Glúcids

GLUCID: Son biomolecules formades per C,H,O. També es solen dir hidrats de carboni per la proporcio entre els atoms, no es tracta d'atoms de carboni hidratats, sinó d'atoms de carboni units a grups d' hidroxils, i d'hidrogen. En tots el glucids sempre hi ha un grup carbonil, un carboni unit a un oxigen mitjançant un doble enllaç. El grup carbonil pot ser un grup aldehid(-CHO) o un grup cetona(-CO-) ,els glucids es poden definir com a polihidroxialdehids o polihidroxicetones.

CLASIFICACIO DELS GLUCIDS: Segons el nombre de cadenes polihidroxialdehiti..: Monosacarids: Una cadena polihidroxialdehitica o polihidroxiacetonica. Oligosacarids: Unio de dos a deu monosacarids.Els mes importants DISACARID. Polisacarids: unio de deu a mes monosacarids.

A mes hi han per la unió de glucids i altres substancies no glucidiques, els que s'uneixen formen glicolipids i si s'uneixen amb les proteines son glicoproteines. ¡¡Els oligosacarids i els polisacarids es poden hidrolitzar, els monosacarids no es poden hidrolitzar!!

MONOSACARIDS: Una sola cadena que pot tenir de 3 a 7 atoms. S'anomenen afegint la terminacio -osa(triosa). Segons el nombre  d'atoms de carboni es clasifiquen en  trioses,tetroses,pentoses,hexoses i heptoses.

       PROPIETATS: físiques: solids cristal·lins,hidrosolubles i de gust dolç.La seva solubilitat en aigua es deguda al fet que tant els radicals hidroxil com l'hidrogen, presenten una elevada polaritat electrica i estableixen forces d'atraccio electrica amb les molecules d'aigua, q tambe son polars. Quimiques: son capaços d'oxidarse i tenen la capacitat de reduir el reactiu de Fehling, gracies que el grup carbonil perd electrons i pasa al grup acid.

TRIOSES: Tres atoms de C. una te un grup aldehid i un altre el cetona.  L'aldotriosa s'anomena gliceraldehid: (te el segon atom de carboni asimetric, te les 4 valencies saturades per radicals diferents D-gliceraldehid cuan 0H dreta i L-.... esquerra) i la cetotriosadihidroxiacetona. La formula empirica de totes dues es C₃H₆O₃. Abundants a l'interior de la celula.

TETROSES: 4 atoms de C. dos son eritrosa i la treosa i una eritrulosa.

PENTOSES: Monosacarids amb 5 atoms de C. Destaquen les aldopentoses D-ribosa i la D-ribulosa. En les pentoses l'estructura molecular és cíclica.

HEXOSES: 6 atoms de C. estructura mes frequent es la lineal. L'aldohexosa mes abundant es la glucosa.

            -Glucosa: neurones i globuls vermells depenen exclusivament de la glucosa com a font d'energia. En la natura es troba en els fruits(raÏm), i en el medi intern dels animals a la sang humana. En dissolucio, les molecules de glucosa es tanquen sonbre si mateixes i formen un hexagon=glucopiranosa. La glucosa s'uneix es formen polisacarids amb funcio de reserva energetica, com el  midó, glicogen,cel·lulosa. Es molt dextrogira(dextrosa)

          -Fructosa: forma ciclica pentagonal, nom de D-fructofuranosa, forma la sacarosa. Es molt levogira(levulosa)

DISACARIDS: 2 monosacarids, en la reaccio es despren una molecula d'aigua  i els monosacarids queden ellaçats per un atom d'oxigen. Aquesta unió rep el nom d'ENLLAÇ O-GLICOSÍDIC. Per hi han dos tipus:

          -Enllaç monocarbonilic: entre el carboni carbonilic del primer monosacarid i un carboni no carbonilic del segon. Com queda lliure el carboni carbonilic del segon, el disacarid te la capacitat de reduir el reactiu de Felhing(Lactosa).

          -Enllaç dicarbonilic: Entre el carboni carbonilic del primer monosacarid i el carboni carbonilic del segon, no queda lliure cap carboni i el disacarid resultant no te la capacitat de reduir el reactiu de Fehling(Sacarosa).

DISACARIDS D'INTERES BIOLOGIC:  -Maltosa:Lliure en el gra germinat de l'ordi i d'altres cereals. -Cel·lobiosa: No es troba lliure en la natura. -Lactosa: Es troba lliure a la llet dels mamifers. -sacarosa: Es troba a la caña de sucre. La sacarosa es dextrogira però si s'hidrolitza, la mescla de d-glucosa i D-fructosa que s'obte es levogira.

POLISACARIDS: Glucids formats per la unio de molts monosacarids. S'uneixen per mitja de l'enllaç O-glicosidic, amb la perdua d'una molecula d'aigua. Dos tipus:

        -Homopolisacarids: polimers d'un sol tipus de monosacarid: enllaç alfa: mido i glicogen. enllaç beta: cel·lulosa i quitina.

        -Heteropolisacarid: Polimers formats per mes d'un tipus de monosacarid. enllaç alfa: pectina,agar i goma arabiga.

MIDO: S'acumula en forma de granuls de mido dins de la celula vegetal. Les principals fonts de mido son les llavors dels cereals, dels llegums i dels tubercles. Els granuls de mido son insolubles en aigua freda, pero en aigua calenta els polimers mes petits de mido surten dels granuls i es dispersen en l'aigua.

GLICOGEN: Es un polisacarid, funcio de reserva energetica propi dels animals, es troba a l'interior de les celules dels musculs i del fetge. El glicogen esta constituit per enllaços alfa(1 ---> 4) amb ramificacions en posivio alfa(1 ---> 6)

CEL·LULOSA: Polisacarid, funcio esqueletica propia dels vegetals. La celulosa es Beta-glucoses unides per mitja d'enllaços Beta(1--> 4), cada parella forma una celobiosa.

QUITINA: Component esencial del exosesquelet dels antropodes.

PECTINA: Paret celular dels teixits vegetals. AGAR: S'estreu a les algues vermelles. GOMA ARABIGA: Substancia secretada per les plantes que els serveix per tancar les ferides q es puguin produir.