1.La Rússia dels tsars; 1.1. Un Imperi immens i endarrerit

Enviado por Nataalia y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,48 KB

 

1. La Rússia dels tsars: 1.1. Un Imperi immens i endarrerit


Principis Segle XX Imperi tsars regit pel tsar Nicolau II(família Romanov). Imperi abastava territori gran gairebé vint milions de quilometres quadrats, població cent milions habitants. El tsar investit poder absolut k provenia de Déu i el règim era 1 autocràcia.  fonaments sobre els quals es basava aquest poder eren 1 burocràcia fidel, 1 exèrcit nombrós i esglèsia ortodoxa. Imperi rus fonamentalment era 1 economia agrària en k convivien la propietat comunal i les formes de propietat privada de la terra en mans de noblesa poderosa i els kulaks. Condicions de vida pagesos molt precàries, hi pervivia encara la servitud, malgrat estar abolida pel tsar Alexandre II. Tracrava d'1 agricultura tècnicament endarrerida i amb una producció molt baixa, prou feines era suficient x alimentar tota la població. Segle XIX capitalisme i industria en st Petersburg,Moscou,part Russa de Polònia,paisos bàltics,Ucraïna i mar Negre, hi havia començat un procés d'industrialització. Industria molt concentrada i de grans dimensions que depenia del capital estranger, sobretot francès.

1.2. Creixement de l'oposició

Proces industrialització comportar difusió de les idees liberals i de l'anarquisme i el marxisme. A Rússia va tenir mola força moviments d'arrel popular(populistes). Anarquisme aconseguir un arrelament molt notable. Finals s.XIX van crear Partit Constitucional Democràtic(KD-kadett) i Partit Socialrevolucionari Rus(PSR-esserita).Influència marxisme donar lloc a la fundació del Partit Socialdemocrata Rus(PSDR-1898), líder més destacat Lenin.
partit incidit en dos secotrs: bosxevics(majoritaris) i menxevics(minoritaris).

1.3. Revolució 1905 i intents de reforma

Nicolau II agitació social i política augmentar a causa de males condicions de vida i de l'augment de la corrupció a la cort. Penúria econòmica a consequència de la guerra rusojaponesa. Manifestació davant Palau d'hivern, on residia Tsar, reprimida per exèrcit en una jornada coneguda com a Diumenge Sagnant.

2. Revolució de Febrer 1917: 2.1. Conjuntura 1ª GM

Majoria fàbriques transformar en industries de guerra i reclutament de pagesos va fer disminuir la producció agrària. Productes van començar a escassejar, preus van pujar i salaris van disminuir notablement. Crítiques contra govern es van afegir a les manifestacions contra la carestia de productes i les lleves contínues. Situació revolucionària tornar a esclatar. Desastre militar i econòmic provocà una revolució de més envergadura que la del 1905. 2.2. Caiguda tsarisme:23 de febrer gran manifestació a st.Petersburg. Va culminar el dia 27 febrer en 1 vaga general i en amotinament de guarnició militar de la capital. Van anar formant grups de soviets, van ser molt importants per canalitzar el moviment subversiu. Tsar i govern negar abandonar guerra. Duma prendre protagonisme en la crisi i imposar govern provilional presidit pel príncep Livov. Nou govern prometre reformes polítiques i socials, comprometre a convocar assamblea constituent. Caiguda tsar no posar fi problemes. Condicions de vida no milloraven, soviets exigien retirada de la guerra i no reconeixien les lleis del govern provisional com a legítimes. Començar existència nou poder. 2.3. Dualitat de poders: pugna entre gfoverns i soviets continuar. Govern Livov desbordat pel moviment popular. Lenin defensat k revolució havia superar fase liberalburgesa x convertir-se en revolució proletariat. Reformes promeses per govern no avançaven. Protestes per demanar subgsidis pels soldats, repartiment terres i final de la guerra es feien més amplies. Livov substituit per un socialista moderat Kerenski. Nou govern prometre celebrar eleccions x reformar assamblea constituent. Dificultats auhgmentar al Agost arran del Cop d'Estat fet pels militars tsaristes, protagonitzat per Kornilov. Kerenski poder vpencert temptativca amb suport del soviet i bosxevics. Protagonisme bolxevics va gert augmentar seva popularitat entre masses i seva influència en els soviets. 4. De Lenin a Stalin: 4.1. Creació de la 3ª Internacional: revolucionaris russos pensaven k partits socialistes havien allunyat de propostes revolucionàries. Objectiu immediat era preocupar-se x milloratr condicions polítiques i socials de la classe obrera. 1919 fundar a moscou 3ª Internacional (Komintern), fer crida als partits socialistes pk abandonessin 2ª internacional i adherissin a nova Internacional revolucionària. Va porduir divisions, però es va fer més evident quan al Congrés del Komintern es van aprovar 21 condicions k havien de complir els partits k s'hi volien adherir. Aquestes van provocar l'escissió de molts partits socialistes i van donar lloc a partits comunistes. Komintern establir a moscou partits comunistes obligats a seguir acords i disposicions. 4.2. Expansió revolució comunista: intent més important d'insurrecció es va produir a Alemanya pel Gener de 1919 per obra dle grup dels espartaquiestes, ala radical de la socialdemocracia Alemanya. Objectiu aconseguir el poder i crear un regim comunista, intent va ser esclafat, costar vida a dirigents alemanys importants, com Rosa Luxemburg. També es produí revolució a Hungria, k hi va imposar un efímer sistema comunista dirigit per Béla Kun. 4.3. Mort de Lenin i disputa pel poder: 1924 va morir leninm deixar incognita de successió. El buit de poder desencadenar lluita entre dirigents bolxevics(Gran Debat), entre 1924 i 1928. Debat era entre Trotski, figura més destacada entre successors de Lenin, i Stalin, k dirigia secretaria del PCUS(partit comunista de la uníó soviètica). Intrigues van implicar a Kamenev, Zinoniev, Bukharin i Lunatxarski. Trotski i aliats representaven secotr més radical del partit, k defensava abandonament de la NEP, Stalin i altres dirigents, representaven posicions més conservadores: continuar sistema economia mist, construir socialisme en un sol país i reservar decisions polítiques als dirigents del PCUS. 1927 lluita es va aguditzar i Stalin aconseguir el poder. Revolució es cva orientar cap a l'estabvliment d'un poder autoritari, un centralisme absolut i dificultat extrema de seguir qualsevol camí de participació democràtica en la revolució. Stalin es va desfer de tots els opositors expulsant-los del país o condemnant-los a mort després de jutjar-los.

Entradas relacionadas: