Trobadors

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB

El primer trobador datat és Guilhem de Peitieu, però els tres més importants són Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel. Els trobadors catalans més destacats són Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.
Bernat de Ventadorn va ser fill de pares que treballaven al castell de Ventadorn, i va ser enviat a lexili després denamorar-se de la dama del castell, i acollit per Elionor dAquitània i va morir a un monestir. És un poeta duna expressió sensible, sentimental i apassionada, hi va escriure Quan veig lalosa aletejar.
Giraut de Bornelh va ser anomenat mestre de trobadors, va ser rebut a Castella i a Aragó i va participar en les croades amb Ricard Cor de Lleó. Va tractar tots els temes trobadorescos i va emprar tots els estils vigents. Destaca a lalba Rei gloriós, vera llum, claredat.
Arnaut Daniel va ser considerat por Dant i Petrarca el millor poeta trobadoresc. Dant lincorpora a la Divina Comèdia i Petrarca va copiar lexpressió stranno e bello. Va ser defensor del trobar ric, va ser el creador de la sextina, sis estrofes de sis versos decasíl·labs i una de tres versos, on cada vers acaba en un mot que es repeteix en una posició diferent en lestrofa següent.Va tindre una selecció lèxica amb suavitat i eufonia
Guillem de Cabestany és conegut per la llegenda que se li atribueix. Enamorat i correspost per la dama del castell, els dos enamorats són descoberts pel marit, que mata Guillem i ofereix el seu cor com a menjar a la seua estimada. Quan ella se nassabenta, se suïcida. Encara que el seu poema més cèlebre és la cançó Lo dous cossire, que descriu lestat dinquietud de lenamorat davant la conducta ambigua i distant de lamada.
Guillem de Berguedà va viure envoltat damors il·lícits i va combatre els seus veïns. Com guerrer combatia els enemics, com a escriptor els denigrava i els calumniava.
Els seus poemes eren il·lustratius i la gran majoria eren sirventesos. Un dels poemes més extraordinaris és el plany dedicat a Ponç de Mataplana.
Cerverí de Girona fa cent vint poemes, sent el trobador millor conservat, va dominar una gran varietat de recursos formals i en els seus versos es fan ressò del canvi de mentalitat que començava a produir-se en el seu temps, per això bona part de la seua obra té un caràcter moralitzador.


 

La poesia trobadoresca té els orígens als països de llengua dOc, a Occitània, i gracies al seu prestigi es va estendre cap al territori català i italià durant els segles XII i XIII, sent Toulouse el centre important daquesta poesia, avui en dia conservem 2500 poesies.
La poesia trobadoresca és la primera lírica culta europea en llengua vulgar, en occità, les diferències entre català i occità eren petites i el públic podia entendre la poesia. Estava composta sempre de lletra i música, i estava feta per a ser cantada davant dun públic principalment les corts feudals dels nobles. Però, els protagonistes no eren sempre homes, ja que, també hi havien algunes dones, anomenades "trobairitz" com la Comtessa de Dia,que cantaven als cavallers i trobadors, i no pas als seus marits. Els matrimonis nobles eren per conveniència, i tant homes com dones volien expressar el seu amor fora del matrimoni, és a dir, volien un amor cortès, gratuït i lliure, però tenien que guardar el seu honor i intentar que la seua parella no s'adonara.
El trobador era lautor de les composicions, un professional de la literatura, cada trobador tenia un estil; podien ser car, formal i el qual busca la perfecció, o clus que juga amb el sentit i el concepte, o lleu el qual imita les formes populars. La música i els poemes eren difosos pels joglars, estos eren professionals de lactuació i de la posta en escena dels poemes, era en especial el joglar de lírica el propagador de lamor cortès.
Els gèneres de la poesia trobadoresca són la cançó sent aquesta el gènere més comú per cantar-li a lamor. El sirventès, el qual usa la tècnica de la cançó per expressar ira, odi, polèmica literària. El plany que és un lament fúnebre per la mort duna persona. La pastorel·la que és un diàleg amorós entre un cavaller i una pastora en el camp.
Lalba podia ser cantada com si fora el sentinella que vetlla de la parella, els qual han estat junts tota la nit i han de separar-se. La dansa i la balada, les dos eren cançons per a cor i solista, aptes per a ser ballades i dansades.

Entradas relacionadas: