Tema 4: les xarxes urbanes

TEMA 4: LES XARXES URBANES I L'ESPAI METROPOLITÀ: LES CIUTATS: Home- ser social= viu agrupat amb grups nòmades, poblats tribals, ciutats-estats i ciutats modernes. Al llarg de la història de les ciutats han crescut en diferents aspectes: en quantitat, en superfície i en població. Aixó (aqest creixement) sempre ha estat possible pq han hagut "revolucions" agràries (quan el tmps a millorat) (REVOLUCIÓ: canvi radical): -De recolector a productor (NEOLÍTIC), -nous productes i 1ª tecnificació EDAT ANTIGA (pq les revolucions es comuniquen, un li diu a l'altre), -intensificació s. XVIII (no hi havien indústries, si l'agricultura no anava bé), -Revolució verda (meitat sXX). *Fins al s. XIX la base de la població mundial era rural i malgrat les millores agràries a anat millorant. *Al llarg del s.XX, la població es va tornant + urbana i en tots els continents, començant amb Europa i despres amb EEUU. *Es calcula q cap al 2020 3/4 parts de la població mundial serà urbana (vindrà a les ciutats) i 1/4 serà en ciutats grans de + d'1 milió d'habitants. *45.000.000 milions d'habitants d'Espanya es població urbana, dels 48.000.000 milions q hi ha. DEFINICIÓ DE CIUTAT: Tradicionalment es basava segons criteris demogràfics. DEFINICIONS TRADICIONALS: -Criteris demográfics (+ de 10.000 habitants ja era una ciutat), -Criteris económics (hauría d'haguer un predomini de feines no agràries per ser 1 ciutat). ACTUALMENT: -centre d'intercanvis (paper de mercat, vies de comunicació), -focus d'investigacions i de cultura, -centres de irradiacions culturals (centre de trobada en àmbits culturals). CONCLUSIÓ: La ciutat és un centre qe cohesiona i estructura el territori. LES XARXES URBANES: Les ciutats actuen coma  centres q estructuren el territori, la gent del poble es relaciona amb la ciutat propera, a la vegada q estableixen relacions entre ella. Tot aixó comporta la creació d'una estructura espacial q és 1 xarxa urbana. Aquesta estructura espacial (o xarxa urbana) està jerarquitzada (serveis + especialitzats) i interrelacionada. MODELS DE XARXES URBANES (o de models descriptius): a)Estructures gravitatóries (Teoria de la gravitació) Com a definició: 2 centres q es relacionen (s'interrelacionen) amb 1 intensitat proporcional a la població i l'activitat económica, i inversament propocional al quadrat de la distància. b)La teoria dels llocs centrals (o de Christaller) *La funció de la ciutat  és proveïr de béns i serveis el seu territori d'influència. La seva grandària depèn dels bens i serveis ofertats. *Fer possible la cobertura perfecte de tot el territori, aqest model pendrà la forma d'1 sistema hexagonal jerarquitzat. *Cada ciutat ofereix serveis de la seva categoria i inferiors, mai d'1 nivell superior, pq no hi demanda suficient q justifiqui la seva existència. Funcionaria a 1 espai físic i homogeni, amb 1 distribució equitativa dels recursos i 1 càrrega histórica similar, millor sense; la qual cosa és irreal, malgrat tot alguns llocs del món s'apropen bastant. Hexàgons de Christalles (alemany, DIBUJO). ANÀLISI DE LES XARXES URBANES: a)ELEMENTS com: territori, urbanitzacions, infraestructures (carreteres..), elements movils (trens, cotxes, avió) i de comunicació, ordenament polític, etc. b) FLUXES -Desplaçaments de població (mov. q fa la gent), -Trànsit de mercaderies (CIM), -Mov. de capital i diners, -Informació i comunicació. Per estudiar i descriure una xarxa s'estudien el volum i les direccions dels fluxos del sistema, es solen fer mapes. C) XARXES URBANES Actualment el món té tendéncia a tenir molt poques xarxes urbanes Cap a una única xarxa mundial: la globalització, tecnologia i no barreres polítiqes; la globalització suposa 1 redefinició del paper de cada ciutat i de les subordinacions q es creen entre elles en funció del seu paper en el sistema socioeconòmic cultural. El món cada día més especialitzat.

