Resumen catalan

en els dialectes orientals, excepte en el balear, la o en posició àtona es pronuncia com una u. La majoria tant de noms com d'adjectius acabats en u àtona s'escriuen amb o. S'escriuen amb u les paraules acabades en els diftongs seguents: -au, -eu, -iu, -ou. També s'escriuen amb u les paraules: assidu, ímpetu, individu, ingenu, mutu, perpetu, ritu, tribu...S'escriuen amb o els plurals masculins del substantius i adjectius que acaben en -o, -ç, -ig, -s, -sc, -st, -tx, -x, -ix i -xt. Els mots que acaben en u fan el plural en -us. Les paraules que en singular tenen la terminació -us son invariables en el plural. S'escriuen amb o la primera persona del singular del present d'indicatiu. S'escriuen amb u  les terminacions de la segona persona del plural dels temps verbals que acaben en diftong. El sintagma nominal té com a nucli: element principal i imprescindible, el nom o substantiu, que pot anar acompanyat de determinants i de complements del nom.  sintagma nominal=(determinants)+nucli+(complements del nom). Els determinants solen anar davant del nucli del sintagma. Els mots homònims son  els que tenen la mateixa forma, però significat diferents poden ser: Homofons quan coincideixen en la pronuncia, pero no en la grafia. Homografs quan coincideixen nomes en la grafia pero no en la pronunciacio. Homonims parcials quan es produeis una coincidencia plena de grafia i pronuncia entre diferents mots. Homonims perfectes els mots que s'escriuen ei es pronuncien igual. Mots polisemics son els que tenen diferents significats relacionats entre ells. l'origen de la llengua van neixer les llengues romaniques italia frances castella galaicoportugues romanes sard retoromanic occita catala. La romania occidental: el frances, castella, galaicoportugues, sard, reotromanic, occita, catala. La romania oriental: italia i portugues.