LA TEORIA DEL CONEIXEMENT:Existeix una branca de la filosofia anomenada "epistemologia" que estudiarà què és el coneixement. Quina utilitat té i quins tipus existeixen, especialment aquells amb característiques especials.QUE ES EL CONEIXEMENT?La idea que ens feim del món. A tot coneixement hi ha 3 elements:1)L’objecte o allò que coneixem.2)Subjecte o allò que coneix.3)La representació de l'objecte que ens mostra la idea que tenim.LES FONTS DEL CONEIXEMENT:L'ésser humà pot obtenir el seu coneixement de diverses procedències, essent de les principals, els sentits i la raó.ELS SENTITS:Els sentits ens proporcionen informàtica directa sobre el món, perquè capten els estímuls que ens arriben.Dos tipus de sentits:Els externs: que capten estímuls de l'exterior i que són els cinc sentits.Els interns:que capten estímuls del nostre interior i que per exemple, ens dóna informació sobre el mal.Els sentits però tenen límits:Límit inferior:Quantitat mínima d'estímul que necessitem per poder captar aquell estímul.Límit superior:Quantitat màxima d'estímul que podem processar.Límit diferencial:Quantitat mínima d'estímul que necessitem per notar un canvi a l’estímul anterior.LA RAÓ:Les dades dels sentits no ens proporcionen informació per sí mateixes, si no que l'hem de processar.La raó farà aquest procés, ajudada per altres facultats, com per exemple, la memòria.La raó, però, moltes vegades fa errors.La percepció és el procés de donar sentit a moltes dades, però, no està clar com es fa i existeixen dues teories diferents:Teoria associacionistes:defensa que la percepció dependrà de cada subjecte i és un procés en el qual anem sumant en diversos estímuls per aconseguir una visió de conjunt, que sempre dependrà de les experiències prèvies del subjecte.Teoria de Gestalt:defensa que la percepció és un procés en el qual captem totalitats i no parts concretes, i a més, no és totalment subjectiva, perquè existeixen lleis de la percepció que són comunes a tots els éssers humans.Això sí, sempre hem de tenir en consideració el context en el qual es dóna la percepció.LLEIS DE PERSEPCIÓ:De la figura i fons:Consisteix en que quan percibim una figura, la resta del context es difumina.De proximitat:Els estímuls propers es capten junts.De semblança:Els estímuls semblants es capten junts.De clausura:Tenim tendència a tancar els estímuls que pareixen incomplets.De la simplicitat: Tenim la tendència a captar la figura més senzilla de les possibles.Del contrast:Una figura dependrà sempre del seu context.De continuïtat:Tenim la tendència a juntar els estímuls que pareixen formar part d’una figura completant aquesta figura.*La raó ens proporcionarà un coneixement de tipus immediat que anomenem intuïció i un coneixement més elaborat que implica una reflecció.*L’autoritat és una font secundaria de coneixement perque dependrà dels sentits i la raó, i consisteix en fiar-mos de les opinions de algú que consideram fiable.ELS GRAUS DE CONEIXEMENT:No tots els coneixements són igual de fiables i per això tenim:La opinió:és un coneixement que no es gaire fiable perque el subjecte no acaba de estar del tot segur perque no te proves suficients.La creença:és quan el subjecte esta bastant segur d’un coneixement perque te algunes proves per demostrar-ho.El saber:és un coneixement en el  qual el subjecte esta totalment segur i es capaç de demostrar-ho als altres.ÉS POSSIBLE EL CONEIXEMENT?Dogmatisme:Defença que es possible conèixer perque no existeix cap problema, ni per part del subjecte ni per part de l’objecte.Escepticisme:Defença que es impossible tenir un coneixement 100% segur d’alguna cosa.Criticisme:Defença que es possible obtenir coneixements, però hem de criticar els coneixements que tenim imai no estar 100% segur de res.Perspectivisme:Defença que seria possible arribar a un coneixement segur, però aixo implicaria sumar totes les perspectives diferents.Pragmatisme:Defença que un coneixement es segur si es útil.

Si acceptem que es possible conèixer, ens trobem amb un problema que és com diferenciem entre un coneixement vertader i un coneixement fals.Però, què és la veritat?La veritat com a correspondència.Una cosa es vertadera, si concorda amb la realitat.La veritat com a coherència.Un coneixement es vertader, si concorda amb el que ja sabem que es vertader. Per tant, el que és vertader pot anar canviant.Teoria consensual de la veritat:Un coneixement és vertader si s'accepta que és vertader, si existeix un acord. Així, la veritat pot anar canviant i sempre podem trobar gent que no estigui d'acord.ELS DIVERSOS TIPUS DE CONEIXEMENT:Existeixen diversos tipus de coneixements segons l'objecte que tracti, l’utilitat del coneixement, o, segons el mètode que s'utilitzi:Coneixement vulgar:És el coneixement més habitual que quasi no ens costa esforç , per tant, també serà el més utilitzat, però, pot tenir problemes de fiabilitat.Coneixement religiós:Està basat en la fe, en la creença individual i no amb la raó. Pot tenir un paper important l'autoritat o té, l'inconvenient de ser difícil de demostrar.Coneixement filosòfic:Basat en la raó, sense gaire intervenció de l'autoritat i on tot coneixement ha de ser augmentat i explicat, i a més, sempre es podrà revisar./A filosofia, existeixen diferents maneres d'intentar trobar el coneixement vertader. Diferent maneres:Mètode dialèctic:consisteix en defensar que només amb el diàleg podem arribar a la veritat, perquè podrem eliminar les opinions errònies i arribar a conclusions vertaderes.Mètode comunicatiu:Consisteix en que el diàleg serà la eina per arribar a la veritat, però ha de ser un diàleg amb unes condicions , com que tothom pugui opinar, que ningú es senti pressionat, que la discussions siguin entre iguals, i, si és possible, hauríem d'arribar a un consens.Mètode empirista:Defensa que per arribar al coneixement vertader, no ens hauríem de fiar gaire de la raó, perquè es pot equivocar i em de donar més valor als sentits.Mètode racionalista:Defensa que per arribar al coneixement vertader, no hauríem de fiar gaire als sentits, perque es pot equivocar, i em de donar més valor a la raó.Mètode fenomenològic:Tots tenim perjudicis, que son les nostre idees prèvies sobre algun tema. El que hem de fer es eliminar-los, perquè ens poden conduir a coneixement erronis.Mètode hermanèutic:Defensa que els perjudici no s¡han d'eliminar perquè enriqueixen la nostra perspectiva, fent que cada un de noltros tingui una visió particular sobre cada tema.Mètode crític:Defensa que sempre em de ser crítics amb els nostre coneixement, no acabar de fiar-nos mai totalment d'ell i fins i tot, no fiar-mos de les nostres eines de coneixement.