Jahist

Enviado por Anónimo y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,24 KB

 
MAPA:
TIPUS DE MAPA: HISTORIC, SOCIAL, TEMATIC...
TEMA
CONTEXT HISTORIC
INTERPRETACIO

TEXT:
1-DETERMINAR NATURA DEL TEXT: DOCUMENT POLITIC QUE DETERMINA....
2-TIPUS DE FONT PRIMARIA O SECUNDARIA
3- TEMA
4- CONTEXT HISTORIC


11.ELS ORIGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

laRenaixença és un moviment cultural i literari que va sorgir cap al1830. La seva finalitat era la recuperació de la llengua i dels senyalsd'identitat catalans. Estava mancat d'aspiracions i de projectespolítics.

La Renaixença literària i cultural

Al'inici del segle XIX va haver-hi una disminució de l'ús del català coma llengua de cultura Quedava circumscrit a la parla quotidiana.

Lapublicació de la revista La pàtriamarca l'inici de la Renaixença. Lallengua es va convertir en un símbol d'un moviment que dedicà les sevesenergies en conscienciar de la necessitat de fer del català una llenguade cultura.

L'any 1859 es van celebrar els Jocs Florals, com aplataforma per restaurar i conservar la llengua i la literaturacatalanes. Van contribuir a l'acceptació social del català com allengua culta i de prestigi.

La Renaixença comporta també una recerca de les arrels de la identitat catalana.

La Renaixença popular

Paral.lelamental moviment cultural popular, es desenvolupa una relació d'oposició.Les classes populars sempre havien utilitzat el català com a llengua decomunicació oral. Els partidaris d'un català culte menyspreaven el quedefensaven una llengua plena de castellanismes. Els defensors d'uncatalà popular retreien la utilització de paraules incomprensibles.

Elsorigens del catalanisme com a moviment de caràcter polític va tenir elsantecedents en un seguit de moviments populars de protesta contra elnou Estat liberal.

Les primeres revoltes populars

Laconfiguració del nou Estat liberal comportà una centralització,justificada com una necessitat per garantir l'enfortiment de l'Estat.Les primeres mostres d'oposició van ser algunes manifestacions delparticularisme català, que foren els moviments populars, entre 1835 i1843. Conduïren a la formació de Juntes revolucionàries. Algunesd'aquestes insurreccions, es van conèixer amb el nom de bullangues.Moviments populars de protesta derivats del malestar social i políticamb què certs sectors de les classes populars van reblre el pocrés deconsolidació de l'Estat liberal i els inicis de la industrialització.Reivindicaven la descentralització de l'Estat. Sentiment particulistacatalà i anticentralista.

El federalisme

Elfederalisme és una doctrina política durant el Sexenni Revolucionari(1868-74). Molt significatiu a Catalunya, amb el suport de la petitaburgesia més radical i dels obrers industrials. Trobà en el PartitRepublicà Democràtic Federal el vehicle adequat per diforndre's.Propugnava una nova manera d'articular l'Estat espanyol que implicavael repartiment de poders. Francesc Pi i Maragall fou el principalinspirador d'aquest republicanisme federal. Els republicans federalscatalans, cal destacar Valentí Almirall, que amb altres van impulsarl'any 1869 el Pacte de Tortosa. Conveni on els diferents comitèsrepublicans federals, arribaren a l'acord de construir l'Estat federalespanyol. Valentí Almirall va tenir un paper destacat en elrepublicanisme federal català. El seu pensament girava al voltant delconvenciment que la modernització d'Espanya només podia arribar apartir de la implantació d'una república federal. Aquesta repúblicahavia de contribuir a la regeneració política de l'Estat espanyol.

Valentí Almirall i el Centre Català

ValentíAlmirall va ser una figura clau per entrendre la transició delfederalisme cap al catalanisme polític. Del que ha sigut l'impulsador.Va crear una organització política específicament catalana. Elpensament polític va quedar recollit a Lo Catalanisme on es vanestablir les bases ideològiques del catalanisme progressista. Catalunyarepresentava un element de progrés er a Espanya. L'objectiu d'unirtotes les forces catalanistes va convocar el Primer Congrés Catalanista(1880). Aplegava el federalisme republicà i el corrent més literari. Vaconstituir una Acadèmia de la Llengua Catalana, i també la creació delCentre Català, que inspirava una associació interclassista en defensadels interessos de Catalunya. El Centre Català va convocar el SegonCongrés Catalanista (1883) que va tenir gran importància en laconfiguració del catalanisme polític.El Congrés va quedar inacabat percauses polítiques conjunturals i per les discrepàncies entre elsdiferents sectors del catalanisme, malgrat arribar a acords enqüestions específiques com la defensa del proteccionisme i del dretcatalà.

El memorial de Greuges

L'any 1885 elCentre Català va convocar un míting. Almirall pretenia l'aproximaciódel moviment catalanista a la burgesia. A la reunió es va aprovar laredacció d'un manifest, conegut com el Memorial de Greuges, querecollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. S'hidenunciava l'opressió del rpegim centralista sobre Catalunya, iformulava reivindicacions en defensa del proteccionisme i del dretcivil català. Considerat com el primer manifest polític unitari delcatalanisme.

El fracàs del projecte d'Almirall

Elprojecte es va mostrar inviable. Presentava una catalanisme massarepublicà. No va sabe treure's tampoc les bases populars. El CentreCatalà va desaparèixer a la meitat de la dècada dels anys noranta.

Novageneració d'intel·lectuals (Riba). Van fundar la Liga de Catalunya1887. defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execusciód'una política exclusivament catalanista. Un de els primeresiniciatives va ser el Missatge a la reina regent.

El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

Elcatalanisme defensava la necessitat de la descentralitzacióadministrativa de l'Estat espanyol. Durant la Restauració part delclergat va cercar un espai dincs el liberalisme més conservador. Elvigatanisme, va ser un moviment cultural i ontel·lectual, impulsar pelsmembres de les institucions eclesiàstiques.

Torres i Bages eraun bisbe de Vic que va defensar un catalanisme amb arrels cristianes.vavoler plantejar una alternativa catòlica i conservadora al catalanismelaic.

La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

LaUnió Catalanista volia ser una federació de tots els grups, centres ipublicacions catalanistes. Tenia com a objectius la propagació de lesidees regionalistes i la realització d'un programa comú per a tots elsgrups catalanistes. Tiomf definiu de les tesis catalanistes sobre elsregionalistes. Les Bases de Manresa consten del poder central(configurava com a federal, i de les atribucions a Catalanuya) i elpoder regional. Defensa de la plena sobirania per Catalunya. Proclamal'oficialitat de la llengua catalana i estableix que els càrrecspúblics a Catalunya podran ser exercits pels catalans. Proposa elrestabliment de les velles institucions catalanes.

La candidatura dels quatre presidents

Elsdirigents de els corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya vanoptar per formar un grup de caire polític: la Unió Regionalista. Elprograma demanava una autonomia política i administrativa. Es vaorganitzar el Centre Nacional Català (1900, Riba entre d'altres). Al'abril s'arriba a l'acord de presentar una candidatura unitària a leseleccions convocades per al mes de maig. La candidatura dels quatrepresidents encapçelada per Rusiñol, Robert, Montaner i Torres. Lacandidatura catalanista s'imposà totalment.

La fundació de la Lliga Regionalista

LaLliga va consolidar la força electorañ del catalanisme. Catalunya esdisputaria entre republicans i catalnistes. La Lliga es pot considerarcom la primera formació política moderna de l'Estat espanyol. Unaorganització eficaç. Va dur a terme una hàbil tàctica reformadora.Força influència entre els industrials, comerciants i professionals deBarcelona.

12. LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ(1902-1931)

l'arribadaal tron d'Alfons XIII va donar inici a una segona etapa de laRestauració. Dues forces, el catalanisme i el republicanisme, vanpassar a ser les directores del joc polític.

El reformisme dinàstic

AmbAntonio Maura i Jose Canalejas va arribar al poder una nova generacióde polítics influïda pel regeneracionisme (no era un bon model per lestupinades i el caciquisme). Govern precidit per Maura endegar larevolució des de dalt. Canvia certes coses però tot desde el seu puntde vista. Pretenia desbancar la vella csta caciquil. Es va endegar laLlei de Reforma electoral (1907). Va fer un projecte de Reformes del'Administració Local. Eduardo Dato el va substituir com a nou líderconversvador. José Canalejas va formar un nou govern concervador,1910.la seva política social va tenir com va elements bàsics la substitucióde l'impopular imposat de consums per un impost progressiu i la reformade la Lei de Lleves. Va iniciar la Llei de Mancomunitats(possibilitatsde la unió de les diputacions provicionals).

El catalanisme; la Lliga Regionalista

Lavaga general(1902) la defineixcom uan força burgesa de tarannàconservador. Discrepàncies ideològuiques internes. La crisi arran de lavisita del rei Alfons XIII a Barcelona. El Centre NacionalistaRepublicà. El nou partit es va definir com a nacionalista, demòcrata irepublicà i aplega els militars escindits de la Lliga, i després tambérepublicans del federalisme.la Lliga es presentava com un partitnacionalista que reclamava el seu dret a l'autogovern. Voluntat dedescentralitzar l'Estat i democratitzar la vida política.

El republicanisme lerruxista

AlejandroLerrouix periodista i polític va presentar un discurs molt radical idemocràtic. Carácter obrerista i revolucionari. Posicionsanticlericals. Es manifestaca com a espanyolista. Va aconseguir éxitselectorals. Elegit diputat, amb candidatures de la Lliga a leseleccions. Força obrerista. Tècniques de propaganda i iniciar uinapolítica de masses. berenars fraternals. Trobades de simpatitzants ibarrejar-s'hi com a participant més. Partido Radical.

Solidaritat Catalana

Laprimera gran aliança de les forces polítiques. Causes: reacció de lamajor part dels grups polítics catalans contra la política anticatalanadels govenrs liberals de Madrid. Oposició al projecte del projecte dela Llei de Juridiccions. Rebuig massiu a la llei, va gestionar unmoviemnt patriòtic de la personalitat catalanana. Solidaritat Catalana.Una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes. Llevatfels partits dinàstics I dels lerroixistes. Defensava la derogació dela Llei de Jurisdiccions I la necessitat de dotar Catalanuya d'òrgansd'autogovern. Gran triomf electoral.

La crisi de la Solidaritat

LaSolidaritat era una aliança de partits. Moltes foren lescontradiccions. El primer element de discòrdia va ser el Projecte deLlei de l'Administració Local (Maura). Volien negociar amb madrid ladescentralització. L'esquerra solidària presenten un pressupost decultura a l'ajuntament de BCN, comporta la introducció a les escolesdel català i la neutralitat religiosa. Els fets de la Setmana Tràgicavan dispersa el moviment solidari.

La política colonial i la Guerra del Marroc

1909va haver-hi una violenta protesta popular de caràcter anticlerical iantimilitarista. Trist record que la guerra de Cuba havia deixat.

Laconferència d'Algesires i el Tractat dHispanofrancès van establir unprotectorat francoespanyol al Marroc. Penetració d'Espanya al Rif perinteresos econòmics. El govern Maura va optar per incrementar el nombrede soldats espanyols al Rif. Important protesta popular.

La setmana Tràgica de Barcelona

Lamobilització popular contra la guerra es va iniciar a Barcelona. Es vaconstituir un comitè de vaga, republicans, socialistes i anarquistes,van fer una crida a la vaga general. Iniciativa popular va desbordarels mateixos convocants de la vaga, mancat de direcció, va esdevenir unesclat espontani de totes les tensions acumulades. L'anticlericalismeva desenbocar en un incendi. Van declarar l'estat de guerra. Larepressió posterior va ser molt dura. Francesc Ferrer i Guardià pedagoganarquista I impulsador de l'Escola Moderna fou acusat de ser-nel'inspirador ideològic.

Les conseqüències polítques

Elgovern conservador de Maura ba haver de fer front a les crítiques perla dura repressió, mentre els liberals i republicans s'unien perexigir-ne la dimissió. El bloc d'esquerres sota la fórmula comunaMaura no. Les forces d'esquerra van fundar la Unió FederalNacionalista Republicana (1910). Pacte de Sant Gervasi, va dearadar, iels seus electors vna castigar ambdues forces . la desfeta va ferentrar en crisi la Unió Federal Nacionalista Republicana.

La Mancomunitat de Catalunya

LaMancomunitat de Catalunya va ser el primer ens administratiu català desdel 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pelcatalanisme fins el 0931. modernització de Catalanya.

El procés de formació

Elprocés va ser llarg i difícil. La primera demanda va ser el 1911.després de que la diputació de BCN aprovés una declaració a favor demancomunar les atribucions de les quatre diputacions catalanes.Canalejas, president del govern de Madrid, va comprometre a tirarendavant el projecte. El Partit Conservador eren partidaris d'arribar aun acord amb els catalanistes, s'hi oposava perquè era una iniciativadel Partit Liveral. La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el1914. el president va ser Prat de la Riba. Va ser solament unadelegació de les tres funcions que ja tenien les diputacions. Enqualsevol moment el govern podia suspendre la Mancomunitat, atès queera tan sols uns ens administratiu. Va tenir tres presidents: Prat dela Rbia, Cadafalch i Alfons Sala.

La tasca de la Mancomunitat

Vacrear un infraestructura de serveis públics i administratius quepotenciessin el desenvolupamente econòmic. Va dur a terme un projectecultural i educatiu. Es pretenia una modernització de Catalunya basadaen l'ensenyament, la cultura i el desenvolupament de novesinfraestructures. Un pla per la millor de la xarxa v iària i delsistema postal i telefònic. Pla d'acció agrària. Escoles de tècnicsagraris. Reafirmació de la llengua i la cultura catalanes. Nou mipuls ainstitucions com l'Institut d'Estiuds Catalans (fixació de la normativade la llengua catalana), Biblioteca de Catalunya, Conselld'Investigació Pedagògica. Va impulsar també una renovació pedagògica