 ÀREES METROPOLITANES: Com Barcelona = Ciutats grans+ ciutats petites. Badalona, sta coloma, gava, st feliu, st adrià del besos... són ÁREES METROPOLITANES (ciutats petites), intensificades x un gran intervcanvi i moviment de mercaderies i persones identificables per unes necessitats de serveis comuns. CONURBACIONS: Es formes per diferents nuclis de similar importància (C+C+C+C) RANDSTAD: vol dir anell, ja q x exemple en les ciutats de Holanda es com un anell, tenen comunicació i relació, vies de comunicació, també son un exemple Sabadell i Terrassa, Tarragona i Reus. MEGALÒPOLI: gran trama urbana (C+c+C+c+C+c+C+c+C) Una àrea on hi ha moltes ciutats properes, exemple BOSWASH (de Boston a Washington una àrea plena de ciutats d'1 importància relavitament grans. ANÀLISI DE L'ESTRUCTURA URBANA: Es forma generalment en ciutats, però tb es podría estudiar i referir-se a mancomunitats o corporacions metropolitanes. FUNCIONS DE L'ESPAI URBÀ: La funció administrativa es relacionaria amb la capital, la ciutat té funció de capitalitat. Administra tota la seva àrea d'influències i a la vegada dota a la ciutat. Administrativa (capitalitat) construccions emblemàtiqes. *Administrativa Poden ser llocs en relació a la seva ubicació: -histórics com Bcn/París, -de nova creació Brasília/Nova Delli, -fora de nuclis importants (Washington). -Propietat de serveis, -Propietat de béns (comercianl), -centre de negocis, -centre cultural, -centre de producció. ELS SECTORS FUNCIONALS DE LA CIUTAT: *ADMINISTRATIU+ CBD *COMERCIAL, especialitats (moltes botigues independents), *RESIDENCIAL on hi ha subsectors amb barris antics (fortes necessitats de rehabilitació, gent d'economia baixa), àrees residencials ben ubicades i cèntriques (metro, trebn, bus, bon nivell económic, edificis ben construits) i arees residencial suburbanes. Situació cèntrica o història o moderna: Barcelona. SUBURBANA: Ben comunicat, alt nivell económic, +serveis, aprop de la zona urbana però a les afores del centre (com Pedralbes). SUBURBIAL: una agrupació de les zones suburbanes, baix poder adquisitiu, mal comunicat, a les afores, no gaire planificació urbanística. ZONES RESIDENCIALS: algunes d'aqestes àrees (pobres) poden ser un barri étnic (sudacas, magrebins), en aqests barris étnics la religió està unida amb una mentalitat masclista. *ELS SECTORS INDUSTRIALS: Amb tendència a ser expulsats (amb tendéncia al món ric per qüestions de contaminació) Poden aparéixer agrupades en polígons industrials, com Zona Franca. *ELS SECTORS DE SERVEIS: (en totes les seves varietats) Varietats: Sanitàries, àreas educatives (universitats), àreas esportives (Camp Nou, Monjuic, Can Dragó), serveis recreatius com el Maremàgnum (cines, aquari...) i zones verdes com els parcs, zones d'oci i diversió q es pot relacionar amb els serveis recreatius. MODELS: *DE ZONES CONCÉNTRIQES on la ciutat creix formant anells a partir d'1 lloc central, *SECTORS CIRCULARS: La ciutat s'espandeix radialment partint de les diferenciacions d'1 nucli inicial i seguin líneas de comunicació, *CIUTATS LÍNEALS: la ciutat i tot els seus sectors funcionals creixen seguint 1 important vía de comunicació. *PLURINUCLEAR: Els dif. nuclis funcionals creixen separats i al seu propi ritme (zones noves, comunicació fàcil com àrea urbana, zona industrial i universitària, zona d'oci).