La revolució francesa

La Il·lustració

Les noves idees de la il·lustració donades en el segle XVIII enderroquen la ideologia de l'Antic Règim.

• L'esperit de la il·lustració : La il·lustració va ser un moviment intel·lectual, que va tenir lloc a Europa al segle XVIII. Els seus precedents van ser Isaac Newton que va ser l'introductor del mètode científic i John Locke crítica el poder absolut i planteja la divisions de poders. Els il·lustrats propugnen una fe absoluta en la raó es a dir la intel·ligència humana com l'únic mitjà per entendre el món.

• La crítica de l'antic règim : Els il·lustrats critiquen els pilars de l'Antic Regim i proposa una política i una societat basada en la igualtat i la llibertat. Montesquieu propugna la divisió de poders. Rousseau defensa el contracte social entre governants i governats, que garantís els drets bàsic del individu i formula el principi de la sobirania nacional. Els il·lustrats s'oposen a la societat estamental i defensen la mobilitat social, la igualtat, el mèrit i la intel·ligència de cadascú. Voltaire defensa la llibertat de consciència i que les relacions humanes s'havien de basar en la tolerància entre els homes i les idees. A l'economia van aparèixer els fisiòcrates que van assentar les bases del liberalisme econòmic. Deien que la font de riquesa era l'agricultura i donen suport a la llibertat econòmica. Aquestes idees van influir a la burgesia que havia vist créixer el seu poder econòmic al segle XVIII .

La independència del Estats Units

Els habitants de les tretze colònies angleses establertes a Amèrica del nord, influenciats per les idees de la Europa il·lustrada , van iniciar al segle XVIII una rebel·lió contra la seva metròpoli.

Els colons americansdescontents perquè la metròpoli no els permetia enviar representació al parlament angles, els obligava a pagar impostos i els imposava un monopoli comercial. La causa de la rebel·lió va ser al 1773 perquè els britànics es volien atorgar el monopoli de venda de te a una companyia anglesa. Per mostrar el desacord els americans de Bòston van llençar al mar càrregues de te. El rei Jordi III va enviar un exèrcit per sufocar la rebel·lió. El 4 de Juliol de 1776 els representants de les 13 colònies redacten la declaració d'independència dels Estats Units. La guerra contra la metròpoli va ser llarga. El Regne Unit no va reconèixer la independència fins el 1783 en que George Washington va ser proclamat el primer president dels EUA. Al 1787 EUA redacta la primera constitució, que assegurava la separació i l'equilibri de poders, i tenien una forma de govern republicana. La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió, de reunió i el dret a ser jutjat.

La Revolució Francesa 1789-1799

• Les causes de la revolució : Al final del segle XVIII a França molts sectors socials volien canvis. Al llarg del segle havia hagut una pujada de preus, negocis i indústria. L a burgesia tenia beneficis econòmics però no podien accedir al poder polític. Animats per les idees il·lustrades reclamaven canvis polítics. La aristocràcia s'aferrava a consolidar i augmentar els seus privilegis per l'alçada dels preus i s'oposaven als canvis. Va haver una greu crisi econòmica , al 1780 els ingressos dels pagesos disminueixen i hi han males collites que van provocar fam i malestar. La crisi industrial de 1786 va provocar el tancament de fàbriques i tallers i això va fer augmentar l'atur. Les finances reials estaven en bancarrota, perquè l'aristocràcia no pagava impostos.

• Convocatòria d'Estats Generals: Els nobles es negaven a pagar impostos. La rebel·lió nobiliària va provocar una crisi política que obliga a Lluís XVI l'any 1788 a convocar els Estats Generals, els representants de cada estament tindrien que fer un Quadern de queixes que recollia les peticions al rei. El tercer estar volia la supressió dels drets feudals i l'abolició dels privilegis entre altres. La burgesia es va organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts.

• La ruptura de juliol del 1789 : Els Estats Generals es van obrir el 5 de Maig del 1789 aVersalles. Solament hi havia un vot per estament, d'aquesta manera la noblesa i el clero sempre imposaven la seva voluntat. El tercer estat va reclamar el vot per persona, la noblesa i el clero es van negar i el Estats Generals es van suspendre. Els representants del Tercer estat van constituir L'Assemblea Nacional i van fer una constitució que garantia els drets. Una part del clero i de la noblesa van portar l'agitació als carrers on amb el suport popular van obrir la revolució. El monarca va cedir a les demandes i va transformar els Estats Generals en l'Assemblea Nacional Constituent. El 14 de juliol 1789 l'assalt a la Bastilla. A molts llocs de París es va formar la Guàrdia Nacional. Les notícies del que havia passat a París es va propagar per França i va haver una revolta antisenyorial.

