Modernisme vs Noucentisme | plaça diamant

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

M vs N: EN COMÚ *Es tracta de dos moviments literaris de les primeres dècades del segle XX *El gènere principal amb què s’expressen i es manifesten és la poesia *Mantenen bones relacions a nivell institucional i es produeixen visites, col·laboracions i intercanvis d’impressions *Rebuig al Modernisme, als Romanticisme i al Naturalisme *Els atreu el món clàssic. Admiren els autors grecs i llatins de l’Antiguitat, de qui agafen formes mètriques i estil *Afectació per la Mediterrània com a marc cultural *Hi ha una voluntat conjunta de depuració lingüística. Cal recordar la tasca codificadora de Pompeu Fabra i el suport institucional *Mentalitat conservadora ALGUNES DIFERÈNCIES *L’Escola Mallorquina s’engega de l’herència cultural i artística de la Renaixença. No té altre antecedent directe. El Noucentisme, en canvi, neix com a reacció al Modernisme *L’ E. M. és fundada per dos grans mestres: Costa i Llobera i Alcover. Llur obra és el punt de partença i de trobada dels poetes illencs, a més d’admirar la feina feta per altres estudiosos mallorquins del vuitcents *Els valors cristians impregnen bona part de les composicions mallorquines *Els noucentistes tenen iniciatives polítiques (partits, programa i la Mancomunitat) i compten amb el suport social de la burgesia, gairebé inexistent a les Balears *El centre de les mirades dels poetes mallorquins és el paisatge natural de la pagesia i de la muntanya. Per contra, els noucentistes pensen que qualsevol intenció de canvi ha d’anar lligada a la ciutat com a model de desenvolupament Plaça Diamant: Tema central de la novel·la i subtemes: El tema central és l’evolució psicològica del personatge de la Natàlia - Colometa i els canvis que pateix al llarg de tota la novel·la. Els subtemes de la novel·a són basats principalment en l’evolució interna de la novel·la posada en relació amb la situació històrica externa, les dificultats de l’època i els problemes socials derivats de la República Punt de vista del narrador: El punt de vista és de 1ª persona de narrador protagonista, i la narradora és la mateixa Natàlia - Colometa. Tot i la notable distinció entre narradora i personatge, el tractament dels fets des d’una visió parcial i subjectiva és comú. El temps verbal que utilitza és un present indeterminat, i destaquen fragments caracteritzats per
monòlegs interiors -que mostren el seu flux de la consciència-. Mercè Rodoreda ha escrit l’obra com si fos una mena de diari personal ocult en personatges fantàstics, i la finalitat principal és mostrar l’evolució psicològica de la vida i dels sentiments de la protagonista
Estructura: La novel·la de Mercè Rodoreda està ordenada cronològicament al llarg d’uns 25 anys aproximadament, durant els quals se’ns descriu tota l’evolució de l’estat psicològic de la protagonista al límit de la bogeria. La primera part ens narra els inicis dels amors de la Natàlia, el coneixement d’en Pere i la promesa amb en Quimet. La República porta els primers maldecaps a la Natàlia, que es reconverteix en Colometa per la seva situació. Els coloms envaeixen la casa i en Quimet comença a proclamar la seva condició de republicà i la seva ànsia d’autoritat. L’adroguer apareix per primer cop quan li van a comprar les veces. Amb l’arribada de la Guerra Civil espanyola la Colometa intenta matar els coloms, mentre en Quimet i la resta d’homes se’n van a lluitar als fronts de guerra. Quan comença la Postguerra la Colometa és rebutjada del treball i pensa en matar els seus fills i suïcidar-se. L’Antoni l’ajudarà a retornar a la seva condició de Natàlia oferint-li la possibilitat de formar una família caracteritzada per un amor veritable després de mantenir-la al llarg de més d’un any treballant per ell

Entradas relacionadas: