Setmana tragica

Setmana tragica produirse el 1909, violenta protesta popular d caràcter anticlerical i antimilitarista. Revolta va ser causada x la excesiva força k tnia l'Església, i x diversos motius relacionats amb l'Exèrcit, xo el k va causar la mobilitzacio popular va ser l'enviament dls militars d la reserva al Rif mitjançant ls kints. Conferncia d'Algesires i el Tractat Hispanofrances vn stablir un protectorat francospañol al Marroc. El moviment, mancat d direcció i snse dirigents clars, va sdevenir un sclat spontani amb incidents al carrer, barricades, cremes d'esglèsies... S va declarar l'estat d guerra, i la represió posterior dls fets va ser molt dura. Va haver cnterars d dtinguts i 5 excutats, majoritàriament anarkistes i radicals. A conseqüència dls fets, el rei va destituir Maura dl govern, i va pasar el poder als liberals. A Catalunya el lerrouxisme va anar perdnt influència ntre ls treballadors, i Solidaritat Catalana va acabar dfinitivamen, i també la Lliga Regionalista va trobarse amb 1 dsprestigi i retrocès elctoral, que s reflectí n ls elccions dl 1908 i 1910.
Mancomunitat de Catalunya el 1r ens administratiu ds dl 1714 i la principal concesió d'autogovern fins al 1931. Era un unió d ls 4 diputacions catalanes. Canalejas s va comprometr a tirar ndavant el project, xo la divisio intrna dl partit liberal i loposicio dl partit conservadr dficultaren mol la situacio. Fou asasinat i el Senat va blokejar el projecte d llei, tot i k am el nou govern conservadr ncapçalat x Dato s’aprovà un llei k prmtia a ls diputacions provincials a mancomunarse x a fins xclusivamen administ. El seu 1r presidnt fou Enric Prat d la Riba. Mancomunitat va ser solamen un dlegació d ls funcions, i només va comtar amb el presupost d k disposavn ls diputacions. S'ncarrgava d crear un infraestructura d serveis públics i administratius, com el pla d miyora d la xarxa viaria, el sistma postal i telfonic, o el pla d'accio agraria; i d dur a terme un projecte cultural i educatiu, amb un ambicios projecte k pretnia reafirmar la llengua i la cultura catlanes.
1era Guerra Mundial va afavorir una important expansió econòmica a Espanya, ja que es va declarar neutral, i la produccio dels paisos bel·ligerants es va veure reduïda, cosa que va fer augmentar les exportacions i disminuir les importacions, i això va afavorir la burgesia espanyola. Com a conseqüència d’aixo, va haver una pujada de preus, i per tant va fer empitjorar les condicions de vida dels obrers, la qual cosa va provocar reivindicacions i vagues. A més, l’exit de la Revolucio Russa, els va servir d’exemple a tots els obrers del mon a l’hora d’estimular les perspectives revolucionaries. El final de la guerra va significar una gran modificacio de les fronteres d’Europa, així com el dret d’autodeterminacio d’algunes nacions, cosa que va influir en els nacionalismes catala i basc. La crisi del 1917, va ser una crisi militar, política i social, que es va produir pel clima de tensió que hi havia degut a la diferencia que s’havia produit durant la guerra entre la burgesia i les classes populars. La crisi militar va provocar que l’exercit creés les Juntes de Defensa, i aquestes van crear un document que feia una crida a la renovacio politica. Pel que fa a la política, es va reunir una Assemblea de Parlamentaris catalans, contra la repressió de Dato al tancament de les Corts. També, la lluita de reforma de l’Estat i l’autonomia de Catalunya, va posar en perill la institució monàrquica i el model social. Socialment, uns moviments vaguístics van ser provocats per la baixada de sous i la inflació, i una vaga general cridada pel PSOE i la UGT, a fi de formar un govern provisional que convoqués unes Corts constituents. Les conseqüències d’aquesta crisi en tots els àmbits del país, van ser la dimissió de Dato i la formació de governs de concentració dels partits monarquics. A Catalunya i Andalusia va seguir havent-hi vagues i revoltes camperoles.

