La plaça del diamant

Enviado por Anónimo y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 34,23 KB

 

VIDA I OBRADE L'AUTORA.



La Mercè Rodoreda, nascudaa Sant Gervasi (Barcelona) el 1909 i morta el 1983 a Romanyà de laSelva, fou una escritora en llengua catalana molt important d'aquestsegle.

Havent deixat d'anar a l'escola quanencara era una nena, va passar una infantesa solitària de fillaúnica, lliurada al somni i a la lectura. Des de molt jove vacol·laborar a publicacions periòdiques, com Mirador, La publicitato La revista, amb cròniques, narracions y entrevistes. Es va donar aconèixer amb la novel·la Aloma, publicada el 1937. Quan esclatà laGuerra Civil espanyola, va haber d'abandonar la seva prometedoracarrera com a novel·lista i va treballar al Comissariat depropaganda de la Generalitat y el 1939 va emprendre una dura etapad'exili a Francia. El 1949 fou proclamada Mestre en Gai Saber. El1954, va poder establir-se a Ginebra com a traductora d'organismesinternacionals, va començar a pintar seguint Klee i, ja superadesles dificultats de supervivència, va poder tornar a pactar amb laliteratura. Repatriada el 1973, va residir a Barcelona i al poble deRomanyà de la Selva, a prop de Girona, ciutat on morí, el 1983.

La Mercè Rodoreda, atreta fortament perles lletres, començà molt jove l'activitat literària, d'una banda,amb col·laboracions a diaris i revistes, en general en forma decontes: Clarisme, La Revista, Revista de Catalunya, Meridià,Mirador... i d'altra banda, amb la publicació de novel·les.Aquestes novel·les avui dia reflecteixen nombroses influències, lamés importantde les quals és possiblement, la del grupd'avantguarda de Sabadell: es diu Sóc una dona honrada? (1932), Delque hom no pot fugir (1934), un dia en la vida d'un home (1934) iCrim (1936). Gràcies a aquestes obres, que podem denominard'adolescència, tant com per la seva temàtica com per la sevainseguretat, va poder escriure, seguidament, una gran obra, que foula culminació d'aquesta etapa, Aloma (1938), que fou premi Creixellsdel 1937. És una obra psicològica, poètica i simbòlica, centradaen la vida d'una dona, una adolescent enfrontada amb la descobertadel món. És l'única obra que l'escritora reconeixia com a seva ique refaria posteriorment, el 1969.

Després de la pausa de la seva carreradurant la guerra civil, va escriure Vint-i-dos comptes (1958), que vaobtenir el premi Víctor Català del 1957. Aquesta obra assenyala laincorporació de la Mercè Rodoreda al món de la literatura catalanai a una carrera que es desenvoluparà amb normalitat, novament.Seguidament publicà La plaça del diamant (1962), novel·la claud'aquesta segona etapa, que ens mostra la seva gran maduresa. Tractad'una dona d'estament popular, que domina tota la ficció amb la sevavisió del món, que varia segons la seva edat i circumstàncies. lanovel·la, per mitjà del llenguatge, esdevé vida i aquest éspossiblement un dels mèrits principals d'una obra que ha assolit unèxit extraordinari tant de crítica com de públic (100.000exemplars venuts i nombroses traduccions: txec, francès, anglès,espanyol...). El carrer de les Camèlies (1966) va ser la continuacióde La plaça del diamant, però aquesta vegada enfocant la marginacióde la dona, les seves relacions amoroses frustatòries... Va guanyarels premis Sant Jordi (1966) i Llull (1969).

Jardí vora la mar (1967) és una típicaobra de crisi en la qual comença a qüestionar-se el tractamentrealista que fins ara havia predominat a les ficcions de l'autora ique serveix de pont entre aquesta etapa i la següent, que podemdenominar de vellesa, on domina el tractament fantàstic.

La meva Cristina i altres contes (1967)recull tant temàtica com formal i incorpara el mite a les ficcions,amb la què la prosa esdevé més lenta i es carrega de ressonànciesmisterioses. Mirall Trencat (1974) és la culminació d'aquestaetapa, en aquest cas una mena de gran saga familiar, més inquietanti plena de misteri.

Més endavant es publicaren altresllibres, ja no tan populars, com són Semblava de seda y altrescontes (1978), Tots el contes (1979) i Viatges i flors (1980). Finsaquí arriba la seva obra durant els seus 74 anys de vida. Posteriorsa la seva mort, es publicaren La mort i la primavera (1986) i Isabeli Maria (1988).

La narrativa de Mercè Rodoreda avançades de l'adolescència per anar-se apropant lenta i sàviament cap almite. I tracta, en definitiva, del temps i del seu pas que fa sorgirnoves identitats en la persona humana, tema universal que incloutambé d'altres (la soledat, l'amor...), mitjançant una prosa moltpersonal, simbòlica i poètica. Aquest és un dels màxims atractiusd'una novel·lista que aconsegueix la més alta qualitat literària,amb un èxit de públic extraordinari.



RESUM.

Natàlia,una noia jove que treballa en una pastisseria, és la protagonistad'aquesta novel·la. Un dia la Julieta, una amiga seva, li va dir quea la nit anirien a un ball a la plaça del Diamant. Una vegada allà,un jove va voler ballar amb ella, i accedí, encara que estavacompromesa amb en Pere. Aquest noi es deia Quimet i va insistirdient-li que en un any seria casada amb ell. En Quimet li va posarel sobrenom de Colometa, peró Natàlia a fugir. Al cap d'un any enQuimet va recordar això i començaren a sortir.

Natàliai Quimet van quedar alparc Güell. Natàlia ja no estava amb en Pere. I Quimet li vadir que devia pensar igual que ell si volia ser la seva dona.

En Quimet vaobligar a Natalia a que deixés el treball de la pastisseria perquèl'amo la mirava massa, però ella no volia, o es van barallar.Després d'això en Quimet presentà la seva mare a Colometa. Aquestatenia la casa plena de llaços. Quimet li va dir a la seva mare quevolia comprar-se una moto. En Cintet, un amic de Quimet, elsva comentar que sabia d'un pis i que anirien a veure'l.

La senyora Enriqueta, una amiga de Natàlia que ja eramajor, li va dir que feia bona parella amb Quimet.

En aquells dies, Cintet, i Mateu, un altre amic deQuimet, van estar ajudant a Colometa a restaurar el pis nou.

Quimet i Colometa van anar dinar a casa de la mare de'nQuimet, i aquest es va enfadar per què el dinar estava dessaborit.Un altre dia anaren a casa dels pares de Colometa, encara que Quimetno volia veure al seu pare.

Es casaren. Ell anava de negre i ella de núvia. El ballva ser meravellós per a Colometa. Tothom s'ho pasava bé.

En Quimet finalment es va comprar la moto gràcies a unafeina que li va sortir.

La senyora Enriqueta va preguntar a Colometa que tal vaser la nit de nuvis, però aquesta no volia dir res perquè van teniruna setmana de nuvis i no unicament una nit. Quimet volia tenir unnen, i els diumenges tocava fer un nen.

Un dia Quimet va oblidar-se la clau de la porta, encaraque no el va reconèixer, i a més va culpar a Colometa, peròfinalment van obrir la porta fent un forat.

Quimet sempre es quixava del mal que feia la cama perles nits. I Colometa ja estava cansada de sentir la mateixa històriasempre.

Colometa, un dia saludà a Pere, i Quimet, que es vaenterar li va fer demanar disculpes per a ver vist a Pere sensedir-s'ho.

Colometa es va quedar embarassada i el seu pare voliaposar-li el nom al nin o nina, però Quimet es va imposar i va dirque el nom el triaria ell. Quan el nen va nàixer va pesar quatrequilos, però com no volia mamar es va quedar en mig quilo. Creienque es moriria però finalment començà a menjar poc a poc.

Un dia trobaren un colom, i en Quimet va voler fer-locriar i muntar-se un Colomer a la terrassa.

Al final feren el colomar i Colometa va tenir quepintar-lo. Quimet va començar a fer parelles i a posar-los a lagàbia.

Amb la segona república Quimet es va enutjar, i Mateu,per l'altra banda s'estava enamorant de Griselda cada volta més.

Quimet estava feliç amb Toni, i just un any i migdespres de tenir-lo, Colometa es va quedar embarassada altra vegada,aquesta vegada d'una nena. Va néixer i l'anomenaren Rita. Toni es vaposar gelós de Rita.

En Quimet va agafar un cuc solitari i es va prendre elremei de la farmàcia per treure-se'l.

La feina no anava be i Colometa va tenir que anar atreballar on la senyora Enriqueta li va recomanar, ja quenecessitaven una dona de fer feines pels matins. Colometa explica comés allà on treballa el que té que fer.

En Quimet, que volia fer-se ric venent coloms, regalavados de cada tres i mentrestant Colometa havia de treballar netejant.

Colometa era l'encarregada de parlar amb els interessatsde l'alquiler de la torre.

Colometa un dia va arribar abans de temps, i vadescobrir que els nens lliuraven els coloms pel pis quan ella no hiera. Quimet es va adonar, i decidí posar covadors a l'habitaciópetita i d'aquesta manera tot estava ple de coloms.

Colometa ja estava farta dels coloms perquè se li haviaclavat l'olor, el soroll i tot el que te que veure amb els coloms alcap. Estava farta i cansada de treballar.

La mare de Quimet va morir i a l'enterrament van parlaramb les veïnes.

Un dia Mateu va visitar la colometa, i li va contar queestava trist perquè ja no veia a Griselda i a la seva nena.

Colometa, farta de tot, sacsejava els ous per les nitsper a que les colomes avorriren els ous i no naixessin de nous.

Amb la revolució començaren a faltar coses. I a lacasa on treballava Colometa van intentar matar al senyor i li van ferun registre.

Quimet se'n va anar al front d´Aragó i Colometa vaperdre el seu treball perquè els amos no la podien pagar. Quimet,junt amb Cintet, van tornar per a dur una mica de menjar a Colometa iels seus fills. En Mateu també es va anar al front. I Colometafinalment va trobar feina netejant a l'ajuntament.

Un dia la Colometa es va trobar amb Julieta, vestida demiliciana, i encarregada de les colònies de nens refugiats de totaEspanya, i li va contar que estava enamorada.

El pare de Colometa va morir però ella no va patirmassa. Quimet va tornar però tenia tuberculosi. La Julieta es vahaver de portar al nen a una colònia de Barcelona perquè poguésmenjar. Toni estava molt trist encara que la senyora Enriquetal'anava a visitar tots els diumenges.

Un dia un milicià anà a casa i li digué a Colometaque Quimet i Cintet havien mort i li va donar el rellotge d'enQuimet.

Un dia Griselda va anar a visitar-la i va dir-li queMateu encara era viu. Toni va tornar molt canviat de la colònia peròno va dir res.

El darrer hivern va ser el pitjor , ja que no hi haviamenjar i va tenir que vendre tot per a poder viure. Mateu va morirafusellat en una plaça.

Colometa quan no va tenir res mes per vendre va anar ademanar treball a la casa dels senyors on treballava abans, però novaren voler, perque deien que no tenien sous i que els comprometia enla situacio que estaven. Va trobar un treball, però delirava i vapensar en matar als seus dos fills injectant-los salfumant amb unaagulla mentre dormien, perquè es moririen de fam de totes maneres.Després s'ho faria a ella. A l'endemà va sortir al carrer peròsense diners, no sabia que anava a fer al carrer i es va posar acaminar darrere d´una dona sense saber on anava.

Al següent dia, va anar a l'agrogueria a comprarsalfumant, però l´adroguer li va oferir treballar netejant allà, iacceptà. No va necessitar l'ampolla de salfumant.

Va començar a treballar netejant a la casa del´adroguer i gràcies a ell podia portar menjar cada dia als seusnens. L'adroguer la invità el diumenge a anar a la seva casa i li vademanar matrimoni, ja que ell volia una família i ell no no podiafecundar-la. Al final es casaren i li va donar tot el que ellanecessitava. Antoni li digué que havia contratat una dona de laneteja, ja que ella no s´havia casat per estar netejant.

Toni estimava molt a Antoni però Rita no gaire. Rita vafer la comunió i aquell mateix dia li digué a la seva mare quehavia tornat de la guerra a casa el pare d'una amiga seva quesuposadament era mort, i Colometa va començar a viure atemorida, méso menys 2 o 3 anys. Colometa no sortia al carrer per a rés. Ritavolia estudiar idiomes i Antoni acceptà.

Un dia Antoni li digué a en Toni que es pensés quevolia estudiar mes endavant i ell li va dir que volia continuar ambla botiga que tenien.

Un dia el propietari del cafè de la cantonada vademanar-li la mà de Rita als pares, però a ella no li va fer micade gràcia casar-se amb Vicenç. Rita volia viatjar i viure món peròfinalment Vicenç la va conquistar i van començar a sortir junts.Rita va acceptar el casament perquè deia que es sentia malament,però per dintre ella el volia també.

El dia del casament Toni arribà vestit de militar, iballaven i s'ho pasaven be.

Aquella nit, Colometa s'alçà i va començar a recordarels coloms i a Quimet. Es va vestir i va sortir de casa no sabia perquina raò, però va anar a parar a la plaça del Diamant, i allà,va fer un crit que duia dins seu des de feia molt de temps. Quan vatornar a casa, va fer-li una abraçada a Antoni i es va adormir. Aldia següent es senti més feliç que mai.

ESPAII TEMPS.


Enaquesta obra, trobem un espai i temps fortament localitzat. Tot giraal voltant de la plaça del Diamant al barri de Gràcia, Barcelona.En la gran majoria, ens trobem amb espais tancats. Per altra bandatambe trobem altres espais com la platja on anaven abans de quel'Antoni nesqués, la colònia on l'Antoni va haver de anar o tambées parla del front de batalla.


L'obrarecorreix un espai molt ample de temps, ja que comença amb Natàliajoveneta amb el seu primer amor, i finalitza amb el casament de lafilla d'aquesta. Així doncs la novel·la abraça una generació, meso menys 30 anys. Aquesta època són els anys anteriors, durant idesprés de la Guerra Civil. La autora conta la historiacronològicament, és a dir, del principi al final. El temps, comestà lligat íntimament a la vida del personatge, no te regularitat.Mentre en els primers capítols se'ns indica amb exactitud, poc apoc, la cronologia es torna imprecisa i els anys comencen a passaramb rapidesa i amb pocs referents.


L'espaii el temps de l'obra condicionen molt a la trama i als personatges dela obra. La plaça del diamant es molt important ja que és allà onColometa va conèixer a Quimet. I el temps, condiciona alspersonatges, ja que la majoria son revolucionaris, i lluiten a laguerra. A més, personatges com Colometa es veuen afectats per lasituació ja que els propietaris de la casa on ella treballaval'acomiaden per por als milicians, i perque no volien saber res delsrevolucionaris.

Altreaspecte a tenir en comte es que la guerra dificulta la vida delspersonatges, especialment a Colometa quan mor Quimet.


TEMA.


El tema de la novel·la pot ser l'amorde la Colometa cap els que l'envolten, així com la mena de vidad'una família sense res, o la manera en la qual un home masclistapot sotmetre a la seva dona.



ESTRUCTURA.


Laestructura de la plaça del diamant es tradicional, es a dir, és unanovel·la lineal. Que comença pel principi i acaba amb el final.


Elllibre consta d'un pròleg de l'autora, de la novel·la, i d'unepíleg de Joan Sales, en aquest ordre. La novel·la consta de 49capitols i es poden dividir en introduccio, nus i desenllaçd'aquesta manera:


Introduccio:Del començament fins al capitol V. Colometa i Quimet es coneixen, ifinalment es casen.


Nus:Del capitol VI fins al capitol XLIV. Es tracta la vida de Colometaamb Quimet fins que es mor, i després quan es casa amb Antoni.


Desenllaç:Del capitol XLV al capitol XVIX. Es tracta la vida amb Antoni, elsfills es tornen grans, Toni fa la mili, i Rita es casa amb Vicenç.


NARRADOR


En La Plaça del Diamant trobem un narrador protagonista, ésa dir, el narrador i la protagonista principal són la mateixapersona. Durant la novel·la, Colometa narra els fets en primerapersona i només canvia de persona quan parla sobre algú.

SIMBOLOGIA

El símbol més important de la novel·la són elscoloms, ja que en la primera part caracteritzen la vida amb el seumarit, criador de coloms, que fins i tot li imposarà el nom deColometa. Quan la protagonista acaba amb els coloms, s'alliberad'aquell frustrament. I al final de la obra els coloms seràn unelement de record per Colometa.




PERSONATGES.


En aquesta obratrobem 3 tipus de personatges: Els principals, els secundaris, i elsepisòdics o incidentals. El personatge principal es claramentNatàlia, a la qual anomenara tothom Colometa, juntament amb Quimet,l'antagonista. Es complicat establir a personatges com Antoni, elsegon marit de Colometa, i els fill de ésta, Toni i Rita compersonatges principals o secundaris, pero per jo son principals. Compersonatges secundaris clars, trobem a Enriqueta, a Mateu i aGriselda, a Cintet, a Julieta, a la mare de Quimet, al pare deNatàlia, a Pere, a Vicenç, als amos de la casa on ella treballava,i a l'ajundant de la fusteria de Quimet.


Per ùltim hi ha unasèrie de personatges esporàdics que podrien ser el propietari de lacasa de Colometa i Quimet, les amigues de la mare de Quimet, o elcapellà.


·Segons la densitat psicològica de cadapersonatge, trobem les seguents característiques:


Natàlia es elpersonatge que més evoluciona en tota l'obra. Al començament es unadona inocent, i acaba casant-se amb Quimet, amb qui no finalment nova ser feliç, pero al final de l'obra canvia de actitud i arriba aaconseguir una sèrie de coses mes positives per a ella, i el que ésmes importat, la felicitat i la bona vida.


Quimet és unpersonatge que no canvia res en tota l'obra des del començament finsal final. Ell es una persona tradicionalista amb un pensament moltmasclista. Amb aquesta actitud aconsegueix casar-se amb Colometa,però acaba fent-la sentir malament ja que només pensa en ell i lescoses que es comprara quan guanis mes sous amb els coloms, mentreColometa havia de treballar com dòna de fer net.


Antoni,el segon marit de Colometa, també es un personatge pla, però aquestvol fer feliç a Colometa i la tracta molt bé. Tot el que ellanecesita ell li dona. Ell es el primer que la valora com a dona i coma persona. Ell també va anar a la guerra i el van ferir, per aixòno pot tenir fills.


"hed'afegir que no puc fundar una família, perquè per culpa de laguerra sóc inútil del mig..."


Toni,el fill de Colometa i Quimet, es pot dir que no canvia al llarg del'obra. Unicament es va fent més madur.


Rita,la filla de Colometa i Quimet, és un personatge rodò, ja que quanapareix per primera volta acaba de néixer, i quan acaba l'obra escasa amb Vicenç.


·Caracteristiques més importants delpersonatges:


Natàlia:Al començament es molt inocent i el seu marit la domina i li fa ferel que ell vol, però .al final es torna més espavilada.


"emva dir que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bétot el que ell trobava bé."


Lacapacitat més destacable, es la força de voluntat i la manera deafrontar tots els problemes.


"perquèsi en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, comabans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogutpassar per un pont tan alt i tan estret i tant llarg..."


Ella ésla qui guanya els sous per donar de menjar els seus fill mentreQuimet només somia amb projectes imposibles. Va treballar com donade fer feines sempre, menys al començament que treballaba a unapastisseria.


Vavenir expressament a la pastisseria... m'havia passat el diadespatxant dolços i ..."


Quimet:Es un personatge egoísta, fort i ambmolt caràcter. La seva característica més important és que ésmolt masclista. La descripcio fisica seva seria, tal com explica elllibre, aquesta: “Te el front ample i una mica baix. Les celleseren espesses, negres com els cabells, damunt d´uns ulls menuts illuents de ratolí.El nas no era ni massa ampla ni massa estret, nitirant amunt. Les galtes eren plenes, rosades a l´estiu, vermelles al´hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de lapart de dalt...” Quimet treballava com d'ebanista i feiarestauracion de mobles, i a més tenia el colomar. Va morir a laguerra.


Toni:Fill del primer matrimoni de Colometa, depetit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. Tenia enveja de laseva germana petita. Es un noi obedient, i quan es major vol seguiramb el negoci d'Antoni.



Rita:Esuna noia amb molt de caràcter, queno mostra els seus sentiments, i que fa patir al seu marit.


Lasenyora Enriqueta: Es la mijor amiga deNatalia. Es una dona major que fa de confident de Natalia i que laajuda moltissim. Vivia de vendre castanyes i moniatos a la cantonadade l'Smart a l'hivern i cacauets i xufles a l'estiu.


Cinteti Mateu: Son els amics de Quimet, lavaloren mes que Quimet i la tracten com a una germana Els dos varenmorir a la guerra.. Mateu està enamorat de Griselda, però aquestase'n va amb un altre.


"unmilicià va trucar a la porta per dir-me que en Cintet i en Quimethavien mort com uns homes.”


Griselda:Dona d'en Mateu.


Julieta:Amiga de Colometa. Només apareix a l'inici de la novel·la i al mig,on li explica que s'ha enamorat d'un noi i que va pasar una nit ambell.

Vicenç:Cafeter del barri que està molt enamorat de Rita. Finalmentaconsegueix casar-se amb ella..

Pere:Primer promés de Colometa. Aquesta el deixa per casar-se amb Quimet.Era bon noi, i no havia donat problemes a Colometa.

Ja em penedia d'haver dit a en Pere que entrenosaltres dos tot s'havia acabat, perque en Pere al capdavall en unbon xicot que mai no m'aviadonat cap disgust.”

CONCLUSIÓ.

Gràcies a aquesta novel·la he aprés com es va vivir aquellasituació i que la marginació, la pobresa i la crueltat de laguerra, existia de primera mà.



OPINIÓ PERSONAL.

Aquesta novel·la s'ha fet una mica llarga pel meu gust,ja que no m'atrapava de ninguna de les maneres, especialment alprincipi. M'ha costat una mica llegir tota la obra, encara que elfinal el vaig llegir en un no res. Potser ha influit la manera deescriure que ho detalla tot, i a més que no coneixia res del lloc onparla l'obra. També pens que la història que explica es molttrista, i em fa ràbia que Colometa hagi de soportar el comportamentde Quimet, com si fos quelcom superior.

Per altra banda es una molt bona novel·la, ja queplasma molt bé la realitat de l'època de la república i la guerracivil. Encara que hauria estat molt més entretingut si jo haguésviscut aquella època.