Teatre

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB

 
El teatre és una forma d'expressió literària, en prosa o en vers, que difereix de la poesia i de la narrativa perquè incorpora un element nou que és la representació.Per tant, haurem de tenir en compte tres nous components: escenari, intèrprets i públic, els quals condicionen del tot el text teatral.
El text dramàtic conté dos tipus d'informació, la part representable que esta escrita en forma de diàleg i a vegades en forma de monòleg. La resta del text està constituit per les acotacions que són les indicacions que fa l'autor per dur a terme la representació.
L'estructura de l'obra teatral es divideix en actes. Dins de cada acte hi pot haver diverses escenes a on van variant els personatges.
Les obres dramàtiques normalment solen tenir tres actes: plantejament, nus i desenllaç.
L'espai el temps i l'acció venen determinats per els comentaris dels personatges, pel vestuari, les acotacions o luminotècnia (per marcar el pas dels díes.)
El públic és una part molt important del teatre ja que sense públic no hi ha obra, i l'actitud del públic també determinara la concentració dels actors.
Els gèneres dramàtics són:
La tragèdia representa una acció seriosa. Els protagonistes stan dominats per un destí fatal del qual no poden escapar.El que s'intenta amb la tragèdia es despertar la pietat i els sofriment del públic.
La comèdia representa una acció intranscendent i còmica protagonitzada per essers comuns . El llenguatge i l'estil són més planers. Tot i que la comèdia té sempre un desenllaç feliç també manifesta 1 intenció critica sobre la conducta hum.
El drama, és un génere intermedi, és una obra seriosa xro no hi ha personatges divins predestinats.


NarrativaLa novel·la és un relat de ficció, actualment escrit en prosa, que presenta uns personatges inventats, els quals actuen en un espai físic i en una època determinats. La història pot ser explicada des de diferents punts de vista.
Punt de vista narratiu:
El narrador és un ésser de ficció i no l'hem d'identificar pas amb l'autor o l'autora, que és real i viu en un temps i un espai concrets. Un narrador pot ser intern o extern a la història, això generarà diferents perspectives o punts de vista narratius.
-Narració en tercera Persona: es tracta d'un narrador omniscient: ho sap tot sobre la història i els personatges. A vegades pot haver algun cas de d'omnisciencia parcial on el narrador només sap els pensaments i sentiments d'un personatge.
També hi pot haver un narrador objectiu que es limita a presentar els fents sense introduir-hi comentaris ni valoracioins.
-Narració en 1apersona: Hi ha dues formes: la de narrador potragonista i la de narrador testimoni o personatge secundari de la història que s'explica.
Els personatges d'una novel·la poden ser protagonistes o secundaris segons la seva presència i la seva funció dins del realt.Quan els personatges evolucionen psicològicament, es diu que són rodons. Si, contràriament, són descrits d'una manera esquemàtica són anomenats plans.
El lloc. La situació d'una novel·la es pot situar en espais físics diferents. La distinció entre camp i ciutat, ens permet parlar de novel·la rural i urbana. També existeixen els espais irreals propis de la narrativa fantàstica i de ciència-ficció.
El temps. El temps d'una novel·la serveix per emmarcar la ficció narrativa. Es poden distingir tres tipus de temps: el narratiu que és l'espai conològic en què se situa l'acció de la novel·la. El temps psicològic fque és la percepció temporal pròpia dels personatges, és a dir, el temps del record. i El temps històric que permet situar amb precissió l'acció en una època concreta.