Polis ciències socials, historia 4 eso

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,39 KB

L’EUROPA DEL SEGLE XVIII

Es va mantenir l’Antic Regim; la monarquia absoluta, la societat estamental i economia senyorial de base agrària. Es va imposar el decret nova planta i fi de les lleis i les institucions pròpies.
A l’inici del s. XVIII Europa estava sota l’Antic Règim. L’agricultura era la activitat més important, era una agricultura de subsistència. On es feia el guaret. Hi havia crisis de subsistència( escassetat d’aliments i puja dels preus). La terra era en mans de la noblesa i el clero. Era la monarquia absoluta: el rei tenia tot el poder, tot i que hi havia unes institucions que l’assessoraven( Consells de l’Estat) també havia de consultar el parlament[ institució nascuda durant l’edat mitjana]. També va ser un segle d’una relativa pau internacional. Després de la guerra dels trenta anys al XVII la població va augmentar i va haver un creixement demogràfic, absència de epidèmies i augment de producció. Es van millorar les comunicacions.
El comerç colonial:
El segle XVIII es va començar a comerciar amb Amèrica per mar, s’intercanviaven productes manufacturats per primeres matèries com sucre, cafè, tabac, coto i cacau.
La base del comerç colonial era l’anomenat comerç triangular on era molt important el tràfic d’esclaus, que es recollien a Àfrica i es traslladaven a Amèrica i es venien allà per treballar.

LA SOCIETAT ESTAMENTAL

La societat estamental: era una desigualtat civil. La divisió era en grups ben diferents, hi havia els privilegiats( noblesa i clero) i els no privilegiats( burgesia i baix clero, classes populars i pagesos)
Privilegiats: posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament dels impostos. La noblesa vivia a les rendes de la terra i acumulaven grans riqueses. El clero gaudia de luxós.
No privilegiats: era l’estat popular. Era la majoria de la població. La burgesia eren grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup mes actiu econòmicament, no tenia cap poder. Les classes populars eren els treballadors manuals de les ciutats. Els pagesos eren el grup mes poderós de la població, les seves vides eren molt dures i estaven obligats a treballar les terres.

EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

Va ser un moviment de caràcter intel·lectual que va posar en evidència els principis de l’antic regim. els precedents van ser John Locke i Isaac Newton. Van defensar la tolerància com a base de les religions humanes i van establir uns codis morals dictats per la raó.
Els filòsofs del segle de les llums van propagar les idees de la il•lustració, en els seus escrits van defensar la llibertat i igualtat de les persones. L’agricultura era la base per la riquesa principal, es defensava la propietat privada, la llibertat de comerç i industria a qualsevol intervenció de l’Estat en l’economia. La Il·lustració es va oposar a l’absolutisme i configurar una nova doctrina: el liberalisme.
-Montesquieu va defensar la divisió de poders (poder executiu, poder legislatiu i poder judicial).
-Rousseau va definir el contracte social i va plantejar el principi de la sobirania nacional (en que els ciutadans podien votar).
-Voltaire va defensar la necessitat d’un parlament que limités el poder del rei.
Dos pensadors il·lustrats: Diderot i D’Alembert van crear l’enciclopèdia, una gran obra que reunia tots els coneixements de l’època. L’obra es va començar a publicar el 1751, constava de 35 volums i hi van participar els principals escriptors de la Il·lustració. Va ser sotmesa a una persecució, però va tenir un gran èxit i un gran nombre de compradors i així es van difondre les idees il·lustrades. Es van crear salons i acadèmies on es confortaves i es discutien les noves idees.



LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME

A finals del segle XVII a Holanda i Anglaterra es van produir una sèrie de transformacions polítiques. Van limitar la monarquia absoluta i les idees il·lustres van provocar revoltes.
Les revolucions angleses: des de l’edat mitjana, a Anglaterra, hi havia dues cambres de parlament la dels nobles i la dels clergues(lords) però al s XVII va néixer una nova dinastia, els Stuart. Volien governar sense el control del parlament. Van donar lloc a una guerra civil entre els defensors del parlament i els de la monarquia absoluta, Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república. Oliver Cromwell va transformar-la en una dictadura militar. Després de la seva mort el parlament va tornar a establir la monarquia absoluta. Al 1689 va haver-hi una segona revolució on es va acabar la monarquia absoluta dels Stuart i va haver-hi la declaració de drets. Va ser el primer país que la va tenir.
Malgrat l’exemple anglès, molts altres països seguien la monarquia absoluta, els dèspotes il·lustrats van promoure un cert reformisme. La seva política era la reforma de l’ensenyament la modernització de l’agricultura, el desenvolupament de l’agricultura i libració del comerç.

LA REVOLUCIÓ AMERICANA

Les tretze colònies angleses van organitzar la primera insurrecció colonial contra un metròpoli i van ser el primer govern amb principis d’igualtat i llibertat.
Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i els impostos ni amb el monopoli comercial. El 4 de juliol de 1776 van redactar la declaració d’independència del EUA.
La seva constitució: la guerra contra el metròpoli va ser llarga van rebre ajuda dels europeus. El 1787 es va declarar la primera constitució. Assegurava la separació i l’equilibri de poders( executiu, legislatiu i judicial) van establir una forma de govern republicà i una estructura federal. Per sobre els estats, hi havia el govern federal qe tenia la responsabilitat de afers exteriors. La seva constitució es va acabar amb una declaració de drets.

L’ARRIBADA DELS BORBÓ AL TRON ESPANYOL

Carles II va morir sense descendència i va nomenar hereu al Príncep francès Felip de Borbó, va significar la implantació d’Espanya a la dinastia borbònica.
Guerra de successió: guerra que es va fer perquè gran Bretanya, holanda, Portugal i Àustria no estaven d’acord amb el nou monarca espanyol. El candidat que es va oposar a felip V va ser l’arxiduc Carles d’Àustria. La guerra va acabar amb la victòria de felip V (victòria d’Almansa). L’arxiduc Carles va heretar la corona d’Àustria quan va morir el seu germà, per por gran Bretanya i holanda van retirar el seu suport a l’arxiduc Carles i van signar el tractat d’Utrecht que va reconèixer a felip V com a rei d’Espanya.
11 de setembre: Barcelona i algunes altres ciutats de Catalunya es van seguir oposant a Felip V. L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van ocupar Barcelona, una setmana desprès tot Catalunya va quedar sotmesa a l’autoritat dels borbons. El decret de nova planta va ser:
Com a càstig per haver-se revoltat, Felip V va iniciar la intenció de governar Catalunya sense comptar amb les seves lleis ni amb les seves institucions. L’any 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta, que fixava les normes d’administració per Catalunya i imposava el castellà (que es va fer idioma oficial) a tots els regnes de la Corona espanyola. La Generalitat i el Consell de Cent van ser suprimits i tots els càrrecs del Principat passaven a ser del rei.
La primera meitat del segle XVIII Felip V i Ferran VI van implantar el model d’absolutisme centralista francès. Tot depenia del monarca, que s’ajudava d’uns secretaris nomenats directament per ell, es reunien al Gabinet.
Les Corts van quedar gairebé anul·lades i els Consells van seguir existint.
Els Borbó van unificar el territori imposant les lleis i van dividir el territori en províncies, i a cada província hi havia un governador (capità general amb poder militar i administratiu).

Entradas relacionadas: