Historia T-3

Liberalisme politic:

Ideologia que defensa les llibertats i la iniciativa individual, i limita la intervencio de l'estat en la vida socil, economica i cultural.

Les bases ideologiques del pensament politic procedien de teorics com John Locke o Montesquieau. El terme liberal va adquirir una gran disfusio en el vocabulari europeu a partir de la Cons. de 1812. La consolidacio de les institucions politiques vas ser una feina lenta que es va allargar durant tot el s.XIX. Mes importancia a EUA i Anglaterra. Principis politics: Principis basics del L. politic.

Defensa de: · la igualtat juridica de tots els ciutdants davant la llei. · la llibertat individual, dvant del control de corporacions i gremis. · Legitimitat del poder politic basada en la voluntat general d'acord am teoria de Rousseau. ·Divisio de poders d'acord am teoria de Montesquieau.

Practica del liberalisme: - Primera meitat s.XIX: liberalisme moderat + a França, Espnya y Portugl. 1ª Caracteristic; limitacio de la sobirania popular. 2ª; limitacio dels drets politics dels ciutadants (mitjançant Sufragi Censatari). - A partir sXIX es va obrir pas a Liberalisme mes radical: ampliacio drets de sufragi=democracia politica. El liberalisme es va manifesta en una nova organitzacio de la vida politica: creacio d'estructures administratives centralitzades. Estata va pasar a ser titular de la sobirania nacional i disposava de facultats necessaries per exercir la dominacio politica (inclos violencia legitima).

La practica liberal tambe va permetre la creacio d'institucions basiques: partits politics o el perfeccionament dels Parlaments. La creacio de partits va se un proces lent. Els partits de mases moderns van sorgir en el segle XX.

Revolucions liberls:

Revolucio designa canvis que passen al marge de la voluntat humana o el retorn duna situacio politica al punt de vista anterior.

1. Rev. Americana: Guerra de la Indepndencia: La poblacio de les 13 colonies estaba descontenta perque pagava impostos com qualsevol subdit britanic pero no tenien representacio politica en el Parlament de Londres (metropoli). Aquesta situacio va provocar actes de protesta, com el Moti del Te (1773) que signidicava la ruptura de les relacions am la metropoli i la necessitat de l indpndencia. Es van independitzar de la corona britanica (1776-1783). Es va iniciar am la proclamacio de la Declaracio de Drets de Virginia i la D. d'independencia (1776). Es va produir una guerra i van vencer les tropes americanes (reconoeixement dels EUA). Els colons tenien el suport de França i Espanya. Un nou ordre politic: La Dec. De Virginia (Jefferson) conte princips basics del liberalisme politic fet pels teorics anglesos del s XVII. Estableix els principis de sobirania nacional, igualtat entre tots els homes i governs amb responsabilitat a la vgada que anuncien un seguit de llibertats individuals (propietat, imprenta, habeas corpus). En la primera fase de la creacio del nou sistema politic 11 dels 13 Estats van redactar les seves propies constitucions, inpirades en la Declaracio de Virginia. Despres dun llarg debat politic es va aprovar la Constitucio (1787): organitzacio dun poder federal i lestabliment efectiu de la divisio de poders. -El poder executiu estaba en mans institucio federal comuna. El president erea elegit per sufragi indirecte. -El poder legislatiu sorganitzava en dues cambres (Senat: representava els Estats (dos per estat), i una Cambra de Representants d'eleccio popular segons el pes demografic de cada Estat. Aquesta constitucio encara segueix vigent encara que presenta modificaciones (esmenes).

2. Rev. Francesa (1789-99): L'objectiu de la revolucio francesa era posar fi a l'A.R.

Fases de la Revolucio: · Assamblea nacional (1789-1791): Situacio de crisi per auqests motius: Causes estructurals (caracteristiques de l'A.R.). Desigualtat entre organitzacio estamental i tercer estat. Causes de tipus conjuntural (depenien del moment concret). La monarquia pasava una greu crisi economica dsd feia temps i per la crisi de subsistencia. Lluis XVI va convocar Estats Generals (assamblea representada pels 3 estaments) per que aprovessin nous impostos per poder resoldre la crisi financera. El vot estamntl deixaba sense opcions al tercer estat i per aixo van organitzar una Assamblea Nacional on el vot fos ind. i es van fer el juramnt del Joc de Pilota (es van cmprometre no separarse fins haver elaborat una constitucio). Al juliol es va produir una revolta popular perque LluisXVI no estava dispoasat a aceptar l'A.N. i els parisencs es van armar i van prendre la preso reial (La Bastilla). L'Assamblea va aprovar labolicio del feudalisme, i la Decl. dels drets de l'home i del ciutada, Declaracio civil del clericat (1790) (separacio entre esglesia i estat). Constitucio (1791) va establir les bases duna monarquia constitucional. Va incorporar en el seu preambul la Declaracio de drets i va fixar la divisio de poders. (monarca-poder executiu, poder legislatiu-AN). Altres reformes com: divisio administrativa en departaments o labolicio dels monopolis corporatius comercials o gremials. Lluis XVI no staba dacord am el seu paper i va començar una guerra am la resta de potencies europees i ell es va exiliar. La Convencio (1792-1795): 3 fronts: · Votacio mort del rei (1793) i es va prclamar la republica. Es va establir el sufragi univ. masculi i nou cataleg de drts. Fixacio sistema metric decimal i nou calendari revolucionari. ·Econ i scialmen: confiscacio dels bens de la nblesa i clericat, reforma agraria i es van promulgar mesures de proteccio social i s va aboli lesclvitud. · Pla internacional la Convncio es va enfrntar a una guerra am exit contra contra coalicions dexercits europeus (gracies a creacio massiva d'exercits). Despres de problemes economics i la caiguada dels jacobins es va donar pas a la tercerafase per causa d la reaccio termidoriana. Directori (1795-1799): en aquesta fase es va recuperar el carácter moderat/burges. Es va promulgar la Constitucio de 1795. El poder executiu es va confiar a un Directori (cinc mmbres, depres tres i fnalmen 1 -Napoleo-). Comença lepoca napoleonica i es tanca la Revolucio francesa.

Napoleo: Va dominar durant uns 15 anys. França es va organitzar en un Consolat (1799-184) i mes tard com un Imperi (1804-1814) dspres de la consagracio de Napoleo kom a emperador. El gvern napoleonic va organitza un front jacobi a França i un girondi a la resta d'Europa. Obra d Napoleo a França: la politica interior de Napoleo va conslidar la majoria de les conquestes de la revolucio per evitar tornar al retorn de la monarquia i el poder dls radicals. Va fer el Codi de 1804 (codi civil d'europa al sXIX) va regularitza les relacions amb l'esglesia am la firma d'un Concordat i va idear un sistema educariu centralitzat. Napoleo i Europa: Obra importan fora de França va ser la difusio dels principis dela revolucio. La seva politica exterior va prvocar la fallida de l'Antic Regim a la peninsula iberica, al nord d'Italia, als Paisos Baixosi a les regions occidentals d'Alemanya. El mapa d'Europa es va modificar substancialment. En aquests paisos tambe es va produir l'abolicio del feudalisme i l'iniciacio de procesos de construccio d'institucions politiques liberals amb convocatoria de Corts, redaccio de constitucions i reformes a l'Esglesia. El perdiode napoleonic va produir moltes guerres a europa contra gairebe totes les potencies europees. La caiguda de Napoleo va començar am les derrotes a Espanya i am el fracas de l'expedicio a Russia. Al 1813 Napoleo va ser vençut en molts llocs i va ser deportat a l'Illa d'Elba pero va tornar a França (l'Imperi va durar 100 dies). Despres de la derrota de Waterloo va se confinat a l'Illa de Snta Elena, on va morir l'any 1821. A partir de la derrota de Napoleo a Europa es comnsa una lluita constant per establir el model ideal de societat: uns volien el retor a l'AR i els altres volien tornar al liberalisme politic. Predominen els primers durant la Restauracio pero despres va haver un seguit de onades revolucionaries que van determinar la historia d'Europa durant el s.XIX.

La Restauracio: Despres de la derrota definitiva de Napoleo es va obrir una cami al retorn a l'AR. Les antiges monarquies van tornar al seus trons, supresio de constitucions liberals. El Congres de Viena (1814-1815): es van reunir a Viena principals ptencies europa per resldre problemes de fronteres prvocats per les guerres napoleoniques i per establir les relacions diplomatiques entre europeus. Resultats mes importants: Retorn dels monarqes despsats pels exercits francesos i un nou mapa politic d'Europa: França va retornarales fronteres anteriors a 1789. Es creen nous estats al voltant de frança (paisos baixos). Russia, Austria i Prussia es van repartir territoris a Europa de manera qilib. La GB va incrementar el seu imperi ultramari i es va convertir en la primera potencia. Europa dels Congresos: per evitar conflictes entre les grans potencies es van celebrar quatre congressos en diverses ciutats europees. Es va construir un sistema d'aliances (doctrinals i estrategiques). Santa Aliança: Russia, Prussia i Austria. La Quadruple Aliança: anteriors + Anglaterra i França (tipus militar). Onades Revolucionaries: Revolucions de 1830: van comensar am els 3 dies gloriosos k van provocar la destitucio del monarca Carles X i la instauracio dun regim politik liberal am el monarca Lluis Felip d'Orleans. Nou regim de liberalisme doctrinal. La politica la feia una minoria (noblesa i gran burgesia). El regim descansava sobre sufragi censatari. Revolucio a Paris nomes va tindre canvis importants a Belgica (es van independitzar dels PB). Revolucions de 1848: El mes de Febrer de 1848 va esclatar a Paris una revolcuio a la qual es van sumar republicans i socialistes contra el monarca, Lluis Felip d'Orleans, que s'havia oposat a les reformes elctorals i parlamentaries de carácter democratitzado. A França es va establir la segona Republica que va substituir la monarquia constitucional, i la revolucio es va estendre per l'Imperi austriac, els estats alemays, la Confederacio Helvetica i els diferents estats italians. Semblava k la revolucio de tendencia democratica havia de trionfar a tot Europa, pero un cop superats els primers moments de desconcert, els monarques van neutrltzar les forces revolucionaries. La fidelitat de la major part dels exercits i el suport dels sectors mes conservadors van ser fonamentals per derrotar els revolucionaris. Balanç de les revolucions: Despres de la derrota de les revolucions es va obrir una nova etapa politica. · Canvis en orgnitzacio territorial (inici dels processos d'unificacio d'Italia i Alemanya). · Es va transfrmar les pautes politiques de libealisme. Naixia un proces de lent avanç de la democracia politica: ampliacio progresiva pero lenta del dret de vot i inci duna organitzacio politica propia de la classe obrera a traves de partits socialistes i interncionals obreres.

Nacionalisme: La formacio dels Estats nacionals va ser un prces lent. La paraula nacio en els seus origens medievls designava els nascuts en un mateix lloc, pero no tenia significat politic. En el sXIX va adquirir el sntit precis duna comunitat politica determinada. Nacionalisme organic: Segons Herder la humanitat esta formada per pobles i no per individus. Els pobles al llarg de la seva historia poden fer un carácter peculiar que deriva del seu propi esperit, Volksgeist (esperit popular). Segons idees J.G. Fichte cap poder extern no te dret d'imposar les seves normes a un poble: la segona es que tot poble que disposa dun carácter cultural propi te el dret a converetirse en Estat nacional. Aixo permetia pas de nacio cultural a nacio estat. Herder diuqe la definicio de poble ve donada dels valors culturals especifics (llengua, costums, art, tradicions). La nacio es constitueix independenmnt de la voluntat de lindividu i es fruit dun llarg proces. Nacionalisme voluntarista: Es caracteritza peñ protagonisme de la voluntat de l'individu de forma part duna unitat politica definida com a nacio. La nacio en aquest cas seria la consequencia de la decisio voluntaria dels membres duna comunitat politica. En aquest nacionlisme es veuen influencies ilustrades. Va arrelar a part de França a Italia (Mancini). Moviments nacionalistes: objectiu de les t. nacionalistes es aconseguir lautogoven dels pobles i cal una organitzacio on recolzarse. Aixo va configurar moviments politics de carácter nacionalista. El nacionalisme es va converitr en una ideologia centripeta. I on no exsistine estructures politiques que recolzesin aquest moviment va donar lloc a un proces divergent. (agregacio unitats inferios disgregacio unitats superiors). Italia era un mosaic d'Estats i es va unificar amb el ventatge de l'utilitzacio duna llengua comuna. 1861-Regne d'Italia. Unifiacio d'Alemanya: Estava dividit en 39 estats. Es va agrupar com a Confederacio Germanica am el poder d'I. Austriac. Prussia va organitzar una unio duanera on no participes Austria. El proces es va dur a terme per la via militar. Despres de la victoria es va crear la Confederacio de 'Alemanya del nord i mes tard neixia limperi Alemany (1871). II REICH. Grecia (1830).