Tirant Lo blanc

Plaerdemavida: Es el personatge que usa un llenguatse sexual mes atrevit i s'inventa les trames erotiques mes imaginatives, pero en canvi no mantè cap aventura amorosa.
Carmesina: es el personatge mes monolit, mes prevsible, perque hi ha concordança entre el que diu, el que pensa i el que fa. Tambè hi ha cabuda per el subcoscient d'alguns personatges; l'emperatriu estima a Hipòlit, perque li recorda al seu fill mort. L'autor demostra tenir coneixements psiclogics sobre transtorns obsesius. La pasió amorosa es una forma d'obsesió. Hi ha un moment en l'argument en que Tirant creu que Carmesina no el vol, perque l'ha vist jugar amb "el metge negre lauseta" i el Tirant es passa un seguit de dies al llit. En aquest moment apareix una vella Jueva. Que l'alerta sense ser veritat que els turcs entren a la ciutat. L'esforç mental i fisic es un antidot contra tota obsesió. Tambe hi observem que hi ha un cert masclisme, apareixen ridiculitzats(l'home)

Llistat d'escenes eròtiques

218-222 El somni fingit de Plaerdemavida
235-239 Com Tirant converteix unes penyores amorosas en arnès cavalleresc
260-262 Nit de noces d'Estefania
263-269 Tirant observa el bany de la princesa i despres es posa al seu llit
274-283 Emperadriu i Hipolit

Novel·la Psicologica

L'autor va dibuixant poc a poc la psicologia dels personatges i ho fan mostrant-nos els seus comportaments mes que describint-los amb adjectius.
Fora del camp de batalla als combatents son caracteritzats psicologicament pero quan es dona el combat hi ha un maniqueisme acusat (bons i dolents, no hi ha terme mig)
Els personatges experimenten canvis al llarg del llibre, i això es positiu perque els humanitza. Tirant que abans d'enamorarse de Carmesina sempre s'havia burlat de les dones i del amor, L'emperatriu abans d'entendres amb Hipòlit sempre havia estat una esposa fidel i exemplar. La vidua reposada abans d'obsesionarse per Tirant havia tingut una conducta exemplar.
Hi ha contradiccions entre el que els personatges diuen que son i el que realment son, això els dota d'ambiguitat. EX. Tirant que se les dona de seductor, pero quan ha de passar als fets te atacs de timidesa, es molt bo afavorint l'amor dels altres pero no sap arreglarse els assumptes propis.

*NOVEL·LA ERÒTICA

L'amor es considerava una autentica malaltia. Hi havien tractats medics per combatre'l(lletovaris) Tots els consells d'amor estaven destinats als homes.
- Mantenir contactes amb una dona mes gran
- Passejar-se per un jardi
Al llibre hi ha un reflex implícit d'aquests dos consells. Al cap. 283 un cop ha tingut lloc la "ficció" maliciosa de la vidua reposada que per cert te lloc en un jardí, aquest personatge s'ofereix a Tirant, pero ell la rebutja.

NOVEL·LA TOTAL (Llengua i Estil)

Nosaltres ens llegim una versi actualitzada(l'original esta fet en dialecte valencià)
- La primera persona del present d'indicatiu acaba en "e"(Jo pense, Jo parle)
- Sufixos en "ea" en alguns substantius (bellea, requea)
- Us de la preposició "en" en lloc de "amb" (fes-ho en llapis)
- Us de la forma verbal - fon en lloc de -fou (ell fou, ell va ser)

Apart d'això al llibre hi ha molts d'altres llengues reçent incorporats al català com ara (arabismes, castellanismes i gal·licismes(Gal·lia, Francia) - d'aqui provenen tots els mots de la cavalleria i les armes.

Trobem dos estils al llibre (culte i col·loquial) el culte, es una prosa artificiosa que apareix en lamentacions i en dialecs ampul·losos i erudits . Intenta reflectir aquesta prosa, el model llatí: Verb al final de la frase, adjectius davant del nom, perifrasis innecesaries:
- Recordeu: Siau en record
- Jesucrist: Lo fill de la casta donzella

El col·loquial apareix en menor frequencia que l'altre, es caracteritza per eufemismes populars, refranys, exclamacions...
- "Amor de lluny e fum d'estopa tot es U"
- No hi ha mal que no vinga per be
- Lluny dels ulls, lluny del cor
- Com lo cel està roig senyal es de tempesta.