Hiats y diftongs

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,2 KB

Vocals dèbils:  I, U

Vocals fortes:  A, E, O

  • diftongs creixents: diftong que comença per una semiconsonant (i, u) i va seguida d'una vocal forta →  i, u + a, e, o. Però a diferència del castellà, a català només es produeix en tres casos. Són els següents (fixa-t'hi bé i recorda'ls):   

                    1.  en els grups qua, qüe, qüi, quo / gua, güe, güi, guo(observa que la dièresi només s'escriu quan aquests grups van acompanyats de les vocals e, i)

Exemples: qüestió, quota, pingüí, paraigua, pasqües, llengua, llengües

2.  quan ens trobem la vocal dèbil entre dues vocals. En aquest cas el diftong el produeixen les dues últimes vocals.

                                              Exemples:  cauenjoia, noies, iaio

                     3.  en el cas que trobem una vocal dèbil + una forta però únicament a principi absolut de paraula.

                                              Exemples: iogurt, iode, ioga, iarda, iaia, iot, hiat, hieràtic, hiena (com la h no sona és com si no hi fos)

                               És per aquesta raó que paraules com família, farmàcia, espècie o ciència en català són esdrúixoles i per tant sempre s'accentuen, perquè el grup vocàlic no es troba a principi absolut de paraula i per això no formen diftong. A castellà sí són diftongs, per això són planes i no s'accentuen.

 

  • diftongs decreixents: diftong que comença per una vocal i acaba en una semivocal → a, e, i, o, u + i, u.

                                                Exemples:   mai, remei, novii, noi, cuiner, blau, neu, ciutat, couràs, duus.

 

Un triftong és la combinació d'un diftong creixent més un de decreixent, o sigui, la combinació dèbil+forta+dèbil.

                                                Exemples: creieu, Paraguai, creueu, guaita, estudieu

 

Un hiat és el procés contrari, és a dir, dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes diferents. També és el cas de dues vocals fortes juntes o quan no s'esdevé el diftong creixent perquè no és un dels tres casos a dalt esmentats.

                                                    Exemples: te-a-tre, pèr-du-a,  ra-ïm, o-ï-da, di-a-da, far-mà-ci-a.

Entradas relacionadas: