Segle XVIII

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,81 KB

 

S.XVIII: període de transició.Antic règim: Monarquía absoluta,societat estamental i economia senyoral agrària.Impuls demogràfic i econòmic,desenvolupament de noves idees(il·lustració). A Espanya: Arribada dels Borbó i l'aplicació de l'absolutisme monàrquic.Carles III millora les condicions econòmiques i socials. Europa:part d'Europa sota l'antic règim. Continuaven mantenint un model de vida basat en l'economia agrària de tipus senyoral. Una agricultura senyoral: Agricultura de subsistència,rotació triennal amb guaret. Intercanvis escassos,tenien lloc en mercats locals o regionals. Crisi de subsistència: períodes d'escassetat d'aliments i de pujes de preus generàven fam i misèria,origen de revoltes populars.Transmeses de generació en generació. Una monarquia absoluta: el rei tenia poder absolut.La monarquia concentrava tots els poders en el rei. Els governats eren súbdits sense cap dret.El rei era ajudat pels consells d'estat, també havia de consultar els parlaments(Estats generals a França i corts a Espanya). Parlament->Institució nascuda durant el període de l'edat mitjana, composta per representants dels tres estats. L'Expansió econòmica: Relativa pau d'equilibri internacional. Es va tractar de solucionar els conflictes mitjançant l'activitat diplomática i la firma de tractats.Creixement demogràfic, introducció de nous conreus. L'augment de la població va comportar el creixement de la demanda,varen augmentar la producció.Protegiren les companyies comercials. Al llarg del s.XVIII les comunicacions varen millorar gràcies a la contrucció de carreteres i canals. El comerç colonial va tenir un creixement més expectacular. Una societat desigual: La societat de l'antic règim estava dividida en dos grups ben diferenciats (desigualtat civil) els privilegiats i els no. Cada persona pertanyia a un estament segons el seu naixement,impossible l'ascens social. Privilegiats: El clero i la noblesa eren els estaments privilegiats.Poseïen la major part de les terres,exempts del pagament d'imposts.La noblesa vivia de les rendes de les terres i acumulava grans riqueses.Gaudia de concessions honorífiques,econòmiques i fiscals. El clero vivia de l'explotació i del delme. L'alt clero gaudia dels luxes i els privilegis de la noblesa.Els no privilegiats: L'estat popular  90/95% de la població,burguesos,artesans,pagesos. Els unia la seva oposició als privilegis i al règim senyioral. La burguesia grans artesans,comerciants,banquers.Grup més actiu econòmicament.Sense influència política, marginada dels cercles de poder.Les classes populars treballadors manuals de les ciutats.Pagesos grup més nombrós de la població.Obligats a treballar les terres dels privilegiats als quals pagaven impostos.La il·lustració: Moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del s.xvIII que defensava la fe absoluta en la raó. Els precedents eres John Locke i Isaac Newton.La humanitat podia assolir el coneixement,base de la felicitat, partidaris de l'educació i del progrés,millora progressiva. Defensaven tolerància com la base de les relacions humanes i codis morals dictats per la raó.Filósofs: Idees de la il·lustració propagades per Montesquieu(va defensar la divisió de poders), Voltaire(necessitar d'un parlament i sistema fiscal), Rousseau(va definir el contracte social i va plantejar el principi de sobirania nacional expressat pel vot). Varen defensar els principis de igualtat i llibertat,defensaven la mobilitat social i el merit segons el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.El pensament econòmic:En oposició al mercantilisme s'hi va imposar la fisiocràcia.L'agricultura era la base per a la riquesa d'un país.Defensaven la propietat privada i la llibertat del comerç. L'enciclopèdia: Creada per Diderot i D'Alembert. Va contribuir a la difusió de les idees il·lustrades,proliferació de salons i d'acadèmies.Lúniformisme territorial:els Borbó imposaven unes lleis uniques.Felip V va anular tots els furs i les institucions de la corona d'Aragó amb els decrets de nova planta.El territori queda dividit en povíncies al front de un capità general amb poder militar i administratiu.A cada província s'hi varen crear audiències per l'administració de la justícia.Corregidors per al govern del municipi i intendents per a la recaptació d'imposts.



La fallida de l'Absolutisme:A final del s.XVIII a Holanda i Anglaterra transformacions polítiques,les idees il·lustrades varen donar lloc al despotisme il·lustrat. Revolucions Angleses:Desde l'edat mitjana, a anglaterra el poder reial estava limitat per l'acció del parlament(Lords i Comuns).Els monarques en necessitaven l'autorització per a cobrar impostos i declarar la guerra. El s.XVII els Stuart varen pretendre governar sense el control del parlament.Aquests fets varen donar lloc a una guerra civil entre els defensors del parlament i els de la monarquia absoluta.El 1649 el rei Carles I va ser decapitat i es va proclamar la república.Oliver Cromwell(principal impulsor del canvi polític)va transformar la república en una dictadura militar.Després de la seva mort, el parlament va restablir la monarquia. Carles II  va haver d'acceptar el control del parlament, que va votar a favor del habeas corpus(text que garantia les llibertats individuals i impedia al rei qualsevol detenció arbitrària). El 1689, una segona revolució va posar fi a la monarquia absoluta dels Stuart i el parlament va oferir la corona a Guillem d'Orange que va jurar la declaració de drets, que limitava els poders del monarca i sotmetia qualcunes de les seves decisions al parlament.Anglaterra va ser el primer país en tenir una monarquia de poder limitat.Els ciutadans tenien garantida la defensa de la llibertat individual. La monarquia parlamentària britànica es va convertir en un exemple a seguir per als filòsofs francesos de la il·lustració.El despotisme il·lustrat: La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut. Frederic II de Prússia, Maria Teresa d'Àustria, Caterina de Rússia i Carles III varen intentar fer compatible el principi d'autoritat de l'absolutisme amb les idees de progrés,racionalització i modernitat de la il·lustració. Els dèspotes il·lustrats varen promoure el reformisme "tot per al poble però sense el poble". La seva política reformista:reforma de l'ensenyament,modernització de l'agricultura,desenvolupament de manufactures i liberalització parcial de la producció i el comerç(limitades) Les contradiccions d'aquesta via reformista varen obrir la porta a l'época de les grans revolucions liberals del s.XIX.La revolució americana:Les tretze colònies angleses varen protagonitzar el segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli,pels principis d'igualtat i llibertat i tolerància.Els habitants d'aquestes colònies animats per aquestes idees es varen enfrontar a la metròpoli en defensa dels seus interessos i dels seus drets. Els colons americans en desacord amb les taxes i impostos i el monopoli comercial impossat per la Gran Bretanya, varen declarar la seva intenció de no obeir unes lleis no votades pels representants. El 4 de juliol de 1776 dia de la independència escrit per Thomas Jefferson.La constitució dels EEUU:La Gran Bretanya no va reconèixer la independència dels americans fins al 1783,despres de la derrota de Yorktown. George Washington va ser proclamat 1er president dels EEUU d'amèrica.El 1787 el nou Estat Americà va redactar la primera constitució.El text assegurava la separació i l'equilibri de poders,establia una forma de govern republicana i una estructura federal.El govern federal,per damunt dels estats tenia la responsabilitat del afers exteriors.La constitució es completava amb una declaració de drets,ningú podia ser privat de la vida sense un procediment judicial. A Europa, els vents de llibertat d'América varen reforçar els sentiments contra la monarquia absoluta.Els Borbó: Carles II va morir el 1700 sense descendents.La proclamació del nou monarca Felip V.La guerra de succesió: Part de les potències europees s'oposava al nou monarca.Varen oposar a Felip V a l'arxiduc Carles d'Àustria cosa que dona origen a la guerra de succesió. Castella era fidel a Felip V però la corona d'Aragó estava temorosa de que se'ls privàs dels seus furs. El 1713 l'arxiduc Carles va heretar la corona d'Àustria.Temorosos,la Gran Bretanya i Holanda varen retirar el seu suport a l'arxiduc carles i varen firmar el tractat d'Utrecht que va confirmar a Felip V com a rei d'Espanya.Els territoris Europeus varen pasar a Àustria.La Gran Bretanya va obtenir Gibraltar i Menorca. L'absolutisme borbònic:el rei s'ajudava d'uns assesorso secretaris i es reunien al gabinet.Les cort i consells governades pel monarca.