Hvjkf
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,54 KB
CATALUNYA I LA REVOLUCIÓ LIBERAL:A catalunya els problemes polítics al segle XIX van ser causats per l’aparició del carlisme, per la incapacitat de la burgesia industrial en formular una opció política pròpia, i per la formació dels moviments populars que van destacar en els fets de l’època. Al 1850-1860 es va començar a establir un republicanisme federal a les terres catalanes. Catalunya i la guerra del francés:Les tropes franceses van ocupar el terriotori català al 1808, els afrancesats a catalunya eren pocs, i el període d’ocupació es caracteritzar per la resistència militar i civil contra l’invasor. A Lleida va ser el primer aixecament antifrancés on es va crear una junta presidida pel bisbe. Els díes següents els aixecament s’extengueren. Aquesta junta era fidel a Ferran VII, va organitzar una petita administració que captava impostos, encunyava moneda i dirigia la resistència.Durant l’ocupació francesa catalunya sofrí molts canvis, d’una banda el pensament de la necessitat de dotar-se d’un règim liberal, i de l’altra format per grups eclesiàstics, classes baixes i aristòcrates pensaven que la lluita contra els frnacessos havia de defensar la tradició i fer tornar l’absolutisme.Absolutisme i revolució:Ferran va tornar a espanya per catalunya i va pasar per figueres i es desplaçà fins al monestir de poblet per rendir homenatje als reis de la corona d’aragó allà enterrats. Però encara que va abolir la constitució i va tornar l’absolutisme els burgesos catalans no estaven d’acord, el trienni liberal va ser ben recibit a les zones urbanes però molt hostil a les zones rurals, algunes institucions van rebre amb hostilitat la reimplantació de la constitucióL’esglèsia es va separar del règim constitucional per la supressió de llibertat de prensa, encara que els bisbes van abolir l’inquisició volien el poder per censurar de llibres i diaris.Els catalans es van dividir en 2tendències, els radicals, anticlericals totals, i els moderats que buscaven temporitzar amb la jerarquía eclesiàstica i recolzar-se sobre una minoria de clergues que donaven suport a les noves idees. Com a consecuència de les reaccions contràries de la esglèsia cap al nou règim, un grup popular va ocupar la universitat de Cervera i la trasladà a barcelona. El govern va pendre mesures contra l’esglesia i va tancar convents etc, es tractava de reduir i afeblir l’esglèsia. Considerada una institució parasitària per l’economia del país i que majoritariament havia apostat per l’absolutisme. Es va desamortitzar les terres pertanyents a l’esglèsia, i els delmes que tenien que pagar els camperols es van reduir a la meitat. La restauració absolutista va reduir a tota persona que havia estat liberal. Es van depurar funcionaris i executar molta gent i la represió va ser especialment cruel amb els clergue que havien simpatitzat amb els liberals.Carlins i bullanguers:Durant el règim liberal la subdivisió de partits va ser molt semblant al de la resta d’espanya, moderats, liberal, etc.Però la singularitat catalana va residir en la importància que van aconseguir els moviments carlistes i els obreristes.El Carlisme apart de ser una questió dinàstica també va recollir el descontent dels camperols en relació amb la desamortització.
La majoria eren camperols que estaven en desacord amb les noves formes que adquiria el liberalisme per exemnple els recaptadors d’impostos, els advocats, la obligació a servir l’exercit i la pèrdua de drets sobre les terres que havien tingut com a pròpies, també hi havia unes altres zones on l’agricultura havia evolucionat cap a formes més modernes i més productives.El moviment carlí es va concentrar a les zones muntanyenques com a vía de sortida cap a frança.Bullanguers: revoltes populars protagonitzades pels obrers de les principals ciutats, en les nombroses revoltes i motins es barrejaven 2inquietuds les socials i les polítiques i a més a causa del sufragi censatari només podien votar uns quants i els petits comerciants treballadors o empleats només es podien manifestar per mitja de la insurrecció popular. La bullanga més important va ser la del 1842 liderada per republicans, la repressió d’Espartero va fer crèixer aquest moviment, que es van manifestar en la jamància. Aquesta revolta caracteritzada pel carácter progressista i republicà es van aixecar en arme de grups populars contra el govern. La burgesia catalana va donar suport al general Prim, enviat pel govern per sufocar la revolta, al 1844 l’exèrcit va acabar amb la revolta totalment. Apartir d’aquestes revoltes es van formar 2sectors polítics: els republicans federalistes i els socialistes.Sexenni revolucionari i el federalisme republicà (1868-1874):Durant la revolució de 1868 es van crear juntes revolucionèries, que tenien aquests punts: elecció democràtica de corts per redactar una nova constitució, el sufragi universal limitat als homes, l’abolició de la pena de mort, la supressió del reclutament per quintes, etc. Les juntes es basaven en el republicanisme federal, que va trionfar a catalunya a les primeres eleccions, el republicanisme català es diferenciava amb l’espanyol perque incorporava elements prenacionalistes.L’accés d’Amadeu I al tron d’espanya no va entusiasmar a catalunya ja que el comportament republicà federal era majoritari a les ciutats i a les comarques litorals, les indústries i els propietaris agrñicoles desconfiaven del nou règim i preferian unma restauració bornònica, i molta població de la catalunya interior preferia el liberalisme, a causa del tradicional carlisme i de la religió.A causa del fet que una part dels obrers i de les classes populars van anar sindicalitzanse i obreritzanse ja que pensaven que el republicanisme afavoria els burgesos, molts volts republicans es van abstendre.Els treballadors no havien votat el republicanisme, i entre els sector populars del federalisme estaven desprestigiats.Al curt període republicà el poble va demanar armes per mantenir allunyats als carlistes, però la por del govern a que es formes un grup proletari se les hi va negar. La reacció popular va comportar vagues, etc. L’últim president Emilio Castelar va arribar a suspendre les llibertats, a introduïr la censura de premsa i a reprimir les manifestacions. La reposta obrera va ser una vaga i aixecar barricades en nom dels drets del treballador i els autèntic principi democràtic.Poc després la reformació borbònica d’Alfons XII va anar acompanyada d’una nova ona repressiva de les organotzacions obreres.
La majoria eren camperols que estaven en desacord amb les noves formes que adquiria el liberalisme per exemnple els recaptadors d’impostos, els advocats, la obligació a servir l’exercit i la pèrdua de drets sobre les terres que havien tingut com a pròpies, també hi havia unes altres zones on l’agricultura havia evolucionat cap a formes més modernes i més productives.El moviment carlí es va concentrar a les zones muntanyenques com a vía de sortida cap a frança.Bullanguers: revoltes populars protagonitzades pels obrers de les principals ciutats, en les nombroses revoltes i motins es barrejaven 2inquietuds les socials i les polítiques i a més a causa del sufragi censatari només podien votar uns quants i els petits comerciants treballadors o empleats només es podien manifestar per mitja de la insurrecció popular. La bullanga més important va ser la del 1842 liderada per republicans, la repressió d’Espartero va fer crèixer aquest moviment, que es van manifestar en la jamància. Aquesta revolta caracteritzada pel carácter progressista i republicà es van aixecar en arme de grups populars contra el govern. La burgesia catalana va donar suport al general Prim, enviat pel govern per sufocar la revolta, al 1844 l’exèrcit va acabar amb la revolta totalment. Apartir d’aquestes revoltes es van formar 2sectors polítics: els republicans federalistes i els socialistes.Sexenni revolucionari i el federalisme republicà (1868-1874):Durant la revolució de 1868 es van crear juntes revolucionèries, que tenien aquests punts: elecció democràtica de corts per redactar una nova constitució, el sufragi universal limitat als homes, l’abolició de la pena de mort, la supressió del reclutament per quintes, etc. Les juntes es basaven en el republicanisme federal, que va trionfar a catalunya a les primeres eleccions, el republicanisme català es diferenciava amb l’espanyol perque incorporava elements prenacionalistes.L’accés d’Amadeu I al tron d’espanya no va entusiasmar a catalunya ja que el comportament republicà federal era majoritari a les ciutats i a les comarques litorals, les indústries i els propietaris agrñicoles desconfiaven del nou règim i preferian unma restauració bornònica, i molta població de la catalunya interior preferia el liberalisme, a causa del tradicional carlisme i de la religió.A causa del fet que una part dels obrers i de les classes populars van anar sindicalitzanse i obreritzanse ja que pensaven que el republicanisme afavoria els burgesos, molts volts republicans es van abstendre.Els treballadors no havien votat el republicanisme, i entre els sector populars del federalisme estaven desprestigiats.Al curt període republicà el poble va demanar armes per mantenir allunyats als carlistes, però la por del govern a que es formes un grup proletari se les hi va negar. La reacció popular va comportar vagues, etc. L’últim president Emilio Castelar va arribar a suspendre les llibertats, a introduïr la censura de premsa i a reprimir les manifestacions. La reposta obrera va ser una vaga i aixecar barricades en nom dels drets del treballador i els autèntic principi democràtic.Poc després la reformació borbònica d’Alfons XII va anar acompanyada d’una nova ona repressiva de les organotzacions obreres.