Liberalisme moderat i progressista
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,69 KB
La successió de Ferran VII:
Lany 1830 Ferran VII va promulgar la pragmàtica sanció, que denegava la llei sàlica que impedia heretar el tron a la descendència femenina. De manera que Carles Maria Isidre es quedés sense tro. Lany 1832, quan Ferra VII ja hi era molt malalt, va morir i Cristina va afavorir una obertura del règim per apropar-se al sector liberal. Quan va morir Ferran VII Espanya es va dividir entre carlistes i isabelins.
Marxisme i anarquisme:
Són moviment revolucionaris , volen la substitució del capitalisme per un model socioeconòmic basat en labolició de les classes socials i la propietat privada.
Marxisme: es basa en el materialisme històric, la historia ha estat una lluita de classes, un conflicte permanent entre opressors i oprimits. En el capitalisme, el proletariat ha de ser una revolució amb lobjectiu de conquerir el poder polític de lestat. Un cop aconseguit aquest objectiu, els obrers han de constituir la dictadura del proletariat, que te per objectiu eliminar les restes del capitalisme , un cop aconseguit aquest objectiu, la dictadura es dissoldria i donaria pas al comunisme. El pensament marxista va donar lloc a la formació de partits socialistes.
Anarquisme: lanarquisme considera que el poder i lautoritat son lorigen de lexplotació dels homes/dones mentre que la llibertat es lobjectiu de totes les persones.
Lanarquisme busca la destrucció de lestat i la seva substitució per una societat basada en la llibertat i basada en comunitats on les persones sintegrin voluntàriament i on les decisions es prenguin de baix a dalt. Lanarquisme es un moviment apolític, creu en la llibertat de les persones. Defensa labolició de la propietat privada per a ser substituïda per la propietat col·lectiva.
Diferències entre liberalisme moderat i progressista:
Liberalisme moderat: Caps: general Narváez. Grup social que els donen suport: noblesa reformista i burgesia industrial, financera i terratinent. Sobirania: sobirania compartida (el rei té el poder executiu i influencia en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari molt restringit. Drets: limitats. Constitució: 1845.
Liberalisme progressista: caps: general Espartero. Grup social que els donen suport: petita i mitjana burgesia industrial i comercial i grups populars urbans (dençà 1856 van donar suport: poder demòcrata: republicanisme). Sobirania: sobirania nacional (limitar la influència del rei en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari més ampli. Drets: més extensos. Constitució: 1812 i 1837.
Proteccionisme i lliurecanvisme:
El proteccionisme vol prohibir o gravar amb un impost lentrada de productes al país. De manera que als productors estrangers no els surti rentable la exportació dels seus productes. Al principi la burgesia catalana no va trobar el suport de la resta dEspanya. Els productors cerealístics defensaven el lliurecanvisme per a poder exportar els seus cereals, però la competència dels cereals dEstats Units va fer que es posessin a defensar el proteccionisme.
Agricultura espanyola:
Lagricultura espanyola estava endarrerida, amb una productivitat escassa i mètodes tradicionals. Leconomia estava basada en lagricultura, una mala collita podia provocar una gran tassa de mortalitat. Productes: Sud: blat, cereals. Nord: blat de moro, patata. Mediterrani: vinya, olivera. Labundància de ma dobra barata no va estimular als propietaris a modernitzar els conreus.
Lany 1830 Ferran VII va promulgar la pragmàtica sanció, que denegava la llei sàlica que impedia heretar el tron a la descendència femenina. De manera que Carles Maria Isidre es quedés sense tro. Lany 1832, quan Ferra VII ja hi era molt malalt, va morir i Cristina va afavorir una obertura del règim per apropar-se al sector liberal. Quan va morir Ferran VII Espanya es va dividir entre carlistes i isabelins.
Marxisme i anarquisme:
Són moviment revolucionaris , volen la substitució del capitalisme per un model socioeconòmic basat en labolició de les classes socials i la propietat privada.
Marxisme: es basa en el materialisme històric, la historia ha estat una lluita de classes, un conflicte permanent entre opressors i oprimits. En el capitalisme, el proletariat ha de ser una revolució amb lobjectiu de conquerir el poder polític de lestat. Un cop aconseguit aquest objectiu, els obrers han de constituir la dictadura del proletariat, que te per objectiu eliminar les restes del capitalisme , un cop aconseguit aquest objectiu, la dictadura es dissoldria i donaria pas al comunisme. El pensament marxista va donar lloc a la formació de partits socialistes.
Anarquisme: lanarquisme considera que el poder i lautoritat son lorigen de lexplotació dels homes/dones mentre que la llibertat es lobjectiu de totes les persones.
Lanarquisme busca la destrucció de lestat i la seva substitució per una societat basada en la llibertat i basada en comunitats on les persones sintegrin voluntàriament i on les decisions es prenguin de baix a dalt. Lanarquisme es un moviment apolític, creu en la llibertat de les persones. Defensa labolició de la propietat privada per a ser substituïda per la propietat col·lectiva.
Diferències entre liberalisme moderat i progressista:
Liberalisme moderat: Caps: general Narváez. Grup social que els donen suport: noblesa reformista i burgesia industrial, financera i terratinent. Sobirania: sobirania compartida (el rei té el poder executiu i influencia en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari molt restringit. Drets: limitats. Constitució: 1845.
Liberalisme progressista: caps: general Espartero. Grup social que els donen suport: petita i mitjana burgesia industrial i comercial i grups populars urbans (dençà 1856 van donar suport: poder demòcrata: republicanisme). Sobirania: sobirania nacional (limitar la influència del rei en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari més ampli. Drets: més extensos. Constitució: 1812 i 1837.
Proteccionisme i lliurecanvisme:
El proteccionisme vol prohibir o gravar amb un impost lentrada de productes al país. De manera que als productors estrangers no els surti rentable la exportació dels seus productes. Al principi la burgesia catalana no va trobar el suport de la resta dEspanya. Els productors cerealístics defensaven el lliurecanvisme per a poder exportar els seus cereals, però la competència dels cereals dEstats Units va fer que es posessin a defensar el proteccionisme.
Agricultura espanyola:
Lagricultura espanyola estava endarrerida, amb una productivitat escassa i mètodes tradicionals. Leconomia estava basada en lagricultura, una mala collita podia provocar una gran tassa de mortalitat. Productes: Sud: blat, cereals. Nord: blat de moro, patata. Mediterrani: vinya, olivera. Labundància de ma dobra barata no va estimular als propietaris a modernitzar els conreus.