L'animador com a configurador del mitja educatiu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,19 KB

 
La formacio de l'animador: en el mon de l'animacio en el TLL hi ha molts voluntaris que en la majoria dels casos no tenen cap relacio amb el mon de l'educacio. Encara que al principi no havia formacions especifiques en aquest camp, els propis moviments i associacions van anar elaborant els seus projectes de formacio dirigits a explicitar el projecte, a compartir i analitzar la practica i a ensenyar algunes de les tecniques. Els primers pasos en la tasca de capacitacio per a aquest perfil determinat es varen donar als 60 quan van sorgir els cursos de formacio de monitors i directors d'activitats en el TLL amb les acreditacions corresponents a la formacio rebuda, les quals no tenen validesa en el sistema educatiu, pero estan molt be considerades entre les propies institucions de TLL. En una formacio eficaç, molt dinamica, centrada en la practica e impartida per formadors procedents dels propis moviments i de la practica diaria amb el suport de professionals i especialistes. La creixent professionalitzacio d'alguns serveis educatius de caracter ludic, social i cultural oferts durant el TLL va fer imprescindible una formacio especifica dintre de l'ensenyament reglat. Al 1988 es va crear la titulacio de tecnic d'ASC amb uns estudis de 1700 hores i s'impartia en totes les comunitats autonomes. En el marc universal va apareixer al 1991 la diplomatura en educacio social, que conta enre les seves materies troncals amb un credit de ASC. En el mercat formatiu podem trobar tambe nombrosos cursos i cursets que s'emmarquen dintre de l'ensenyament no reglat i la seva titulacio no es oficial, encara que poden ser un bon complement a la formacio reglada. Principis generals per a la formacio d'animadors: el contingut d'un projecte de formacio hauria de tenir: 1.Aprenentatge de coneixements teorics: psycologia evolutiva (estudia les necessitats dels diferents colectius). sociologia(estudia que ens fa falta a la societat d'avui dia), antropologia (estudia el comportament de la persona en tots els moments historics), dinamica de grups( aprendre les diferents maneres en que funciona un grup), pedagogia(aprendre estrategies per educar)..Saber. 2.Aprenentatge de tecniques d'intervencio i de proocio humana: metodologia(procesos que s'han de seguir per fer una bona animacio), elaboracio de projectes, gestio..Saber fer. 3.Metodes i mitjos per aconseguir una maduracio personal i social: esperit critic i autocritic, setit de la responsabilitat, capacitat de comunicacio, actitud solidaria...Saber esser. A aquests 3 apartats cal afegir un periode de practiques per a poder aplicar i contrastar la formacio teorica. Per Ander Egg els principis que s'ha de bassar la metodologia de formacio d'animador son: 1. Aprofitar el potencial educatiu de cada individu del treball en grup i del mitja. 2.Els futurs animadors han d'aplicar-se en la propia formacio i elaborar propostes d'activitats. 3.Mes que en llibres han de basarse en situacions concretes i en l'aprofitament dels recursos disponibles.. 4.Formarse en la practica i per a la practica ha de ser el punt de referencia de l'aprenentatge teoric. 5.Compromis per part del futur animador cap a un aprenentatge autorrespnsable. 6.Compromis amb la situacio que s'esta ivint al seu voltant. El mitja educatiu: per a que l'aprenentage sigui adecuat. 1.Quantitat: elements del mitja capaços de promoure la novetat. Quants mes elements existeixin major capacitat educativa. 2.Diversitat: d'activitats, de fonts, de recursos formatius, informatius, possibilita una major riquesa educativa. 3.Adaptabilitat: es tracta del dinamisme, la flexibilitat i la capacitat que te el mitja per a anar-se transformant al ritme del propi proces de canvi educatiu del subjecte del grup o de la comunitat. 4. Organitzacio: ha d'existir una certa organitzacio dels elements del mitja i les seves accions educatives individuals que sigui perceptible per l'educant. L'animador com a configurador del mitja educatiu: la relacio entre l'educant i l'educador s'interpreta en termes de comunicacio, normament oral, pero tambe a traves de l'exemple, sobretot amb nens. L'educador es qui parla, dialoga, aconsella, anima, proposa, escolta, explica... i a mes fa moltes altres coses. En tots els casos l'animador interve sobre els elemnts del mitja, sobre les relacions entre aquests elements i l'animador o animadors, es relaciona directament amb els educants, siguin nens, joves o adults. El temp d'oci per les seves caracteristiques te grans possibilitats educatives. El ventall d'activitats que es poden considerar d'oci es molt ampli, no nomes pel seu contingut sino per l'actitud amn que s'efectuen. El treball de l'animador es ajudar als destinataris a decidirse per activitats educatives o per saber treure profit d'unes altres, encara que no es considerin molt adequades. A vegades no es el tipus d'activitat el mes important, sino que qualsevol activitat que es faci en situacio d'oci i que permeti experimentar algun valor pot tenir una funcio educativa. Tant poden ser considerades educatives activitats que te per objectiu el descans i la diversio com les que promouen el desenvolupament personal de l'individu. Caracteristiques de l'educacio en el temps lliure: segons J. Franch les condicions inicials de la intervencio educativa es compleixen quan: 1.Els membres del grup pertanyen a ell perque volen. 2. Els membres del grup es relacionen entre ells i accepten aquesta relacio. 3.Els membres del grup troben en la institucio que els acull un marc que els permet i els facilita portar a terme aquelles activitats que els interessen. 4. El grup i la institucio constitueixen un entorn que posa a prova a cada membre oferint-li situacions en les quals pot confrontarse amb si mateix. 5.El grup i la institucio que educa en el temps lliure constitueixen una forma de participacio en la vida social. 6.La vida del grup ha de ser esructurada de tal manera que permeti a cada membre donar una forma genuina de satisfaccio a les seves necessitats.