Rosenberg la seva petició que el Govern soviètic Acceptés el dipòsit a Moscou sota la custòdia del govern soviètic De la majoria de l'or guardat a Cartagena

La Propaganda franquista va afirmar que l'or del Banc d'Espanya havia Estat robat per la República i lliurat a Stalin sense Contrapartides. Segons els franquistes, el Banc d'Espanya no era un "banc nacional" sinó una societat anònima per accions les Relacions de les quals amb el Govern estaven regides per una Llei D'Ordenació Bancària del 29 de Desembre de 1921. El bàndol Nacional raonava com si la guerra no existís. A la primavera de 1937, va passar a exercir un paper crucial en la política de L'Espanya republicana. En aquests mesos, el govern de Largo Caballero Es trontollava, davant el descontentament de comunistes, i Republicans d'esquerra, a causa de la falta d'integració del govern I la mala gestió de l'esforç bèl·lic. El primer acte polític Important del nou Govern Negrín va ser la publicació dels anomenats "Tretze Punts" (30 d'Abril de 1938).Traslladat A Mèxic en ocasió del final de la Guerra Mundial, les seves Divergències amb Indalecio Prieto i Diego Martínez Barrio van Provocar la seva dimissió davant les Corts en l'exili.

Dolores Ibárruri

Neix Al País Basc el 9 de Desembre de 1895 i mor a Madrid el 12 de Novembre de 1989. Coneguda com a la Pasionaria, fou una Dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del PCE. La Pasionaria va destacar com a dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil. Històrica dirigent del Partit Comunista d'Espanya, a la seva lluita política va unir la Lluita pels drets de les dones per demostrar que les dones, fossin De la condició que fossin, eren éssers lliures per escollir el seu Destí. El 1918, va utilitzar per primera vegada el pseudònim Pasionaria. Des del començament va ocupar càrrecs de Responsabilitat dins del PCE, i fou detinguda en nombroses ocasions. Va arribar a formar part del seu Comitè Central en 1930 i a l'any Següent es va presentar a les eleccions a Corts Constituents, però La seva candidatura fou derrotada. En 1933 va ser presidenta de la Recentment fundada Uníó de Dones Antifeixistes. Va encapçalar El moviment del Socors Roig Internacional a favor de les víctimes de La repressió després de la Revolució d'Astúries de 1934 i va Intervenir en el Setè Congrés de la Internacional Comunista. A les Eleccions generals espanyoles de 1936 va ser escollida diputada per Astúries. Figura rellevant durant la Guerra Civil, va ser escollida Vicepresidenta de les Corts republicanes en 1937. Durant aquest Període es va convertir en un mite per a una part d'Espanya, sent Famosa per les seves arengues a favor de la causa republicana. Se li Atribueix erròniament la creació del lema usat durant el setge de Madrid «No passaran!».] Es va oposar a la capitulació Del coronel Segismundo Casado. Després de la derrota de les tropes Republicanes el 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil polític A la Uníó Soviètica. Després de la mort del dictador, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de La democràcia, va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats Per Astúries.


Entradas relacionadas: