Regnat de Ferran VII
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,78 KB
El regnat de Ferran 7: En 1813, Napoleo va decidir firmar la pau amb Espanya (Tractad de Valençay), per la qual reconeixia a Ferran 7 com a monarca legitim. Els absolutistes s'organitzaren per mostrar al rei el seu suport per tal de que es restaures l'absolutisme (Manifest dels perses: Redactat per 100 diputats absolutistes on es demana al rei el retorn de l'absolutisme, la suspensio de la constitució i dels decrets de cadis) i mobilitzaren el poble perquè li mostres la seva adhesio sense reserves. La Santa aliança (organització formada per Russia, Prussia, Austria i despres França) garantia l'absolutisme i el dret d'intervencio en qualsevol pais èr tal de frenar l'avanç del liberalisme. El trienni liberal (1820-1823): el 1820, el coronel Riego, al capdavant d'una companyia de soldats es revolta i va recorrer Andalusia proclamant la Constitucio del 1812. El rei, finalment, va acceptar convertir-se en un monarca constitucional. Restauracio del sistema liberal: Restauraren una gran part de les reformes de cadis i van elaborar noves normes. Pretenien liquidar el feudalisme en el camp, convertint la terra en una mercaderia mes. Volien liberalitzar la industria i el comerç, eliminar les traves a la lliure circulacio de mercaderies i permetre el desenvolupament de la burgesia comercial i industrial. Van emprendre la modernitzacio politico-administrativa del pais, d'acord amb els principis de la racionalitat i la igualtat legal, i crearen la milicia nacional (cos armat de voluntaris de les clases mitjanes amb la finalitat de garantir l'ordre i defensar les reformes constitucionals).
Oposicio dels liberals: Les reformes provocaren rapidament l'oposicio de la monarquia. Ferran 7 conspira contra el govern i cerca l'aliança amb les potencies europees absolutistes perquè envaïssin el pais i restauressin l'absolutisme. Els pagesos tambe s'oposaren al govern perque els antics senyors ara eren els nous amos, i els pagesos es convertien en arrendataris. Els pagesos no podien conseguir suficients diners per pagar els nous impostos i es revoltaren contra els liberals. La noblesa tradicional i el clergat animaren la revolta. Les dificultats van donar lloc a enfrentaments entre els liberals. La decada ominiosa (1823-1833): El regim del Trienni va acabar a causa de la intervencio de les potencies absolutistes europees. L'única perocupacio del govern de Ferran 7, a part de la repressió, va ser el problema económic. El conflicte dinastic: El naixement d'Isabel (1830) provoca un greu conflicte dinastic en la successio al tron. La llei sàlica impedia l'acces al tron de les dones, pero Ferran 7, promulga la pragmatica sancio, que abolia la llei salica. Els partidaris de Carles (carlins) es negaren a acceptar-ho. Es tractava de la lluita per imposar un model de societat o un altre. Carles conta amb el suport dels partidaris de l'Antic Règim i Isabel dels sectors més propers al liberalisme. El 1833, Ferran 7 morí, pero ratifica en el seu testament a la seva filla. El mateix dia Carles es proclama rei i aixi comença la 1ª guerra carlina.
Oposicio dels liberals: Les reformes provocaren rapidament l'oposicio de la monarquia. Ferran 7 conspira contra el govern i cerca l'aliança amb les potencies europees absolutistes perquè envaïssin el pais i restauressin l'absolutisme. Els pagesos tambe s'oposaren al govern perque els antics senyors ara eren els nous amos, i els pagesos es convertien en arrendataris. Els pagesos no podien conseguir suficients diners per pagar els nous impostos i es revoltaren contra els liberals. La noblesa tradicional i el clergat animaren la revolta. Les dificultats van donar lloc a enfrentaments entre els liberals. La decada ominiosa (1823-1833): El regim del Trienni va acabar a causa de la intervencio de les potencies absolutistes europees. L'única perocupacio del govern de Ferran 7, a part de la repressió, va ser el problema económic. El conflicte dinastic: El naixement d'Isabel (1830) provoca un greu conflicte dinastic en la successio al tron. La llei sàlica impedia l'acces al tron de les dones, pero Ferran 7, promulga la pragmatica sancio, que abolia la llei salica. Els partidaris de Carles (carlins) es negaren a acceptar-ho. Es tractava de la lluita per imposar un model de societat o un altre. Carles conta amb el suport dels partidaris de l'Antic Règim i Isabel dels sectors més propers al liberalisme. El 1833, Ferran 7 morí, pero ratifica en el seu testament a la seva filla. El mateix dia Carles es proclama rei i aixi comença la 1ª guerra carlina.