L'Islam i Al-Andalus

1. L'aparició de l'islam

• Al començament del segle VII va sorgir una nova religió: l'islam. Va tenir l'origen a Aràbia, una península desèrtica situada a l'Orient Mitjà. Els seus habitants vivien als oasis i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i el comerç. Eren politeistes i el seu centre religiós era la ciutat de la Meca, on es trobava el santuari de la Kaaba.
• Mahoma va néixer a la Meca l'any 570 i, segons la tradició, l'arcàngel Gabriel li va anunciar que era el profeta d'Al·là (Déu) i que havia de dedicar-se a predicar una nova religió, l'islam, basada en la submissió a la voluntat divina. Mahoma va portar el seu missatge a la Meca, però hi va ser rebutjat i perseguit. L'any 622 es va refugiar a Medina: és l'anomenada hègira o fugida, l'inici de l'era musulmana.
• Mahoma va convertir els habitants de Medina a l'islam, i amb ells va conquerir la Meca l'any 630 i va destruir els ídols de la vella religió. Quan Mahoma es va morir, l'any 632, havia conquerit Aràbia, i la major part dels àrabs ja eren musulmans.

2. L'islam

• El llibre sagrat dels musulmans és l' Alcorà. Conté les revelacions d'Al·là a Mahoma, recollides i escrites després de la seva mort.
• Els musulmans tenen cinc obligacions principals. La primera és el monoteisme: han de creure en un Déu únic, etern i totpoderós, Al·là, que no és comparable amb res i que no ha de representar-se en imatges. A més estan obligats a resar cinc vegades al dia, dejunar el mes del Ramadà, fer almoina i pelegrinar a la Meca una vegada a la vida.
• El lloc de culte dels musulmans són les mesquites. Els musulmans s'hi reuneixen, especialment el divendres, per resar. L'estructura de la mesquita és molt simple: un gran pati obert, una sala d'oracions i un minaret per convocar a l'oració. L'islam no té sacerdots, però sí imams, que dirigeixen les oracions, i ulemes, que interpreten els textos sagrats.
• L'islam no separa la vida religiosa de la vida quotidiana. Els principis bàsics de la conducta i de l'organització social es basen en l'Alcorà.

3. L'expansió de l'islam

• La primera expansió dels musulmans es va produir cap a Egipte, Síria i l' Iraq, entre els anys 632 i 644. Posteriorment, cap a occident, van ocupar el nord d'Àfrica i la Península Ibèrica. El seu progrés va ser aturat a França, a la batalla de Poitiers (732).
• Cap al nord, es van endinsar a l'Imperi Bizantí i van arribar fins a la seva capital, Constantinoble. Cap a l'est, van ocupar Pèrsia i l'Afganistan, i van arribar a l' Àsia central i a l'actual Pakistan.
• Tots els territoris ocupats van quedar sota l'autoritat de la dinastia omeia de Damasc (Síria). Delegaven el seu poder en un visir i uns governadors (emirs).
• Els pobles conquerits podien mantenir la seva religió, però molts es van convertir a l'islamisme, perquè els musulmans tenien avantatges socials i econòmics.
• La dinastia dels abbàssides de Bagdad es va fer amb el califat l'any 750. L' expansió va acabar, però l'islam es va propagar per la influència de navegants i caravaners.

4. L'islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus

• Els exèrcits musulmans van envair la Península Ibèrica l'any 711. Eren berbers dirigits per àrabs. Els visigots, afeblits per lluites internes, van ser incapaços de detenir-los. Després de la batalla de Guadalete, el rei Roderic va morir i els seus exèrcits es van dispersar.
• Els exèrcits musulmans, dirigits per Tariq i Musa, van dominar la Península en set anys, llevat de la zona muntanyosa d'Astúries, on es van refugiar petits grups de cristians que resistiren als invasors.
• La majoria de la població no s'hi va resistir. Els nobles van pactar amb els musulmans per conservar les terres i el poder, i els pagesos van continuar sotmesos.
• El territori peninsular va prendre el nom d' Al-Andalus i va esdevenir un emirat (província)dependent del califat omeia de Damasc, amb capital a Còrdova.
• Després de la caiguda dels omeies de Damasc, l'omeia Abd al-Rahman I es va establir a Al-Andalus i es va declarar emir independent de Bagdad.

5. Del califat de Còrdova als regnes de taifes

• L'emir Abd al-Rahman III va accedir al poder l'any 912. Va dominar militarment els regnes cristians que atacaven Al-Andalus i els va obligar a pagar impostos, va garantir el comerç i va imposar la seva autoritat.
• L'any 929 Abd al-Rahman III es va independitzar religiosament i es va proclamar califa, fet que fou l'origen del califat de Còrdova, l'etapa de màxima esplendor d'Al-Andalus. Hi va haver una gran expansió econòmica i es va frenar els cristians, especialment sota Al-Mansur.
• A partir del 1008, el califat es va començar a desintegrar. En menys de trenta anys es va fragmentar en 25 regnes, les taifes, que eren ciutats Estat.
• Les taifes van tenir una gran prosperitat econòmica, però al segle XIII ja havien estat conquerides pels cristians, malgrat l'ajuda dels almoràvits i dels almohades procedents del nord d'Àfrica.
• La taifa de Granada va ser l'única que es va mantenir independent gràcies a la seva riquesa.

6. L'economia i la societat andalusines

• El centre econòmic al món musulmà era la ciutat, on tenia lloc:
• • L' artesania: era una activitat pròspera que posava a la venda als socs els productes que fabricava.
  • El comerç: generava molta riquesa. Al-Andalus comerciava amb Europa, el nord d'Àfrica i Orient.
• L' agricultura, però, ocupava la major part de la població. Els musulmans van introduir noves tècniques (regadiu) i nous conreus (l'arròs, els cítrics...).
• La població andalusina musulmana la formaven:
• • Els àrabs, que eren la minoria governant.
  • Els berbers, arribats del nord d'Àfrica, un grup d'extracció humil.
  • Els muladites (la majoria de la població), que eren els hispanovisigots convertits a l'islamisme.
• La població no musulmana la formaven els mossàrabs (hispanovisigots cristians) i els jueus.

7. La cultura i l'art islàmics

• Entre els segles VIII i XII, la civilització islàmica destacava per la seva esplendor, mentre l'Europa cristiana estava empobrida econòmicament i culturalment.
• Pel fet de compartir una llengua comuna, l'àrab, els coneixements es transmetien fàcilment pels seus territoris.
• Es permetia la integració d'altres cultures, i es van assimilar coneixements de les cultures grecollatina, persa, egípcia, índia... Els àrabs van desenvolupar l'estudi de les matemàtiques, la medicina, la cirurgia i l'astronomia, així com les ciències aplicades: els sistemes hidràulics i de rec, la fabricació de porcellana, paper, perfums...
• L' art islàmic aplega moltes influències, però també manté uns trets homogenis, com ara la importància de les seves arts decoratives estimulada per la prohibició de representar imatges sagrades.
• L' arquitectura islàmica feia servir sobretot el maó, i utilitzava arcs i cúpules i una decoració profusa. L'edifici més característic és la mesquita.