7(1902-1931)//La crisi del sistema de la restauració:La setmana tràgica: la resistència al nord del Marroc per part dels indígenes als colonitzadors espanyols va portar al inici de la Guerra del Marroc(al Rift).18/7/1909-movilització popular contra la guerra.24/7/1909-Comitè de Vaga: creat per socialistes, anarquistes i republicans; lorganització es va veure desbordada pels grups extremistes que es van dedicar a fer actes de violència especialment contra establiments religiosos.La mancomunitat de Catalunya(1914), unió de les quatre diputacions catalanes encara que no es va fer cap descentralització; primer organisme administratiu des de 1714; el seu objectiu era el de modernitzar Catalunya.Crisi de 1917, conseqüències?1.Expansió econòmica- lelevada demanda va provocar a Espanya un procés inflacionari (els preu dels productes van augmentar), pels obrers això va significar un encariment del nivell de vida? augment de la conflictivitat obrera com a causa del descontentament;2.Augment de les perspectives revolucionaries de les classes treballadores-(1917 triomf de la Rev.Russa);3.A la fi de la guerra moltes nacions oprimides aconsegueixen la independència, això va influir en la radicalització del nacionalisme basc i català. ?1er partit independentista Estat Català (F.Macià).

Crisi de 1917:MILITAR:descontentament dels militars, ascensos per mèrits de guerra, inflació,comença a créixer un sentiment el qual diu que ells són els únics que poden salvar el país,es van formar juntes de defensa (associacions militars de mitja i baixa graduació), aquestes juntes reivindicaven augment salarial,antiguitat com a criteri..,crida a la renovació política; POLÍTICA, el govern va suspendre les garanties constitucionals, va clausurar les Corts i va imposar censura a la pensa, els parlamentaris catalans (a iniciativa de la Lliga) van convocar una Assamblea de parlamentaris (5/7/1917) ?sexigeix una reobertura de les corts i la formació dun govern provisional;SOCIAL: esclat dun moviment vaguístic (CNT i UGT), lexèrcit va ser cridat pel govern (Llei Marcial i to de queda.).Cop destat de Primo de Rivera: Raons:incapacitat dels governs de concentració+conflictivitat social+radicalització dels nacionalismes+desastre dannual(1921) ?(cop destat1923);Conseqüències:Alfons XIII va voler restaurar la Constitució de 1917;1931-convocatoria deleccions municipals i com que a les municipals guanyen els partits que havien fet el pacte de San Sebastià, Alfons XIII es va haver dexiliar.14 abril Proclamació de la República

Catalanistes i republicans: La segona etapa de la Restauració comença el 1902, any en què arriba al tron Alfons XIII, i està caracteritzada pels tímids intents reformistes dels partits del torn dinastic. A causa de la derrota de Cuba, es va crear un moviment regeneracionista, que va influir en la nova generacio de politics, Maura que era conservador, i Canalejas, que era liberal. El govern presidit per Maura, entre el 1907-1909, va iniciar la “revolucio des de dalt”, que pretenia acabar amb el caciquisme i incorporar les classes mitjanes a la politica. El 1912, Maura va ser substituït per Dato, per culpa dels fets de la Setmana Tragica i les tensions que tenia amb el rei. Canalejas, en formar el nou govern el 1910, va iniciar un reformisme social i una limitacio del poder de l’Esglesia. Va elaborar la Llei del Candau, la Llei de Lleves i la Llei de Mancomunitats. El projecte reformista va acabar amb el seu assassinat, el 1912. Els primers anys de la Lliga Regionalista van ser dificils, degut a la vaga general obrera de 1902, i a que les eleccions de 1903 i 1905 no li van ser favorables, i aixo va evidenciar les discrepancies ideologiques internes, entre els intransigents i els possibilistes. La Lliga, doncs, es presentava com un partit nacionalista, que reclamava el dret a l’autogovern, i una descentralització de l’Estat. El responsable n’era Cambó, però el màxim ideoleg Prat de la Riba. La Lliga es va frenar per culpa d’una nova força politica que era el republicanisme de Lerroux, home amb un discurs radical i demagogic, i de caracter obrerista i revolucionari, que sabia guanyar-se la simpatia de les masses, amb els famosos “berenars fraternals”. Més tard es va traslladar a Madrid, i el lerrouxisme va perdre força a Catalunya, i Lerroux va prendre unes postures més conservadores. El 1906 es va crear Solidaritat Catalana a causa de la reaccio dels grups politics catalans contra la politica anticalana i l’oposicio a la Llei de Jurisdiccions. Solidaritat Catalana era una coalicio electoral que aplegava totes les forces catalanes excepte els partits dinastics, i va ser per això que va entrar en crisi, per les diferencies ideologiques entre partits de la coalicio, portant-la a la seva fi despres de la Setmana Tragica.