• L'Assemblea Nacional Constituent ( 1789-1791) : Els diputats de l'Assemblea Nacional Constituent havien de legislar per abolir l'Antic Regim. Primer va haver una abolició jurídica del feudalisme. En segon lloc es va aprovar la declaració de drets del home i el ciutadà i finalment la sobirania nacional. S'inicia la redacció d'una constitució aprovada el setembre de 1791. El text constitucional definia una monarquia constitucional basada en la divisió de poders l'executiu en mans del rei, legislatiu en mans de l'Assemblea i el judicial exercit per jutges. Es va mantenir el dret de veto al rei i s'estableix el sufragi censatari. S'estableix una nova divisió territorial i s'estableix llibertat de comerç. Es declaren tots els ciutadans iguals, augmenten els impostos directes i llibertat de empresa. Per resoldre el dèficit financer es va fer una desamortització. Es va separar l'església de l'Estat.

• La radicalització de la revolució francesa : La caiguda de la monarquia (1791-1792)

  Els antics privilegiatsanimaven a la intervenció de les potencies europees a restablir l'Antic Regim. Els constitucionalistes intentaven frenar als absolutistes i les demandes revolucionaries . Perquè ells amb les reformes de 1791 ja havien aconseguit el seu objectiu. Un sector més radical de la burgesia demanava més organització democràtica. Al juny de 1791 la família reial intenta fugir de França per reunir-se amb les tropes austríaques i iniciar la invasió a París .Però són descoberts a les Varennes i són retornats a París. A causa d'això els més revolucionaris es van radicalitzar. Al octubre de 1791 es van escollir els diputats de la nova assemblea legislativa. El clubs o societats dels quals formaven part els diputats eren : a la dreta, Club de Feuillants i a l'esquerra Girondins, Jacobins i Cordeliers. Els Grups més radicals reclamaven la República. 2O d'abril de 1792 l'assemblea legislativa declara la guerra a Àustria, però la guerra va resultar desastrosa perquè els nobles i el rei anaven a favor d'Àustria. Els sans-culottes i el ciutadans armats van exigir la abolició de la monarquia. El 10 d'agost de 1792 va haver un assalt a les Tulleries on estava refugiada la família reial. El triomf popular va ser l'arrest del rei i la convocatòria de eleccions de sufragi universal masculí.

• La convenció nacional : Una república democràtica (1792-1795)

  La nova assemblea és anomenada Convenció Nacional es formada al 20 de setembre de 1792. La primera mesura que es va prendre va ser abolir la Monarquia i proclamar la República.

• Convenció Girondina : El govern en mans dels Girondins però eren moderats i no agradaven a les masses populars. A la Convenció Nacional el girondins es van enfrontar amb els muntanyencs els més radicals. Un dels problemes va ser que els Girondins volien Castigar a en Lluís XVI, els Jacobins no obstant volien processar-lo, però per la pressió popular el van jutjar i condemnar : En Lluís XVI va ser guillotinat al 21 de gener de 1793, això va donar lloc a la coalició europea antirevolucionària. La situació s'agreuja amb la insurrecció dels pagesos. Els sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitàries. Els Girondins es neguen a prendre mesures, llavors els jacobins donen un cop de força.

• Convenció jacobina : el Terror A primers de juny de 1793 els jacobins i el sans-culottesarresten i executen a alguns dirigents girondins i inauguren la Convenció jacobina. Al 1793 fan una nova constitució amb sufragi universal masculí i sobirania popular. Van establir un govern revolucionari i va iniciar una política coneguda com el Terror. Es va crear un comitè de salvació pública controlat per Robespierre i també va haver reformes socials demanades per els sans-culottes. Per canviar la societat es van prendre aquestes mesures : educació primària obligatòria i gratuïta, un nou calendari i es va crear un procés de descristianització. Al 1794 s'emblava que la república s'ha havia salvat de l'enemic exterior i la població era auxiliada. Els més radicals volien més igualtat i la burgesia volia posar fi a les reformes jacobines. Davant les crítiques Robespierre i els seus fidels van dur a terme una repressió sagnant, però els seu enemics els van detenir i els van matar 28 de juliol de 1794.

• La república burgesa 1795-1799 Es va iniciar la tercera etapa de la Convenció nacional. Es va aprovar una nova Constitució al 1795 que restablia el sufragi censatari i va definir un nou poder executiu el Directori i va establir un poder legislatiu dividit en dues cambres. El directori va reprimir als sans-culottes i al Jacobins. L'èxit més important del directori va ser la política exterior. El 9 de novembre de 1799Napoleó Bonapart fa un cop d'Estat.

• El liberalisme és el conjunt de transformacions ideològiques i polítiques que es van produir a Europa i a Amèrica al segle XVIII, van conformar un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica. El liberalisme serveix per identificar un conjunt d'idees bàsiques en els sistemes polítics creats per revolucionaris burgesos al segle XIX i que tenien aquests principis:

  - El liberalisme diu que la societat esta formada per individus no per estaments i defensa la llibertat individual. Defensa la llibertat política, religiosa etc.

  - En política els liberals són partidaris del sistema parlamentari, de la separació de poders i la sobirania nacional i la constitució és fonamental.

  El liberalisme posa fi a la concepció del l'absolutisme. Al segle XIX va adquirir un caràcter revolucionari impulsat per la burgesia i les classes urbanes,.