Paisatge agrari mediterrani

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB

 
el sector primari a espanya:tradicionalment el sector primari ha estat el més important de la economia espanyola, pero a mitjans de seegle XX, en el desenvolupament de la industria el sector terciari ha perdut pes econòmic.principals conreus:cereals: destaquen l'ordi, el blat i el blat de moro les comunitats que ho conrean son: Castella i lleó, castella-La manxa i arago. olivera i vinya: l'area del conreu de l'olivera esta en les provinsies andaluses de jaen i cordova. la vinya predomina a castella-la manxa, comunitat valenciana, catalunya, andalusia i la rioja. fruiters: hi han el cítrics i els no cítrics, en que els cítrics hi ha els terongers, llimoners..., als cuals la comunitat valenciana el persentatge més gran (60%), i els no citrics com els pomers, cirerers, presseguers..., que ocupen la franja del litoral mediterrani, des de tarragona fins a murcia, a més d'arago i lleida.flors:és un conreu en expanció.Es produeix sobretot a andalusia, galícia, ragio de murcia, la comunitat valenciana i catalunya.Hortalizes d'hivernacle:el principal productor es andalsia, amb una superficie de 30000 ha. principals regions ramederes: -la franja cantàbrica, des de galicia fins al pais basc, espasialitzat en el bastiar boví, per la carn i la llet._catalunya, arago, navarra, i el nord de la comunitat valenciana concreten el bastiar porcí , boví i animals de granja, per la produccio de carn, llet i ous._gairabé tota la maseta, destaca el bastiar oví._Andalusia pradomina la cria de bastiar oví i porcí.la intagració d'espanya a la política agrària comunitària.l'entrada d'espanya a la comunitat europea va representar un esforç per modernitzar les explotacions agràries. un problema de la UE és el fet que ha elevat la productivitat agr´cola i ara el mercat no podia absorbir tota la producció.els paisatges agraris a espanya:_paisatge agrari continental o d'interior:és situa a castela i lleó, castell-la manxa, extremadura.en aquesta zona hi predumina la agricultura de seca i la remadaria ovina.l'agricultura de sacà produeix bàsicament cereal, vinya i olivera i a les terres de regadiu s'hi conreen els productes hortícoles. En la remaderia tradicionalment d'ovins i en les zones de muntanya el boví i porcí.No hi ha poblament dispers, llevat de zones de l'interior d'andalusia, on hi han grans cortijos.Pisatge agrari atlàntic: ocupa el nord de la península. engloba galicia, asturias, cantabria i el pais basc. es troben en una zona humida i muntayosa.Hi predomina la remaderia bovina. el bosc caducifoli ha estat substituit per l'eucaliptus i el pi. En la agricultura ocupa poca extenció i s'hi conrea el blat de moro, patates, pomes i productes hortofrutícoles. La població s'hi troba dispersa a cases de camp anomenats caserios.Paisatge agrari mediterrani: S'esten per tot el litoral, des de la frontera francesa a catalunya fins a la frontera amb portugal. l'agricultura es basa principalment en el conreu de fruites, hortalisses i flors. La remaderia porcina i avícola es intenciva i es crien en granjes. L'habit rural tradicional es dispers, com pasa a les zones de regadiu del llvant peninsular, i andalusia, on els habitatges se situan aprop del conreu.paisatge agrari de les illes canàries: en les illes canaries el relleu es accidentat i la escasatat d'aigua dificulta en els conreus. En alla on es disposa d'aigua hi han collites d'hotelisses com tomaquets i cebes i exenses plantacions de plantes i fruites tropicals. Les illes de gran canaria i tenerife són les concentren el poblament urbà més gran, tot i que el poblament rural és el més nombrós en el congunt de l'arxipèleg.espanya una potencia pasquera:espanya és una pesquera mundial per que la pesca desembarcada té molt valor comercial, la flota de vaixells es nombrosa i compatitiva, te una gran capacitat emprecerial i disposa de ma dobra qualificada. Aquest sector genera dressanes, indústries conserveres, comarcialització...l'expanció del sector pasquer: Amb la llei de renovació i proteccio de la flota pesqera del 1961 i fins a la dècada del 1970, la flota pesquera espanyola va assolir un gran desenvolupament: es modernitza, amplià els caladors i multiplicà les captures. Pero a partir del1973 i fins l'actualitat, la pesca ha agut d'anfrontar una crisis que es pot atribuir entre altres factors. com l'esgotament de les espècies i dificultats a les àreas de perca d'altura. un von recurs seria la aqüicultura.la pesca espanyola a la unió europea: inicialment s'esperava que el fet de ser membre en la UE afavoris el sector pasquer espanyol pero no ha estat aixi per diverses raons com._La capacitat de cptures dels paisos comunitaris ja era exessiva en relacio en els recursos disponibles_La politica: fa que els pascadors europeus hagin de compertir amb altres països._Les ajudes aconomiques.