La plaça del diamant

L'utora es Mercè Rodoreda; una escriptora espanyola en lengua catalana (Barcelona 1909). Va col·laborar en periodics com "Mirador", "La Rambla" i "La Publicitat", i va publicar els seus primeres noveles, però fou l'exit d' "Aloma" (1938) el que li va donar transcendència dins la narrativa catalana; on fa l'análisi de l'evolució d'una adolescent seduïda pe'l seu cunyat. L'exili, tras la guerra civil, va interròmpre la seua labor creativa i ca començar a treballar com a traductora, despres va publicar "La Plaça del Diamant" (1962), una visiò de la Guerra Civil a través de la vida cuotidiana i sentimental d'una dona de clase obrera, també "El carrer de les camèlies"(1966), i dos llibres de narracions: "Vint-i-dos contes"(1958) i "La meva Cristina i altres contes"(1967). Va morir el 13 d'abril del 1983 a Barcelona.

OPINIÓ PERSONAL: mereixer una bona qualificació per la seva importància dins la literatura catalana. També té una valoració histórica important, ja que plantea l'Espanya abans i després de l'època de la Guerra Civil i de com vivía le gent de l'época. La seva naració en primera persona ens fa veure l'evolució durant tota l'obra de la Natàlia, que es la narradora, com canvia el seu caràcter de l'inici, on es inofensiva i es deixa "aplastar" pel Quimet i al final es una dona independent i segura de ella mateixa, es podria dir que es un model de dona que moltes voldrien tenir.

PESONATGES:
Está molt clar que el personatge principal es la Natàlia. Ella es la que ens conta tota l'historia durant tota l'obra. Apenes en tenim de descripcions i les poques que tenim en fan referència a com es veu le narradora a ella mateixa, i sempre en relació al seu caracter i nunca al seu aspecte físic. Natàlia es una dona molt sufridora, amb un caracter molt dèbil i necessitada d'ajuda en algunes ocasions de la obra. Al principi es una noia jove e ingènua que fa tot el que en Quimet li mana, pero amb el pas del temos anirà arrivant a la maduresa. Tindrà una vida molt complicada pero acabarà ensurtint-se.

RESUM DE L'OBRA:La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida e ingènua, una nit, gàcies a la seva amiga Julieta van anar aun ball a la plaça del Diamant, on va conèixer a en Quimet. Aquest li deia Colometa i s'en va enamorar i va deixar el seu treball a la pastissería i al seu promés, en Pere, per a casar-se amb en Quimet. I varen tenir dos fills: un es deia Antoni i l'altre Rita. Desde le primer moment ell te el control sobre ella li mana oltes coses i fins i tot s'inventa uns dolors per que ella sigui pendent d'ell, es una relació dofícil, però Colometa no sap dir que no a la gent i accepta tot el que ell li demana. Un dia ell comença a arrivar coloms al pis i acaven per invaïr-lo tot, lo pitjor es a ell que li encanten els coloms, però es ella qui els ha de cuidar i s'acaba fartant d'ells.Ell tenía una botiga on treballava de fuster, però no anava molt be, i per aixó Colometa va posar-se a treballar en una casa.Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va tenir que anar a lluitar al front, i per la guerra i les condicions del moment na Colometa va perdre el treball i va de haver de vendre totes les seues pertenencies per a mantenir la seva família . Aviat Colometa es va quedar sense diners i no tenía ni per a menjar, per aixó, i després de patir molt tper la mort de'n Quimet, va decidir possar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumà a una droguería, i va conèixer a l'Antoni. L'Antoni li va oferir que treballara per a ell, i ella va acceptar.El temps va passar i l'Antoni li va demanar que es casara amb ell, segons ell per a tenir alguna companyía perque ell era un home que en la guerra n'havia sigut alcançat i no podía tenir relacions sexuals. Ella com veia que no tenía res acceptà i es va convertir en la seua dona. Antoni era un home molt més comprensiu que Quimet i un bon pare per als seus fills. A la fí, Toni (el fill de Natàlia) s'havía convertit en soldat, però va poder vindre a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el prpietari del bar del barri, en Vicenç. Amb aquesta cerimonia termina l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius en la seua casa després de la festa.