Guillem de bergueda i cerveri de girona

Guillem de Berguedà va viure envoltat damors il·lícits i va combatre els seus veïns. Com guerrer combatia els enemics, com a escriptor els denigrava i els calumniava.
Els seus poemes eren il·lustratius i la gran majoria eren sirventesos. Un dels poemes més extraordinaris és el plany dedicat a Ponç de Mataplana.
Cerverí de Girona fa cent vint poemes, sent el trobador millor conservat, va dominar una gran varietat de recursos formals i en els seus versos es fan ressò del canvi de mentalitat que començava a produir-se en el seu temps, per això bona part de la seua obra té un caràcter moralitzador. Fa poesia amorosa, viu lluny del món feudal, integrat en una cort concreta.

Poesia en provençal: poesia trobadoresca fomentada i elaborada a les corts feudals s. XII - XIII. poesia elaborada en occità o provençal , llengua entesa com a eina expressiva utilitzada per la creació poètica. Durant el s. XII la prosa es desenvolupa de manera important en llengua catalana, gràcies a Ramón Llull, pero ell mateix quan escriu poesia fa servir el provençal.

Poesia de l'amor cortés: a través de la poesia trobadoresca s'expressa un codi amorós que rebrà el nom de fina amor-referit a un amor espiritualitzat enfront de la <<falsa amor>> fisica i sexual- o mes tard amor cortés. L'amor cortés és un reflex de la societat feudal d'aquell temps.  La relació amorosa serà entesa com un servei i com un homenatge que l'enamorat fa a la dona noble. Aquesta senyora tant desitjada es una dona casda i la relació amorosa autèntica es planteja fora del matrimoni.

Poesia dels trobadors: El trobador es el poeta de l'amor cortès elabora paraules(<<motz>>) i la melodia(<<son>>) de l'obra poètica. De cort en cort els joglars interpreten les composicions trobadoresques.

Formes poètiques trobadoresques: cançó: ha estat considerada el vehicle més important de la poesia amorosa trobadoresca. Ha de tenir melodia propia i de 5 a 7 estrofes o cobles amb una tornada. L'alba: l'expressió de la tristesa dels amants en el moment de separar-se al començar el dia després d'haver passat la nit junts. La pastorel·la: la trobada i el diàleg enmig del camp entre una pastora i un cavaller que vol seduïr-la. El Sirventès:  capta la realitat històrica i social i la converteix en versos plens d'intenció satirica, moral i política. Melodia coneguda i fàcil. Es converteix en una arma d'atac, de propaganda, de polemica literaria o d'expressió d'un discurs moralitzador.