Segona republica

1. L'impacte del "desastre" (1898-1902):Any 1898: Fi de l'imperi colonial espanyol. La societat espanyola va viure la pèrdua de les colònies (Cuba i Filipines). La monarquia, va continuar; la Hisenda Pública es va anar equilibrant després de les grans despeses de la era colonial, i continúa haventi rulu de poder (Conservador, lliberals, republicans...). Això va significar: l'inici d'una crisi progresiva del poder de l'Estat(divisió interna partits del govern) i inestabilitat política. Sestenen els valors ideològics del regeneracionisme(Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista arrelada a la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració/Principal representant: Joaquín Costa.en morir aquest, el moviment va desapareixer). Aquest missatge pero, va ser amigu: denúncia de mals endèmics d'Espanya: Poca participació electoral, el caciquisme, corrupció sistema electoral, endarreriment agrari. Així doncs, fracassant el regenaracionisme, aquest s'encarna en solucions autoritàries. L'únic intent seriós de concretar políticament les idees renegeneracionistes va ser per part del govern conservador de Francisco Sivela (reduir despesa pública i imposar un sistema tributari "més equitatiu".2. Les crisis polítiques de la Restauració (1902-1923) Tots els intents de "revolució des de dalt" x resoldre prob. d'Espanya van fracssar, entre d'altres raons perquè els sectors representats en el poder no van voler renunciar als privilegis polítics (caciquisme) ni van tolerar cap reforma fiscal que dotés l'Estat de prou recursos per dur a terme el programa regeneracionista.2.1 Els Problemes d'Espanya: 1. retard econòmic i cultural respecte Europa. Injust repartiment de riquesa propicià la reivindicació mov. obrer cap a una societat radicalitzada i dividida. 2. règim polític corrupte i artificial, en que les institucions mes importants (ajuntaments, parlament...) no representaven el poble. sufragi manipulat, gràcies a la incultura d'una societat poc polititzada.3.un exèrcit ferit d'orgull (derrota Cuba), material antiquat i exés de comandaments.4. Nacionalismes perifèrics: Percepció entre els militars que aquests nacionalismes (Cat, pais basc, galicia...) representaven una disgregació del seu concepte de pàtria. 2.2 La crisi del civilisme(1902-1907): Amb el govern liberal governant, s'esdevé la primera gran crisi del sistema: Assalt militar la seu Cut-cut(setmanari amb acudit antimilitarista) i La veu de Catalunya, diari proper Lliga regionalista (Partit polític per fusió. Hegemònic en el catalanisme). L'estament militar va exigir al govern una llei de jurisdiccions, on els delictes contra lexèrcit i la pàtria passessin sota control dels tribunals militars.El civilisme va sofrir un retrocés important. com a resposta, es forma la coalició Solidaritat Catalana, vertebrada per totes les forces catalanistes, incluint la Lliga Regionalista. Aixó va crear una resposta ferma q es va reflexar en els escons aconseguits al Congrés. Ara però, va durar poc a causa de la disparitat de punts de viste i de l'ambigüitat del programa electoral.2.3 La crisi del "Pacte del Prado" (1907-1912): Rulu de poder. Antoni Maura (conservador) goberna 2 anys, intenta promulgar una llei d'administració local de caràcter descentralitzador, interrumpuda per la crisi de la Setmana Tràgica (jul.1909). Mobilització de reservistes(penya q ya ha fet servei militar) a la frontera de Melilla. Impopularitat a Catalunya-> vaga de protesta. Empitjora la cosa cap a una revolta, extenentse per Sabadell, Granollers, Mataró i Premià de Mar. La repressió va ser molt dura, entre els executats hi havia Francesc Ferrer i Guàrdia (Pedagog fundador de la laica Escola Moderna, a qui es va fer responsable de l'organització dels fets, sense proves). Coseqüències: Trencament de la Solidaritat Catalana i protestes generalitzades a Europa i a Espanya per la política repressiva del govern de Maura. Segismundo Moret i José Canalejas i tots els partits d'esquerres apreten i aconsegueixen la cessio de Maura i nomenació de Moret com a nou cap de govern. l'aliança dels liberals amb partits no dinàstics ->Trencament del pacte de Prado (1885, establia una solidaritat mínima entre els dos partits dinàstics). Després el rei va encarregar formació de nou gabinet amb el liberal José Canalejas el qual, seguint el programa regeracionista va: Crear la Mancomunitat de Catalunya(1era autonomia), establir l'ordre militar obligatori i la Llei de Candante:Ordre en les congregacions religioses i prohibició de les altres. 2.4 La crisi múltiple de 1917(1917-1918): Mort Canalejas, divisió interna dels partits dinàstics. El partit va viure la triple commoció revolucionària . Part de l'exercit, algunes forçes polítiques parlamentaries no dinàstiques i el mov. obrer s'enfrontaren al sistema polític de la Restauració. El moviment militar estava organitzat per Juntes de Defensa, presidides pel coronel Benito Márquez, van reivindicar un criteri d'ascens únic basat en l'antiguitat i augments de sou. La resposta del govern va ser el tancament de les Corts. L'exèrcit s'imposà al poder civil. Nuclis de diputats i la Lliga Regionalista van provocar un moviment anomenat l'Assamblea de Parlamentaris, amb la finalitat de demanar l'obertura de les Corts. Aquesta crisi s'accentuà amb una vaga general, agost 1917. a vaga s'estén x tot el país, però l'excercit la va sufocar gracies a la poca organització i mala preparació.

 2.5 Descomposició del sistema (1918-1923) (Pistolerisme): Inestabilitat governamental. Petició autonomía de Cat., agitació social, i desastre al Marroc. Els partits d'esquerres i republicans es van desfer perque les reivindicacions autonomistes catalanes no van ser ateses. Els treballadors treballaben en males condicions, es van organitzar i lluitar dins d'un Sindicat Únic (Substitució dels antics sindicats d'ofici pels sindicats d'indústria), i grups de pistolers al servei de les associacions patronals. Molts atemptats. any 1921, desastre militar d'Annual (Marroc). L'ocupació Espanyola del Marroc era motiu d'honor, però suposava un cost molt alt, i les cabiles berbers (Marroquis) mataven a molts soldats. Entre 1918 i 1923 (Pistolerisme) Espanya va tenir 10 governs diferents. Degut a la ineficàcia del sistema de la Restauració, es va acudir a la conjunció de lexèrcit amb la Corona. Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, on suprimí la Constitució de 1876 i declarà l'estat de guerra. El rei el va nomenar d'un directori, militar i després civil. 3. L'evolució del catalanisme polític i la Mancomunitat: 3.1. La formulació ideològica: Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana, on es diferenciava la distinció d'Estat i nació. Va arribar a la conclusió de que Catalunya, com a nació, podia tenir dret a posseir un Estat. 3.2 Els Partits Polítics a Catalunya: Des del 1901 al 1932. Es dividien en tres grans blocs: 1.El catalanisme conservador (dreta catalana): Representat per la Lliga Regionalista, va crear l'Acció Catalana. Lliga Regionalista dirigida per Prat de la Riba fins a la seva mort. Aquest Partit va vertebrar el moviment de Soladdiritat Catalana i impulsar l'autonomia Catalana. 2.Catalanisme d'esquerres: Precedent en la figura de Domènec Martí i Julià.Vàries accions catalanes van donar lloc al partit d'Esquerra Republcana de Catalunya. Dins de la tendència socialista, es va crear la Unió Socialista de Catalunya, any 1923. 3. Els Anticatalanistes: Partit Republicà Radical, creat per Lerroux. Aquest va fer identificar a les classes populars el catalanisme amb la burgesia. Dotat d'una oratòria encesa, sovint demagògica, gairabé sempre imprecisa, suscitava un gran entusiasme entre les classes populars. 3.3 La Mancomunitat de Catalunya. Va actuar en tres camps: 1.Cultural: Creen l'institut d'Estudis Catalans.Creen una xarxa i infraestructura de Biblioteques. 2.Educatiu: Escola d'estiu per Mestres. Formació Professional (creació de tècnics necessaris) i una sèries d'Escoles d'infermeria .3.Infraestructures: vies de comunicació: Ferrocarril, Carreteres, Parcs i Pantans. La Mancomunitat de Catalunya va ser suprimida definitivament per Primo de Rivera. 4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): La ideologia de Rivera no era feixista, provenia del regeneracionisme. Els seus objectius principals van ser: Reafirmar el principi d'autoritat, restablir l'ordre públic, solucionar el conflicte de Marroc, fer funcionar l'Estat i acabar amb els professionals de la política. 4.1 Suports i oposicions: La seva ideología, tot i ser un cop d'estat, va tenir una bona acollida, entre l'Espanya rural i membres de la burgesia industrial i financera. En oposició a la dictadura, estaven les classes mitjanes, els estudiants i els intel·lectuals. Oposició dels nacionalismes perifèrics gallec, basc i català. Francesc Macià, des de territori francès, va protagonnitzar una invasió dels militants de l'Estat Català. Per part de la població obrera, es va proclamar un moviment per part del PSOE i la UGT acostantse a la dictadura, fins al punt que arribaren a col·laborar. Per altre banda, es va fundar clandestinament la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) (Organització anarquista amb la finalitat de potenciar l'anarquisme en el si de la CNT). 4.2 L'obra dels directoris: Durant el directori militar (1923-25) es va donar lloc a la resolució dels problemes a Marroc i la disminució de la conflictivitat social. Durant el directori civil (1925-30), l'acció política es basà en la institucionalització. Va ser creada una Assamblea Nacional Consultiva, elegida no democràticament per mitjà de vot corporatiu. Pel que fà les infraestructures, es van enllesit diversos projectes de construcció de carreteres, xarxa ferroviària i la política hidràulica amb la construcciód'embassamentsi canals de regatge. Aixó va tenir repercusions en la disminució de l'Atur. Així doncs, en el directori civil es va centrar cap a obres públiques. L'Estat treia els diners amb una reforma fiscal que els hi permitia manipular els impostos de manera que qui tingues diners x pagarlos, en pagues mes. 4.3 La caiguda de Primo de Rivera: La oposició creixent, les picabaralles de Primo amb l'estament militar, entre d'altres, marcaven un descens. Un altre de les raons va ser l'aparició d'una crisi econòmica l'any 1929, devaluant la pesseta i un d'eficit progressiu de la balança comercial. Després de consultar amb els caps militars i davant de la manca de suports explícits, Primo va dimitir el 28 de Gener i es va exiliar a París.