Mitjans de transmissio

L’espectre electromagnètic

El mapa de les freqüències que disposem per generar les senyals electromagnètics.

Els més coneguts són: la televisió, las FM, els infraroig, els raigs ultraviolats i els raigs X.

Classificació dels mitjans de transmissió

Es poden classificar en dos grans grups:

• Guiats(cables, fibra òptica): s’instal·la normalment o per conductes soterrats o per l’interior dels edificis.
• No guiats(radio, infraroig): són els que van per raigs o a través de l’aire.

Parell No Trenat: la instal·lació és fàcil, però protegeix de les interferències externes.

Es el cable RJ11, típic cable telefònic, perquè nomes transmet veu.

Parell Trenat: es trenen els dos fils per reduir la interferència.

Aquet cable apart de transmetre veu, també envia dades.

Fibra Òptica

Es un cable molt fi de material transparent, que envia impulsos de llum que representa les dades a transmetre.

La fibra òptica per llum es divideix en:

• LED: per a distàncies curtes, baix cost, baixa potència, amplada de llum.
• Làser: per a distàncies llargues. Amplada petita, alta potència, alt cost. L’únic inconvenient del làser es que dura molt poc.

Emissió espontània: quan l’electró s’eleva en un estat d’alta energia i es torna inestable durant un període petit de temps.

Emissió estimulada: quan l’electró puja a un nivell mes alt energètic, pot mantenir-se un temps alt.

Fotodetectors: son els components que varien sobre si hi ha més o menys llum.

Transmissió inalàmbrica

Radioenllaços: son transmissions d’ones que recorren el buit de l’espai exterior i mitjans, com ara, l’aigua.