Mill- Hume

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,71 KB

Podem comparar la interpretació de la moral de Hume amb la de Plató que defensa tot el contrari. Per Plató, la moral és universal i única. La dialèctica ens porta a la captació de les idees universals del bé i el mal i, per a ell, qui coneix el bé ja no farà el mal. També cal destacar que la raó ha de dominar a les passions i per tant una acció moral no pot estar determinada pels sentiments.
També la podem comparar amb la de Stuart Mill que defensa d’utilitarisme. Aquest equipara el plaer, l’absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò que resulta útil. Mill proposa que la societat i l’Estat s’han de regir per la noció del bé comú, és a dir, la màxima felicitat per el màxim nombre de gent.
-->Com Mill, Hume és profundament indeterminista i creu en la llibertat humana per a triar. Però hi ha una diferència fonamental. Mentre per a Hume totes les accions morals valen igual - i no hi ha cap criteri capaç de dir si una acció és més o menys moral que una altra -, en canvi per a l’utilitarisme sí que hi ha un criteri per valorar les diferents preses de posició morals.

Els utilitaristes defensen que la moral es regeix pel criteri del ‘màxim bé per al màxim nombre’: és a dir un sentiment moral que faci el bé a més gent durant més temps tindrà un valor moral superior: és millor, per exemple, ajudar un hospital amb donacions voluntàries que dedicar els diners exclusivament a petits plaers. Però això no vol dir que els petits plaers personals siguin dolents: només significa que no són tan bons perquè no augment la felicitat de tanta gent com es podria fer en l’altre cas. --> L’ètica de Mill és conseqüencialista: un acte és tant més bo com millors conseqüències té. Per això l’utilitarisme no podria entendre's sense el compromís de l'individu per fer ‘el màxim bé’ i, en conseqüència, sense voluntat ni llibertat, i precisament res d'això conforma la moral de Hume que és purament subjectivista.
Hume es pot comparar també amb l’ètica hedonista d’Epicur en la mesura que opta pel plaer com a bé moral. Augmentar el plaer i disminuir el dolor és per a ambdós la via a la felicitat.

Entradas relacionadas: